Arxivar per Juny, 2016

El títol ja ho diu clar, avui va de la recopilació dels llibres llegits aquesta primera meitat del 2016

13 llibres en 6 mesos, no està malament. Lamentablement la nota predominant es un 5 pelat, i les notes més altes “només” són dos sets per part d’un sempre present Pratchett i el senyor John Scalzi amb un llibre molt original.

BCPP: Xexu, Sergi.

qopdhF8La sombra sobre Innsmouth – H. P. Lovecraft

La sombra sobre Innsmouth es una mini novel·la (unes 80 pàgines) del bo d’en Lovecraft sobre un poble de la costa on passen coses rares, i com sempre terrorífiques. El nostre protagonista es un jove que fa un viatge pels EEUU i es mou cap allà on el porta el bitllet d’autobús més barat, tot i així, el protagonista vol marxar del poble del terror abans no es faci fosc, però la narrativa fa que l’autobús amb el què havia de marxar s’espatlli i aquest hagi de passar el què serà la pitjor nit de la seva vida en el poble maleit. A més el llibre té un final que et deixarà una mica incòmode. Li podria haver posat més nota al llibre, però es Lovecraft, tots els llibres que m’he llegit s’assemblen un munt i sempre passen coses bastant del mateix estil i sempre explicades de manera calcada, si ets fan d’en Lovecraft perfecte, però sinó et pot semblar repetitiu, tot i així aquest es el segon millor d’en Lovecraft que m’he llegit. En les frases ressaltades del llibre m’he decantat per les descripcions del terror viscut pel protagonista al estil Lovecraft.

Altres llibres d’en Lovecraft: En las montañas de la locura, la llamada de Cthulhu i el que susurra en la oscuridad.

Contar, en voz muy baja, las horas escasas y terribles que pasé en aquel puerto de tan siniestra reputación, sobre el que se cierne una sombra blasfema y mortal.

Entonces no pude resistir más, y abrí los ojos. Eso fue el fin. Desde entonces siento que mi equilibrio mental se ha roto para siempre, y que he perdido toda confianza en la integridad de la naturaleza y el espíritu del hombre.

Intencionadamente estoy procurando soslayar el horror de describirla. ¿Es posible que sobre este planeta se hayan engendrado tales abominaciones, y que unos ojos humanos hayan visto en carne y hueso lo que hasta ahora pertenecía solamente al reino de la pesadilla y la locura?

Nota: 6/10

Seguint amb la línia de posts sobre els meus blogs preferits avui us porto un blog que segurament desconeixeu la majoria de vosaltres, senyal que demostra que realment si calia fer aquesta sèrie de posts sobre els blogs que a mi m’agraden. El blog es diu Maredetrès i està escrit per maredetrès, casualitat? Deixeu-me que ho dubti. Sempre m’han agradat els blogs amb lògica, per exemple ara estem a Pons’s Blog, un blog escrit per en Pons, té lògica, m’agrada; en canvi, per exemple Bona nit i tapa’t, hauria de ser un blog escrit pels senyor Tapa’t, però no, resulta que l’escriu en Xexu, no es per tornar-se boig? En fi… Si sou seguidors de Bron/Broen, Maredetrès us sonarà com el dolent de la segona temporada, però la escriptora del blog m’ha assegurat que no té res a veure, que ella no es dedica a matar danesos i suecs, que ella “tan sols” es la mare de tres fills. Els tres fills són perfectament identificables com a “gran”, “mitjana” i “petit”. La gràcia del blog radica en que la mare viu a Alemanya, i ens explica com de diferent es la vida en aquest país respecte el nostre. En un principi un pensa que sent països europeus occidentals no hi pot haver tanta diferència però després de llegir uns quants posts arribem a la conclusió que alemanys i catalans som de planetes diferents, de fet, crec que la forma de vida alemanya ni tan sols està basada en el carboni.

Se el que esteu pensant “bufff històries sobre nens, quin pal”, si, jo també vaig pensar el mateix el primer dia que vaig arribar al blog, però hi ha dos motius pel qual aquest blog no es un pal, primer perquè no publica massa sovint, uns dos cops al mes si hi ha sort i la maredetrès està inspirada, i el segon motiu es que sap explicar les anècdotes amb gràcia, per exemple us enganxaré els títols d’alguns posts que ja conviden a llegir el post sencer:

  • A la corda fluixa
  • Rebel·lió al Kindergarten
  • Fifty shades of… grey, blue, black…
  • Tragicomèdia en dos actes
  • Wir werden Weltmeister… o potser no
  • Matricula’t com puguis

Per concloure, segur que maredetrès us rep amb els braços oberts quan passeu pel seu blog, perquè si es capaç d’aguantar tres petits monstres també us podrà suportar a vosaltres.

BCPP: Xexu

– De qui ha sigut la idea de deixar pilotar el vaixell al becari?
– La idea ha sigut meva, però pensava que entendria que la expressió “fes mitja volta a la nau” l’entendria com girar el rumb 180 graus, no pas en el sentit literal…

1200px-Aivazovsky,_Ivan_-_The_Ninth_Wave
Aquesta ha sigut la meva refrescant participació al relat conjunt de juny

Preparats per un post ple d’humor gràfic? Espero que si, perquè es lo únic que tinc avui últim dia de la setmana monotemàtica de còmics
tumblr_lw6d52rbqo1qce9k0o1_500
tumblr_lwxih7T7QV1qbogk6o1_500
tumblr_lwnypthPIT1qbogk6o1_500
tumblr_lxmo5p314G1qbr0g2o1_500
chicken4d
ardillas-y-ciencia-640x221
tumblr_m0vpwgzeqq1qizv8eo1_500

BCPP: Sergi

En el quart dia de la setmana del còmic li farem publicitat al senyor de Eh tio perquè sigui encara més famós. De res.






BCPP: Sergi

Seguint en la setmana monotemàtica del còmic avui toca post de sobres. En una carpeta he trobat restes de quan retallava i enganxava els dibuixos de Labanda que feia pel Magazine. He pensat, millor gastar-les abans no es facin malbé…
labandalabanda2

També he trobat unes restes d’algun còmic del ADN, també aprofitaré avui per gastar-ho.
007008009010

Heu vist quin toc kitsch més bo que li donen les arrugues?

El segon dia de la setmana monotemàtica dels còmics la dedico a Cyanide & Happiness.

97850tumblr_lxae2nIiN31qc2fcyo1_500tumblr_lydoysoUSM1qmxw2lo1_500tumblr_lzfyzqdH081r1gdilo1_500tumblr_lzh8zfJSuK1qbogk6o1_500tumblr_m03krkpMvc1qbogk6o1_500tumblr_m0vf8zjWiH1qbogk6o1_500

Aprofito que avui es dilluns per començar una setmana d’aquelles montemàtiques que tan us agraden (si, no? O només m’agraden a mi? Recordeu la setmana dels anuncis? O la setmana dels videojocs?). La setmana monotemàtica  que ens ocupa anirà sobre còmics d’humor, casos típics senzills però efectius :D
tumblr_m4g4g9GdpV1qlapaeo1_500
tumblr_mhgfpfMMby1s4bnsco2_r1_500
tumblr_mhhw2nVnfS1s4bnsco1_500
tumblr_m8ubk0EjRw1qbogk6o1_500
tumblr_m99nnqq91j1qbogk6o1_500
tumblr_m922y6Y76z1qlapaeo1_500
tumblr_m9qbjk4MtE1qbogk6o1_500

Borgen, tercera i última temporada. El que veiem al començar la tercera de Borgen es que han canviat les imatges del opening, calia? Algú el mirava amb atenció? Jo crec que no. El segon que veiem es que han passat uns 2 o 3 anys des del final de la temporada anterior i les coses han canviat una mica, es estrany perquè les temporades u i dos representa que amb prou feines passa el temps. Un pensa que la tercera temporada serà un altre any de govern més, però la temporada no va d’això, no va de governar sinó de campanya política. Els temes delicats d’aquesta temporada són: Política d’immigració (restricció de les fronteres?), regulacions de sanitat sobre els animals (qualitat de vida pels animals de les granges en front del rendiment), prostitució (il·legalitzar i criminalitzem els clients?), i varis que no dic per no explicar massa.

Aquesta temporada es més pesada que mai la relació entre la Katrine i el Kasper, aquest dos només fan que alentir la sèrie apartant-la dels temes que importen a la gent que vol mirar Borgen. De fet, aquesta temporada deixa bastant de banda en Kasper, un protagonista clar de les dues anteriors, i quan se li dona protagonisme només es pel seu paper en la relació amb la Katrine, o sigui, totalment desaprofitat, per contra en Torben, que havia tingut un protagonisme moderat es torna protagonista en aquesta temporada per culpa d’una relació que no importa a ningú, des de quan Borgen va de relacions i no de política? Fins hi tot la Birgittie en té una!

Ens han canviat en Kasper per en Torben! Hem sortit perdent!

Ens han canviat en Kasper per en Torben! Hem sortit perdent!

Puc dir que la tercera temporada es la que té la corba d’interès més inclinada en comparació de les dos temporades anteriors, ja que els primers capítols són els més avorrits i els últims els més interessants, especialment l’últim capítol es el més emocionant de tots, de fet, l’últim capítol es titula “eleccions” o sigui que ja us podeu imaginar com acaba la temporada. Tot i així, per mi la tercera temporada es lleugerament més fluixa que les anteriors, però la sèrie continua sent totalment recomanable i l’hagués seguit mirant si haguessin fet més temporades, però no n’han fet i realment tal com acaba tampoc calen més capítols.

En el cas típic 2373  parlo de la primera temporada i en el CT2404 de la segona. Borgen té un 8,5 al imdb i un 8,1 al filmaffinity.

Nota 3era temporada: 7/10
Nota sèrie: 8/10

51YL7SdAXHL._SY445_QL70_Redshirts – John Scalzi

Redshirts a part de ser una novel·la de John Scalzi es com són coneguts els personatges secundaris que moren en pel·lícules i series de manera gratuita només per donar una mica de dramatisme i sensació de perill de cara al espectador, de fet, si teniu memòria recordareu una participació meva al projecte de la taula periòdica del Sergi que precisament recordava aquest fet us convido a llegir-ho o rellegir-ho en el CT1953 perquè l’argument del llibre té molt a veure amb aquest fet.

La trama recorda molt a Star Trek, però molt, pels que viviu en un altre mon us diré que Star Trek tracta dels viatges d’exploració d’una nau espacial on cada capítol sol basar-se en una missió de desembarcament en un planeta diferent en el que els protagonistes solucionaran algun problema. El protagonista del llibre es un nou recluta assignat en aquesta avançada nau d’exploració, però només embarcar descobrirà que la gent en comptes d’actuar amb lògica i sentit comú només faran que exposar-se al perill donant com a resultat que algunes persones sempre s’acabin salvant miraculosament mentre que d’altres acabin morint de manera bastant horrible i d’una manera bastant absurda la qual es podria haver evitat fàcilment. Per exemple, es normal que personal de la nau de laboratori baixi a un planeta desconegut? Es normal que els alts càrrecs de la nau baixin sempre en missions a planetes potencials perillosos? Es normal que vacunes contra virus que s’acaben de descobrir es facin en poques hores? Es normal que certs membres de la tripulació sempre acabin ferits però tinguin períodes de recuperació espectacularment curts? Aquestes qüestions i moltes altres encara més sospitoses faran que el protagonista es pregunti què està passant en aquesta nau. Quan portem tres quartes parts del llibre i sembla que el misteri ha quedat resolt i es pot solucionar d’alguna manera la novel·la dona una volta més i la història es torna encara més meta amb la història de tres personatges “reals” a mode d’epíleg, arribant a un punt on els personatges cada vegada prenen encara més consciència del què són, i fins aquí puc dir sense explicar més del compte.

Resumint, Redshirts es una novel·la mig paròdica sobre la mala ciència ficció i mig seria sobre com ens prenem la vida. Per cert, l’autor era un consultor creatiu de la sèrie Stargate Universe, o sigui que sap del què parla en quan a sèries de ciència ficció, però matisa que Stargate Universe era una bona sèrie de ciència ficció. Amb la broma Redshirts s’ha emportat els premis Hugo i Locus del 2013.

—¿Qué es eso? —preguntó Dahl.
—Es la Caja —aclaró Cassaway.
—¿Tiene un nombre formal?
—Probablemente.
Dahl se acercó para inspeccionarla de cerca, abriéndola y mirando dentro. —Parece un horno microondas —dijo.
—Pues no lo es —dijo Collins, que tomó el vial y se lo confió a Dahl.
—Entonces, ¿qué es? —preguntó a Collins el alférez.
—Es la Caja —respondió Collins.
—¿Y ya está? ¿La caja?
—Si le hace sentirse mejor pensar que se trata de un ordenador cuántico dotado de una avanzada capacidad artificial inductiva, cuyo diseño nos ha sido legado por una raza avanzada pero extinta de guerreros-ingenieros, entonces puede usted considerarla como tal —dijo Collins.

—En los últimos tres años, Kerensky ha encajado tres disparos, ha sufrido cuatro enfermedades mortales, ha sido aplastado por un montón de rocas, herido en un accidente de lanzadera, sufrido quemaduras cuando el panel de control del puente le explotó en la cara, experimentado una descompresión atmosférica parcial, padecido de inestabilidad mental inducida, encajado las mordeduras de dos animales venenosos y perdido el control de su propio cuerpo a manos de un parásito alienígena. Olvidemos el hecho de que tendría que estar muerto —dijo Dahl—. Cómo es posible que, además de no haber muerto, siga siendo el mismo. Ese tipo tendría que ser el ejemplo perfecto de lo que supone el estrés postraumático.

Nota: 7/10

Us agraden els Simpsons? A mi també! A veure si també us agrada el post d’avui ^^

Han fet un ninot de la boja dels gats dels Simpsons!

Connectat en la wifi del senyor Burns, qualitat de senyal?

Per fi algú ha inventat la pistola per maquillar-te!

Ned Flanders versió Dexter

Els gags del sofà dels especials de Halloween

Gag del sofà by Guillermo del Toro

Gag del sofà estil Hobbit

Paraules sense escrúpols es el blog de Jordi Monteagudo, un blog que com el seu títol deixa intuir es dedica a parlar de qualsevol tema sense cap escrúpol, normalment per mostrar el seu desacord. Estant en la època on el positivisme i l’estil Mr Wonderfull triomfen m’agrada trobar gent que no té cap problema en rajar del què no li agrada, perquè la vida es una merda i queixant-se no la farà millor però ens quedarem més descansats. A veure, el blog d’en Jordi tampoc es destrucció per tot arreu, també hi ha posts que no tenen res d’això, de fet es un blog molt miscel·lànic, i ja sabeu que sóc molt fan dels blogs miscel·lànics, mort als blogs monotemàtics! (ai, perdó). Vaig descobrir aquest blog a través dels seus comentaris en l’Àtoms i Lletres, ho veieu com té molts avantatges seguir el blog d’en Sergi?! Ah, perdó que avui estic fent propaganda del Paraules sense escrúpols, per fer la pilota al Sergi ja ho faig en la resta de casos típics.

vaixells_paper

Que no us enganyin els innocents vaixells de paper, aquest es un blog crític.

Si no m’equivoco en Jordi es professor de llengua en un institut, i si m’equivoco ja em corregirà ell quan llegeixi això o sinó ho llegeix doncs pitjor per ell per no ser un lector fidel de Pons’s Blog… Si voleu saber de què va el seu blog no es massa bona idea visitar la seva pestanya de presentació perquè ha quedat força obsoleta respecta el què podem trobar en el seu blog, tot i així val la pena enllaçar-la perquè esmenta els Simpson. En canvi, pistes reals sobre la temàtica del blog les trobem en el núvols de tags on veiem que destaquen temes polítics sobretot tals com “Independència”, “Procés”, “Catalunya”, etc. Per demostrar encara més lo enfocat a la política que està el blog només cal veure que en el llistat de categories apareix repetit sis vegades la categoria de “Política”, deu ser una broma interna de WordPress, efectivament, perquè no solament es un bon blog sinó que corre sobre WordPress, si es que ho té tot!

BCPP: Sergi

Quin son els vostres tipus de posts preferits? segur que ningú ha pensat en els posts sobre els fenòmens climatològics, llàstima…

Eu vist mai una tempesta elèctrica? dic una tempesta elèctrica de debò.

Comencem amb una estranya ona gravitatoria

Una comparació entre l’estiu i l’hivern a Finlandia en time lapse.

La màquina de fer núvols de la NASA

Tempesta de sorra a Phoneix

Avui fa aproximadament un any del post recopilatori amb els fons d’escriptori que he tingut durant l’últim any, per tan torna a tocar el mateix post per la temporada 2015-2016.

4) The Shield - Vic Mackey

The Shield – Vic Mackey

3) Civilitzation V - Atlas

Civilitzation V – Atlas

2) Starcraft II - Legacy of the Void

Starcraft II – Legacy of the Void

Starcraft II - Protoss

Starcraft II – Protoss

Hearthstone: Heroes of Warcraft

Hearthstone: Heroes of Warcraft

Borgen

Borgen

Fringe

Fringe