Pensad en Flebas – Iain M. Banks (448 pàgines)
Tal com podeu deduir pel títol, un altre totxo clàssic de la ciència ficció ha caigut a les meves mans. La novel·la es d’un escocès que la va publicar a l’any 1991, per tan tampoc es tan antiga com altres clàssics de la ciència ficció que he comentat per aquí, com ara Asimov, Bradbury, Clarke, Dick, etc. Això fa que l’acció sembli més científica i actual i amb menys peixeres al cap com a cascs espacials.
Passem a l’argument. Només començar ens trobem que volen executar al nostre protagonista, un humanoide modificat genèticament amb la capacitat de canviar el seu per assemblar-se a altre gent, qualitat tan útil que farà que sigui rescatat dels seus captors per part de l’imperi Idià que està en guerra amb La Cultura, un altre Imperi que en principi sembla que estigui perdent la guerra malgrat que últimament sembla que estigui remuntant. A partir d’aquí el nostre protagonista es veurà embolicat en diverses missions bastant complicades, el problema amb totes aquestes aventures es que l’autor les narra amb massa detall, es tracta d’una acció més descriptiva que no pas activa, on hi ha molt verb si, però no fa més que allargar les escenes quan el lector ja té un idea del què està passant. Amb aquestes aventures locals del nostre protagonista perdem totalment la perspectiva de com va la guerra general en la galàxia, però per sort al final del llibre hi ha un epíleg que ens explica com acaba tot, tot un detall que agraeixo perquè en el fons les aventures del protagonista tampoc canvien en res realment significatiu del desenllaç de la situació.
L’autor ha escrit un total de 10 novel·les que no són correlatives sobre aquest imperi galàctic anomenat “la Cultura”, Pensad en Flebas es la primera que va escriure. No es un mal llibre, però tinc bastant clar que no continuaré llegint aquesta saga de llibres.
Nota: 5/10
PD: Recordeu contestar el CT2400 si encara no ho heu fet!
Pons's blog 