Cas típic 2408: noi li agrada noia, noi li agrada la chica del tren

Posted: 2016-06-08 in Llibres
image_1165_1_273740La chica del tren – Paula Hawkins

De tan en tan un servidor s’arrisca a sortir del seu mon de confort de llibres de fantasia i ciència ficció i cau sobre un llibre que compra la gent normal com ara La Chica del Tren que va ser el llibre de ficció en castellà més comprat aquest passat Sant Jordi.

De què va aquest llibre? Doncs no ho diríeu mai però va sobre una noia que va amb tren, sorpresos? No, jo tampoc… Està escrit com si fos un diari personal però realment no es un diari escrit per ella. De fet, es tracta del pseudodiari de tres noies al voltant de la trentena, la primera la que va amb tren i aprofita quan el tren s’atura en un semàfor per imaginar-se la vida d’una parella que viu en una de les cases que té un pati que dona a les vies del tren, l’altra pseudodiari es el de la noia que té aquesta casa amb el pati amb vistes a la via del tren. La tercera és una noia que viu a prop de la segona. La primera, la Rachel encara no ha superat la seva ruptura amb el seu marit ara fa dos anys i es mostra com una persona dependent, poc madura, somiatruites, incapaç d’afrontar la realitat, totalment insegura que la porta cap a l’alcoholisme i tocant la depressió; resumint, un personatge totalment odiós que em cau com una patada a l’estomac o fins hi tot més avall. L’altre noia, la Megan, malgrat el que pugui pensar la Rachel, tampoc es feliç, de fet, encara es més depressiva que la Rachel, ja veieu quin llibre més alegre. La tercera també té un caràcter semblant a les dues anteriors, es a dir que totes tres són unes histèriques dramàtiques que no saben portar la seva vida si no tenen algú al costat que les vagi guiant. La gràcia del llibre es que les dates dels dos primers pseudodiaris van descoordinades, les dates de la Megan són anteriors a les de la Rachel, i el moment interessant arriba quan a la Megan li passa una cosa que la relacionarà amb la Rachel, i fins aquí puc explicar sense esbudellar el llibre.

Tota l’estona l’autora ens està dient què pensen els seus personatges, tota la estona, deu ser perquè actuen de manera tan il·lògica que si no ens explica què pensen en tot moment el lector aniria perdut en quan els sense sentits que no paren de realitzar. Encara no he trobat mai un thriller que no enganxi lo suficient com per haver-lo de deixar sense arribar al final per saber qui es l’assassí i com l’atrapen, i aquest llibre no es l’excepció, perquè els humans som curiosos de mena. Lamentablement com que en la història hi ha molt pocs personatges (sis, i un es la víctima) no es massa complicat endevinar qui serà el culpable, i la manera com descobreixen i l’atrapen també deixa bastant que desitjar. Amb llibres així em pregunto què faig sortint del meu mon de confort de les llibres de fantasia i ciència ficció. Acabo amb un parell de frase del llibre que em fan bastanta ràbia.

He pasado por la tienda Matches para hacerme un regalo a mí misma y comprarme un precioso minivestido de Max Mara (Tom me perdonará cuando me vea con él).

¿Por qué siempre me muero por estar sola cuando él está aquí y, en cambio, cuando se marcha no puedo soportarlo?

Nota: 4/10

Comentaris
  1. joana61 escrigué:

    Veig que no ens ha agradat a cap dels dos…

  2. ahse escrigué:

    Les dones americanes deixen molt per desitjar. Jo havia llegit un llibre en el qual la protagonista decideix casar-se am el millor amic del noi de qual estava enamorada, tenir fills amb ell i cap als 40 ficar-se per fi al llit del tal amic i fotre-ho tot perque portava ja una vida desitjant-ho… Fa fastic fins i tot pensar-ne!

    • Pons escrigué:

      Bé, aquestes són angleses, però pel cas dona igual. La gent fa coses molt estranyes, tan en els llibres com fora d’ells.

      • ahse escrigué:

        Ostres! Pel que deies i pel nom de l’autora haguès jurat que eren americanes… També reconec que tenia una opinió més elevada dels anglesos.

  3. Anna escrigué:

    A mi aquest em va agradar; no és un gran llibre, ni molt menys i tampoc crec que sigui per donar-li el bombo que li han donat però no es va fer pesat i em va tenir intrigada la gran part del temps.

  4. Xavier Pujol escrigué:

    La que té esperances de que el Tom la perdoni per haver-se comprat un mini-vestit, en quin segle viu?

    • Pons escrigué:

      Jo també m’ho pregunto, però no pot ser un segle gaire antic perquè és un segle en el que hi ha trens

    • ahse escrigué:

      Vols dir? Els homes d’abans perdonaven o no perdonaven les compres dels mini-vestits? La cosa obvia és que viu després dels hunter-gatherers, que aquells no anaven de compres ni tenien gaire propietats ni consideraven que les dones s’havien de sotmetre als homes ni molt menys.

  5. ricard escrigué:

    El recomanaven a la ràdio, la dona el va comprar i l’ha llegit, jo encara no ho he fet perquè sóc molt mal lector (a més, el tenim deixat a una amiga). Potser esperaré a la pel·lícula.

  6. XeXu escrigué:

    És incomprensible l’èxit que ha tingut aquest llibre, incomprensible.

    Quan el vaig llegir, no em va semblar tan malament. De fet, em sembla que el vaig puntuar bé i tot. Val a dir que és absorbent, però els sentiments es mouen entre la tensió del que està passant i una trama repetitiva i que no avança prou, i uns personatges que hostiaries sense cap pietat. El llibre va avançant i vols saber més, i perquè molta gent l’està llegint passes per alt els defectes que té, com una mena d’efecte narcòtic angoixant que t’agafa perquè la prota no hi ha per on agafar-la. Acabes el llibre i penses que no n’hi ha per tant, però que no és mal llibre per passar l’estona, i que pot servir perquè gent que no llegeix mai llegeixi almenys el seu llibre anual. I això ja és molt.

    Passa el temps i vas llegint ressenyes, i totes coincideixen que el llibre és fluix i pesat. Les ressenyes generalment les fa gent que llegeix molt, i per tant gent que sap de què va el tema. I he de dir que veient totes les crítiques que li fan, hi estic d’acord, i penso que vaig ser massa generós amb aquesta bírria maquillada de gran best seller. És d’aquests llibres dels quals no en guardo un bon record, el que solc anomenar que madura malament a l’imaginari. Així que estic d’acord amb l’anàlisi, i la nota que li poses. Es deixa llegir, d’alguna manera atrapa, però no és una hamburguesa de qualitat, d’aquelles hamburgueseries de gamma alta i hamburgueses de 15 euros. És un llibre amb pretensions, i això és el pitjor. Fa veure que és un llibre sòlid amb una trama treballada, però no ho és.

    I acabo com he començat. Que aquest llibre hagi tingut tant èxit denota que la gent llegeix massa poc.

    • Pons escrigué:

      Es això, la trama no avança, hi ha un mort i ja està, no passa res més. No hi ha pràcticament investigació policial, o més aviat no la veiem, només veiem a la protagonista molestant als altres personatges dels llibres amb les seves neures i llegim el què passa pel seu cervell de desquiciada. Evidentment ja que t’has posat a llegir vols saber qui ha sigut l’assassí i així acabar d’una vegada el llibre.

      • ahse escrigué:

        Es pot saber què passa al tal cervell desquiciat? Ja que has fet l’esforç de llegir-ho tot quedaria bé compartir-ho amb els lectors del bloc :-D

    • ahse escrigué:

      Els hostiaries o els donaries arseni? Dona més detalls i argumenta la teva tria.

  7. Roselles escrigué:

    Val, no és per tirar coets, però t’esbargeix. Si no hagués tingut tant d’èxit no se’l criticaria tant, perquè a veure, de llibres mig dolents que ens esbargeixen en llegim una pila al llarg de la vida i se’n publiquen una barbaritat (per posar un exemple, em sembla recordar que la nostra opinió de llibre de John Verdon és similar, i mira, pimpam ja té una trilogia).
    Però el que no m’agrada gens es que aquest llibre et faci refugiar-te de nou en la ciència-ficció i la fantasia. No no i no. Hi ha vida més enllà de la chica del tren, no m’agradaria que les altres temàtiques perdessin com a lector al gran Pons.

    • Pons escrigué:

      No em comparis John Verdon amb això, si us plau! En Verdon no es una meravella, però es molt millor.

      Ara per culpa d’aquest llibre mai més llegiré res que no sigui ciència ficció o fantasia, decidit :P

    • ahse escrigué:

      Tens tant de temps que fins i tot arribes a llegir llibres-brossa?? Fes-me un servei i busca’m un bon pis al centre del poble del Pons ^^

  8. Eva escrigué:

    Vaja, i jo que me’l volia llegir…

  9. Alfons escrigué:

    Ja fa algun temps vaig decidir prescindir, gairebé, de llibres de recent publicació i, menys, aquells precedits de certa propaganda. Ha de ser alguna recomanació d’algun lector que em mereix respecte.

  10. JOMATEIXA escrigué:

    El vaig llegir fa temps. Primer vaig pensar “vols dir que n’hi ha per tant?”, però després em va semblar que millorava, encara que el final, tampoc n’hi havia per tant. Ara, quan després d’anys encara és el més venut de Sant Jordi, penso com en XeXu, com pot ser?!
    Et diria que la propera vegada que vulguis sortir del teu cercle de confort ho pots fer amb “Quaderns”… però la veritat és que em fa una mica de por llegir la teva ressenya, així que oblida les últimes línies i segueix amb la teva línia de lectures ;D

  11. rits escrigué:

    De veritat? Aquest llibre? Quan he vist el post he flipat! Tu que tens tan bon gust!!! x sort després m’he calmat.
    Previsible, i francament mal escrit i dolent. Quina ràbia de personatges, quina ràbia d’història, quina ràbia de tot. I sobretot, que tingui tan d’éxit.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s