Arxivar per 2016-06-16

51YL7SdAXHL._SY445_QL70_Redshirts – John Scalzi

Redshirts a part de ser una novel·la de John Scalzi es com són coneguts els personatges secundaris que moren en pel·lícules i series de manera gratuita només per donar una mica de dramatisme i sensació de perill de cara al espectador, de fet, si teniu memòria recordareu una participació meva al projecte de la taula periòdica del Sergi que precisament recordava aquest fet us convido a llegir-ho o rellegir-ho en el CT1953 perquè l’argument del llibre té molt a veure amb aquest fet.

La trama recorda molt a Star Trek, però molt, pels que viviu en un altre mon us diré que Star Trek tracta dels viatges d’exploració d’una nau espacial on cada capítol sol basar-se en una missió de desembarcament en un planeta diferent en el que els protagonistes solucionaran algun problema. El protagonista del llibre es un nou recluta assignat en aquesta avançada nau d’exploració, però només embarcar descobrirà que la gent en comptes d’actuar amb lògica i sentit comú només faran que exposar-se al perill donant com a resultat que algunes persones sempre s’acabin salvant miraculosament mentre que d’altres acabin morint de manera bastant horrible i d’una manera bastant absurda la qual es podria haver evitat fàcilment. Per exemple, es normal que personal de la nau de laboratori baixi a un planeta desconegut? Es normal que els alts càrrecs de la nau baixin sempre en missions a planetes potencials perillosos? Es normal que vacunes contra virus que s’acaben de descobrir es facin en poques hores? Es normal que certs membres de la tripulació sempre acabin ferits però tinguin períodes de recuperació espectacularment curts? Aquestes qüestions i moltes altres encara més sospitoses faran que el protagonista es pregunti què està passant en aquesta nau. Quan portem tres quartes parts del llibre i sembla que el misteri ha quedat resolt i es pot solucionar d’alguna manera la novel·la dona una volta més i la història es torna encara més meta amb la història de tres personatges “reals” a mode d’epíleg, arribant a un punt on els personatges cada vegada prenen encara més consciència del què són, i fins aquí puc dir sense explicar més del compte.

Resumint, Redshirts es una novel·la mig paròdica sobre la mala ciència ficció i mig seria sobre com ens prenem la vida. Per cert, l’autor era un consultor creatiu de la sèrie Stargate Universe, o sigui que sap del què parla en quan a sèries de ciència ficció, però matisa que Stargate Universe era una bona sèrie de ciència ficció. Amb la broma Redshirts s’ha emportat els premis Hugo i Locus del 2013.

—¿Qué es eso? —preguntó Dahl.
—Es la Caja —aclaró Cassaway.
—¿Tiene un nombre formal?
—Probablemente.
Dahl se acercó para inspeccionarla de cerca, abriéndola y mirando dentro. —Parece un horno microondas —dijo.
—Pues no lo es —dijo Collins, que tomó el vial y se lo confió a Dahl.
—Entonces, ¿qué es? —preguntó a Collins el alférez.
—Es la Caja —respondió Collins.
—¿Y ya está? ¿La caja?
—Si le hace sentirse mejor pensar que se trata de un ordenador cuántico dotado de una avanzada capacidad artificial inductiva, cuyo diseño nos ha sido legado por una raza avanzada pero extinta de guerreros-ingenieros, entonces puede usted considerarla como tal —dijo Collins.

—En los últimos tres años, Kerensky ha encajado tres disparos, ha sufrido cuatro enfermedades mortales, ha sido aplastado por un montón de rocas, herido en un accidente de lanzadera, sufrido quemaduras cuando el panel de control del puente le explotó en la cara, experimentado una descompresión atmosférica parcial, padecido de inestabilidad mental inducida, encajado las mordeduras de dos animales venenosos y perdido el control de su propio cuerpo a manos de un parásito alienígena. Olvidemos el hecho de que tendría que estar muerto —dijo Dahl—. Cómo es posible que, además de no haber muerto, siga siendo el mismo. Ese tipo tendría que ser el ejemplo perfecto de lo que supone el estrés postraumático.

Nota: 7/10