Cas típic 2414: noi li agrada noia, noi li agrada Redshirts

Posted: 2016-06-16 in Llibres
51YL7SdAXHL._SY445_QL70_Redshirts – John Scalzi

Redshirts a part de ser una novel·la de John Scalzi es com són coneguts els personatges secundaris que moren en pel·lícules i series de manera gratuita només per donar una mica de dramatisme i sensació de perill de cara al espectador, de fet, si teniu memòria recordareu una participació meva al projecte de la taula periòdica del Sergi que precisament recordava aquest fet us convido a llegir-ho o rellegir-ho en el CT1953 perquè l’argument del llibre té molt a veure amb aquest fet.

La trama recorda molt a Star Trek, però molt, pels que viviu en un altre mon us diré que Star Trek tracta dels viatges d’exploració d’una nau espacial on cada capítol sol basar-se en una missió de desembarcament en un planeta diferent en el que els protagonistes solucionaran algun problema. El protagonista del llibre es un nou recluta assignat en aquesta avançada nau d’exploració, però només embarcar descobrirà que la gent en comptes d’actuar amb lògica i sentit comú només faran que exposar-se al perill donant com a resultat que algunes persones sempre s’acabin salvant miraculosament mentre que d’altres acabin morint de manera bastant horrible i d’una manera bastant absurda la qual es podria haver evitat fàcilment. Per exemple, es normal que personal de la nau de laboratori baixi a un planeta desconegut? Es normal que els alts càrrecs de la nau baixin sempre en missions a planetes potencials perillosos? Es normal que vacunes contra virus que s’acaben de descobrir es facin en poques hores? Es normal que certs membres de la tripulació sempre acabin ferits però tinguin períodes de recuperació espectacularment curts? Aquestes qüestions i moltes altres encara més sospitoses faran que el protagonista es pregunti què està passant en aquesta nau. Quan portem tres quartes parts del llibre i sembla que el misteri ha quedat resolt i es pot solucionar d’alguna manera la novel·la dona una volta més i la història es torna encara més meta amb la història de tres personatges “reals” a mode d’epíleg, arribant a un punt on els personatges cada vegada prenen encara més consciència del què són, i fins aquí puc dir sense explicar més del compte.

Resumint, Redshirts es una novel·la mig paròdica sobre la mala ciència ficció i mig seria sobre com ens prenem la vida. Per cert, l’autor era un consultor creatiu de la sèrie Stargate Universe, o sigui que sap del què parla en quan a sèries de ciència ficció, però matisa que Stargate Universe era una bona sèrie de ciència ficció. Amb la broma Redshirts s’ha emportat els premis Hugo i Locus del 2013.

—¿Qué es eso? —preguntó Dahl.
—Es la Caja —aclaró Cassaway.
—¿Tiene un nombre formal?
—Probablemente.
Dahl se acercó para inspeccionarla de cerca, abriéndola y mirando dentro. —Parece un horno microondas —dijo.
—Pues no lo es —dijo Collins, que tomó el vial y se lo confió a Dahl.
—Entonces, ¿qué es? —preguntó a Collins el alférez.
—Es la Caja —respondió Collins.
—¿Y ya está? ¿La caja?
—Si le hace sentirse mejor pensar que se trata de un ordenador cuántico dotado de una avanzada capacidad artificial inductiva, cuyo diseño nos ha sido legado por una raza avanzada pero extinta de guerreros-ingenieros, entonces puede usted considerarla como tal —dijo Collins.

—En los últimos tres años, Kerensky ha encajado tres disparos, ha sufrido cuatro enfermedades mortales, ha sido aplastado por un montón de rocas, herido en un accidente de lanzadera, sufrido quemaduras cuando el panel de control del puente le explotó en la cara, experimentado una descompresión atmosférica parcial, padecido de inestabilidad mental inducida, encajado las mordeduras de dos animales venenosos y perdido el control de su propio cuerpo a manos de un parásito alienígena. Olvidemos el hecho de que tendría que estar muerto —dijo Dahl—. Cómo es posible que, además de no haber muerto, siga siendo el mismo. Ese tipo tendría que ser el ejemplo perfecto de lo que supone el estrés postraumático.

Nota: 7/10

Advertisements
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    És possible que hi hagi cas típic que amb qualsevol detall mínuscul no faci referència a un tal Sergi?

    Per mi que la majoria es pren la vida com si fos una mala broma que han d’aguantar abans d’anar a la tomba per reunir-se amb un poderos esser inexistent.

  2. ahse ha dit:

    Vegi’s la típica mostra d’estupidesa de per vida dels que s’anomenen cristians:

  3. McAbeu ha dit:

    M’han entrat ganes de llegir-lo. M’agrada Star Trek, m’agrada la paròdia i, de vegades, m’agrada prendre’m seriosament la vida. Me l’apunto a la llista, a veure quan cau.

    Per cert, justament aquest dies estic llegint una altra recomanació teva. Ahir vaig començar “Ready Player One” i, per les poques pàgines que porto, diria que m’ho passaré bé llegint-lo. Clar que a aquell li vas posar un 9 i a aquest “només” un 7.

    • Pons ha dit:

      Ready Player One està narrat de manera que enganxa molt (com a mínim a mi), aquest està bé, però no enganxa de la mateixa manera, tot i ser ciència ficció son llibres molt diferents, no es poden comparar, però tots dos recomanables.

    • ahse ha dit:

      Quines vegades t’agrada prendre’t seriosament la vida?

      Enhorabona per la tria ^^

  4. Xavier Pujol ha dit:

    Si ho traduïm literalment al català apareix una institució molt coneguda:

    — Qué és això? —preguntà Dahl.
    — És la Caixa —aclarí Cassaway.
    — Té un nom formal?
    — Probablement.
    Dahl s’acostà per a inspeccionar-la de prop, obrint-la i mirant a dins. — Sembla un forn microones — va dir.

    No cal seguir… La Caixa és el microones que cuina els diners dels seus clients… i se’ls foten els seu directius.
    “El president de ‘la Caixa’ i CaixaBank, Isidre Fainé, va tornar a guanyar 2,69 milions d’euros el 2011, la mateixa xifra que el 2010”
    No vull ni imaginar quants guanys acumula el 2012, 2013, 2014, 2015…

  5. Sergi ha dit:

    En un altre dels posts de la Taula Periòdica, parlàvem del Retorn a l’Status Quo, però no al grup de Pop vuitanter sinó a aquella situació que permet que l’espectador pugui veure un capítol d’una sèrie sense haver vist tots els que la precedien i seguir el fil sense problemes.

    Que els Red Shirts desapareguin és una manera d’aconseguir que el dramatisme de la mort (útil per generar interès en l’espectador) no afecti gaire el funcionament de la sèrie. Sí, certament la versemblança podria veure’s afectada. El David Castejón va fer un altre post de la Taula sobre la versemblança però no tinc clar què n’opinaria exactament, en el cas dels Red Shirts.

    Per cert, el teu post dels Red Shirts va ser un dels millors posts que he llegit, tant al teu bloc com a la Taula Periòdica.

    • Pons ha dit:

      Acabo de rellegir el meu post dels camises i vermelles i una vegada més tens raó, es un CT realment bo

    • ahse ha dit:

      Pffffffffffffffff! Gairebé vaig llegir que parlaves del Pons Sant Ramon però veig que és simplement un retorn al status quo, quina desil-lusió!

  6. Eva ha dit:

    A veure si ho he entés… Els que passem una mica dels “viatges d’exploració d’una nau espacial que s’atura en un planeta diferent en cada capítol” som els que vivim “en un altre món”?

  7. XeXu ha dit:

    No ha guanyat el Nebula? Llavors no m’interessa.

  8. XeXu ha dit:

    Ara seriosament, recordo el concepte de camises vermelles, que vaig aprendre amb el CT que cites i em va semblar molt interessant. Pel que expliques, sembla una lectura per reflexionar sobre la ciència ficció, la dolenta, però també la bona, de manera que potser, encara que estigui novel·lat, s’acosta a un gènere que em sembla que és tabú en aquesta casa, i el diré fluixet no fos cas que l’univers Pons col·lapsés: ASSAIG. He mentit, ho he dit fort, ja ho sé.

    Bé, has aconseguit que el llibre sigui de la categoria ‘si em cau a les mans per casualitat no es quedarà a la lleixa acumulant pols’, però encara no estaria a ‘faré l’esforç d’anar fins a la llibreria a buscar-lo’.

    • ahse ha dit:

      Què és això ASSAIG?

    • Pons ha dit:

      Tot i que el quart final del llibre surt una mica de la trama de la novel·la no es pot dir que arribi al punt de considerar-se assaig, ni molt menys, simplement canviem el punt de vista del protagonista pel punt de vista d’uns altres tres personatges on els desenllaç de la trama principal ha trastocat la seva vida.

      Els premis Nebula normalment sempre busquen novel·les de ciència ficció més dures, més series, no els hi agrada la paròdia, prefereixen històries més èpiques de ciència ficció.

  9. Roselles ha dit:

    Un dia et sorprendré i em llegiré un d’aquests de ciència-ficció que recomanes. Algun dia.

  10. ricard ha dit:

    La mort dels secundaris no és tan patètica i gratuïta com la dels esbirros al cinema. Únicament la genial nissaga d’Austin Powers reivindica llur humanitat quan mostra -després de la mort inevitable de qualsevol sicari- l’impacte de la defunció entre els amics i familiars.

    • ahse ha dit:

      A qui li pot importar la familia i els amics d’un secundari!!! Sí fos així el Hollywood ja no tenia de què fer pelis i ISIS no tindria membres.

    • Pons ha dit:

      Recordo la genial escena on el grup d’amics l’estan esperant en el bar i els truquen per dir-lis que ha mort i llavors passen a comentar les condicions laborals alhora de treballar pel doctor Maligno

  11. teresa ha dit:

    Em sembla que no t’ha agradat, Pons, però mira, tal com ho expliques, fins i tot la llegiria. Ja ho diuen que tot està explicat, i que el que compta és la manera d’explicar-ho. Per exemple, repetir tres vegades el verb “explicar” en quaranta paraules, no seria la millor manera.

  12. […] ficció (evidentment) escrita per John Scalzi, home que potser us sonarà si recordeu Redshirts del CT2414. L’argument ens situa en un futur on la terra ha aconseguit dominar els salts espacials i això […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s