Seguint amb la línia de posts sobre els meus blogs preferits avui us porto un blog que segurament desconeixeu la majoria de vosaltres, senyal que demostra que realment si calia fer aquesta sèrie de posts sobre els blogs que a mi m’agraden. El blog es diu Maredetrès i està escrit per maredetrès, casualitat? Deixeu-me que ho dubti. Sempre m’han agradat els blogs amb lògica, per exemple ara estem a Pons’s Blog, un blog escrit per en Pons, té lògica, m’agrada; en canvi, per exemple Bona nit i tapa’t, hauria de ser un blog escrit pels senyor Tapa’t, però no, resulta que l’escriu en Xexu, no es per tornar-se boig? En fi… Si sou seguidors de Bron/Broen, Maredetrès us sonarà com el dolent de la segona temporada, però la escriptora del blog m’ha assegurat que no té res a veure, que ella no es dedica a matar danesos i suecs, que ella “tan sols” es la mare de tres fills. Els tres fills són perfectament identificables com a “gran”, “mitjana” i “petit”. La gràcia del blog radica en que la mare viu a Alemanya, i ens explica com de diferent es la vida en aquest país respecte el nostre. En un principi un pensa que sent països europeus occidentals no hi pot haver tanta diferència però després de llegir uns quants posts arribem a la conclusió que alemanys i catalans som de planetes diferents, de fet, crec que la forma de vida alemanya ni tan sols està basada en el carboni.
Se el que esteu pensant “bufff històries sobre nens, quin pal”, si, jo també vaig pensar el mateix el primer dia que vaig arribar al blog, però hi ha dos motius pel qual aquest blog no es un pal, primer perquè no publica massa sovint, uns dos cops al mes si hi ha sort i la maredetrès està inspirada, i el segon motiu es que sap explicar les anècdotes amb gràcia, per exemple us enganxaré els títols d’alguns posts que ja conviden a llegir el post sencer:
- A la corda fluixa
- Rebel·lió al Kindergarten
- Fifty shades of… grey, blue, black…
- Tragicomèdia en dos actes
- Wir werden Weltmeister… o potser no
- Matricula’t com puguis
Per concloure, segur que maredetrès us rep amb els braços oberts quan passeu pel seu blog, perquè si es capaç d’aguantar tres petits monstres també us podrà suportar a vosaltres.
BCPP: Xexu
Pons's blog 