Seguint amb la línia de posts sobre els meus blogs preferits avui us porto un blog que segurament desconeixeu la majoria de vosaltres, senyal que demostra que realment si calia fer aquesta sèrie de posts sobre els blogs que a mi m’agraden. El blog es diu Maredetrès i està escrit per maredetrès, casualitat? Deixeu-me que ho dubti. Sempre m’han agradat els blogs amb lògica, per exemple ara estem a Pons’s Blog, un blog escrit per en Pons, té lògica, m’agrada; en canvi, per exemple Bona nit i tapa’t, hauria de ser un blog escrit pels senyor Tapa’t, però no, resulta que l’escriu en Xexu, no es per tornar-se boig? En fi… Si sou seguidors de Bron/Broen, Maredetrès us sonarà com el dolent de la segona temporada, però la escriptora del blog m’ha assegurat que no té res a veure, que ella no es dedica a matar danesos i suecs, que ella “tan sols” es la mare de tres fills. Els tres fills són perfectament identificables com a “gran”, “mitjana” i “petit”. La gràcia del blog radica en que la mare viu a Alemanya, i ens explica com de diferent es la vida en aquest país respecte el nostre. En un principi un pensa que sent països europeus occidentals no hi pot haver tanta diferència però després de llegir uns quants posts arribem a la conclusió que alemanys i catalans som de planetes diferents, de fet, crec que la forma de vida alemanya ni tan sols està basada en el carboni.
Se el que esteu pensant “bufff històries sobre nens, quin pal”, si, jo també vaig pensar el mateix el primer dia que vaig arribar al blog, però hi ha dos motius pel qual aquest blog no es un pal, primer perquè no publica massa sovint, uns dos cops al mes si hi ha sort i la maredetrès està inspirada, i el segon motiu es que sap explicar les anècdotes amb gràcia, per exemple us enganxaré els títols d’alguns posts que ja conviden a llegir el post sencer:
- A la corda fluixa
- Rebel·lió al Kindergarten
- Fifty shades of… grey, blue, black…
- Tragicomèdia en dos actes
- Wir werden Weltmeister… o potser no
- Matricula’t com puguis
Per concloure, segur que maredetrès us rep amb els braços oberts quan passeu pel seu blog, perquè si es capaç d’aguantar tres petits monstres també us podrà suportar a vosaltres.
BCPP: Xexu
Pons's blog 
Des del 14 de març que la maredetres no escriu. Potser veure’s publicitada al blog pons li dóna una empenteta.
M’apunto aquest blog. No conec gaires blogs en català que parlin de nens. Potser n’aprenc alguna cosa útil i tot.
Suposo que el famós http://vadepares.cat/ ja el coneixes
Està passant per una mala ratxa, pobre
Estic massa ocupada activant al Pons’s blog ^^
Es una feina dura que algú ha de fer
Estic molt sorprès que no hagis citat en Sergi en aquest CT, no acabo d’entendre aquesta sèrie si no hi ha la comparació necessària amb l’Àtoms i lletres. Bé, vaig a seguir buscant la lògica a tot plegat.
XeXu Tapa’t
Per compensar en el post de demà el citaré un parell de vegades.
PD: Sobretot tapa’t bé que aquests dies fa fresqueta…
XeXu Tapat de Tapes?
Bufff, històries sobre nens, quin pal!
Un comentari digne de BCPP-s ;-)
Repeteixo que la mare té certa gràcia explicant les anècdotes
Hi aniré a passejar una estona
No facis soroll perquè sembla que l’autora està hivernant
Què tal el passeig? Oi que a Pons’s blog és molt millor? ^^
Segueixo uns quants blocs on el tema principal és la maternitat, aquest no el coneixia. Doncs va, el segueixo.
Hi ha algunes mares que s’haurien de fer monologuistes, algunes expliquen les seves peripècies amb tanta gràcia que em fan riure fins la llagrimeta.
Lo teu en comparació es fàcil, només tens una tercera part de la feina, de moment…
Què et fa seguir altres mares? Que no tens prou amb la teva criatura?
[…] CT2422: Mare de tres […]