Caballero de los Siete Reinos – George RR Martin (400 pàgines)
El Caballero de los Siete Reinos són tres històries sobre un jove cavaller errant ambientades en el mon de Cançó de Gel i Foc, però uns quants anys abans no comenci la saga de llibres que ha fet famós a aquest autor, per exemple, en aquesta època encara tenim els Targaryen com a reis, i el personatge protagonista de les històries és un desconegut que mai hem sentit anomenar, i com a molt algun dels secundaris que apareixen o sentim anomenar ens sonarà de històries explicades en la saga principal. En la primera història el jove cavaller errant es ficarà en un merder durant un torneig per culpa de la prepotència d’un príncep, la veritat es que acaba massa bé per ser versemblant segons la política feudal de l’època…. En la segona història aquest cavaller també sobreviurà malgrat les tenia totes en contra, i per variar, en la tercera i última història el nostre protagonista es veurà ficat en un merder en un torneig de casament del qual en torna a sortir ben parat de miracle.
Suposo que he llegit aquest llibre perquè estic mirant la sisena temporada de la sèrie i em va venir ganes de llegir alguna cosa relacionada amb la temàtica ja que estava ficat en el tema. La veritat es que el llibre es distret, però no té la èpica, ni la emoció, ni les traïcions, ni el carisma dels personatges, ni els girs de guió que trobem a Cançó de Gel i Foc. Pels fans de la saga, suposo que ja els hi agradarà, i pels fans de les armadures també perquè no paren de sortir paraules com: Gorjal, guardabraços, l’elm, guantellets , gamberes , i un llarg etcétera. A mi no m’ha desagradat, però tampoc es obligatori llegir-lo.
Dunk el necio, más duro de entendimiento que traspasar el muro de un castillo
Nota: 6/10
Jo no el penso llegir, gràcies.
de res
Collons, és que si no surt la Daenerys dient Dracarys, o en Tyrion fent de mà del rei, o en Jon Snow no sabent res, aquesta història no us interessa! Igual que el llibre 4, que tothom va considerar més fluixet, i potser té menys interès, però està igualment ben escrit i hi passen coses. Hi apareixen noves trames que poden ser importants, com podrem veure que donar protagonisme als Greyjoy no era casual, o que sapiguem que a Dorne hi ha gent, no només dir-ho de paraula, també té una importància. És una història global i calen totes les trames per entendre-la bé.
Respecte a aquest, és clar que no és necessària llegir-la, com cap llibre (ara els puristes em mataran), però està molt bé, i no és cert que no coneguem Ser Duncan l’Alt. Aquesta història passa uns 100 anys abans, de la rebel·lió d’en Robert, i el jove acompanyant d’en Dunk no és un nen qualsevol que ha sortit del Cau de Puces. Segons el llibre de la Guàrdia Reial que en Jamie consulta sovint, Duncan l’Alt va ser un gran i admirat comandant de la Guàrdia. Aquest llibre té gràcia perquè t’expliquen els seus orígens dubtosos, que no tot han de ser nobles i donzelles. A mi em va agradar força, però entenc que te l’has de llegir sense esperar que trobaràs els personatges i les trames que ja coneixes. És una preqüela, però penso que no està desconnectada de la història de Cançó, ni molt menys.
I definitivament, si parlem d’històries paral·leles, molt més afortunada aquesta que l’spin off de la Crònica de l’Assassí de Reis, protagonitzada per Auri. Mare de Déu, allò sí que és infumable.
Dels Greyjoy no m’he queixat mai, sempre he pensat que eren uns pobres desgraciats força malparits, però no em queixava d’ells. Els de Dorne els suporto poc, entenc que hi ha de ser, però no podien ser més carismàtics?
Ah, perdona per no saber-me de memòria el llibre de la Guàrdia Reial…
El llibre no està malament, es un 6, no passarà a la història de la fantasia, però no m’arrepenteixo d’haver-lo llegit.
Pensa que els dornienses sempre han estat partidaris dels Targaryen, tot i que no sé per què encara els donen suport si en Rahegar, el príncep hereu d’Aerys i germà de la Daenerys, va deixar tirada l’Elia Martell per anar-se’n amb la Lyanna Stark… Bé, el cas és que seran uns dels aliats de la Daenerys, o això s’espera. La trama de Dorne està sent injustament tractada. Si hagués sortit des del principi, la veuríeu diferent.
No cal que et sàpigues tot el llibre de la Guàrdia Reial, però Ser Duncan l’Alt?? Per favort!
Un comentari massa tecnic per a aquest post.
Jo sí que l’he llegit i he de dir que em va agradar força. Recordo que quan el vaig comentar al “Llibres i punt” del XEXU el vaig definir com un “bon aperitiu mentre esperem el plat gros que serà el sisè”. És cert que aquests contes no tenen tot això que dius que trobem a la saga gran però crec que l’autor tampoc intentava que hi fossin, són només uns contes més senzills però que et tornen a portar a aquell món que tan bé ens sap explicar Mr. Martin i que fa que t’hi enganxis quan el llegeixes. Doncs això, que m’ho vaig passar molt bé llegint-ho.
Jo tampoc m’ho he passat malament llegint-lo
Només diré que el col·lectiu “No veig Game Of Thrones” i tot el que patim per fi comença a ser visible. #prayfornofansofGOT
I la perruquera la va deixar marxar sense pelar-la al zero?. És que els seguidors de la sèrie som massa bones persones… :-DD
Bones però equivocades! Què hi farem! :-D
Què us costa convertir-vos a la religió majoritària?
L’Islam et deixa casar-te de manera legitima amb 4 dones. I si tens diners en pots agafar-te més…
Hahaha, el final és apoteòsic! Però és clar, com que no mires joc de trons, no l’entens.
Jo només veig uns esquizofrenics enfadats que han trobat algú qui no pot veure als seus amics imaginaris. :-P
Jo no veig la sèrie, i el vaig llegir per anar fent boca mentre esperem que tinguin pietat dels lectors i publiquin d’una punyetera vegada la continuació de la saga.
Per cert, em va agradar.
Tingues clar que al pas que va l’autor la palmarà abans d’acabar la saga.
Em sembla que ja l’ha acabat, però no la publiquen perquè primer és la tele :(
Primer l’ha de palmar!! Confia en el Pons ^^
Es millor esperar que l’autor la palmi i continuar la saga quan ja saps que és mort. D’aquesta manera sabràs segur quan l’hagis acabat.
7 Reinos?
Pobre gent!! Jo que no suporto ni el que ens obliguen a pagar…
Crec que la gent de Canço de Gel i Foc està pitjor que nosaltres, això de viure a l’edat mitjana es molt dur
Era una altra epoca, no pateixis! Aquells estaven acostumats ^^
Un cavaller molt afortunat, pel que expliques. Penso que no el llegiré, tot i que no el puntues malament i me’n refio del teu criteri.
Només has de llegir els 9/10 – perquè els 10/10 són utopia.
ni idea del llibre ni la serie ni de joc de trons visc en altre món jo ….si a tu i ashe us agrada feliços vosaltres
Jo no, jo no, jo vaig molt malament de temps! Fa temps no tinc temps per llegir llibres de ficció…
Al present estic passant per un que parla dels processos cognitius que els humans, encara que la majoria no ho sapiguen, sempre tenen en marxa als caps. Molt avorrit per fer-ne posts, però ben útil i entretingut – quin llibre millor podries escollir per passar l’estona?
Vius en el mateix mon estrany que la Roselles.
[…] Caballero de los Siete Reinos – George RR Martin: 6/10 […]