No se on vaig veure un qüestionari típic i tòpic sobre preguntes que li fan als bloggers i he decidit contestar-lo perquè se que us encanta saber la meva opinió
1. Com va començar el teu interès pel món Blogger? Com i quan vas decidir crear el teu bloc?
Va ser quan vaig pensar que aquest mon seria millor si compartia el meu talent i saviesa amb la resta d’internet. Sóc un altruista, ja ho veieu. D’això fa més de 10 anys i encara continu oferint aquest servei públic gratuïtament a qualsevol afortunat amb bon criteri que em vulgui llegir. Ho sé, tinc un cor que no m’hi cap al pit.
2. Planificar els temes de les teves entrades o escrius aleatòriament?
A Pons’s Blog tot està planificat, no es deixa res al atzar. Rar es el post que no ha estat mínim una setmana programat. Això de ser impulsiu i publicar aleatòriament es per gent més visceral.
3. Quant de temps trigues a acabar una publicació?
Això ja ho vaig explicar en el CT1888.
4. Quins programes utilitzes per editar imatges i vídeos?
“No reparo en gastos”, per imatges el paint, i per vídeos ja estan bé tal com estan en el youtube, total, els acabaran esborrant abans no publiqui el post…
5. En quin moment del dia publiques les teves entrades?
Al millor horari possible, es a dir, a les 6 del matí en punt. Em faig creus que algú pugui publicar posts a una altra hora.
6. Analitzes els resultats de cada publicació? Com?
Si això vol dir si miro les estadístiques de visites i collonades per l’estil la resposta es no, en tinc prou llegint els comentaris i observant com a tothom li entusiasma el cas típic sense excepció.
7. Quin tipus d’interacció tens amb els teus lectors? Sols respondre als seus comentaris?
Tinc els lectors d’aquest blog molt mimats, tan que no solament els hi responc als comentaris sinó que a més tinc l’ahse que també els respon, llavors poden comparar la meva resposta i la del ahse i escollir la que més els hi ha agradat. Per tan dos respostes per cada comentari! 2×1! En cap blog trobareu una oferta d’aquestes característiques! Visca les respostes dobles!
8. Quin rol compleixen les xarxes socials al bloc?
Les xarxes socials són bàsiques per aquest blog. Cada post es publica al meu facebook i em sol portar entre zero i cap visita, com a molt algun like que algú fa mecànicament el qual ni tan sols farà clic en l’enllaç del post. El twitter es l’altre pilar bàsic de connexió del blog amb les xarxes socials, per cada cas típic es publica un tweet amb l’enllaç del CT que cap dels meus lectors clicarà, però que de tan en tan algú marcarà com a preferit amb ves a saber quines intencions. I per acabar però no per això menys important, però realment si que es el menys important i de llarg, el Google +! El què? Efectivament, una xarxa social de Google que ni tan sols els seus empleats fan servir, però que per cada CT crea un post que ningú veurà.
9. Quina importància li dónes al disseny del teu bloc?
Generalment no li dono cap importància, fins que un dia m’aixeco estrany i tinc ganes de revisar les plantilles que ofereix wordpress i em dono compte que ja està prou bé la que tinc. Recordeu la màxima de tot informàtic: Si funciona no ho toquis.
10. Has pensat en internacionalitzar teu blog i traduir-lo a l’anglès?
No, he pensat al contrari, es a dir, que ja va sent hora que tots els angloparlants aprenguin català per tal de poder llegir el meu blog.
11. Has pensat en guanyar diners amb el teu bloc?
No. Quan un es fastigosament ric com jo, un ja no pensa en els calers.
12. Finalment, si haguessis de donar-li un consell a futurs blocaires seria…
Corred insensatos! No, a veure, primer de tot avisar que la vida de blogger no es fàcil, que no tot es fama i glòria com sembla a primera vista (ho sembla a primera vista, oi?). Hi ha uns primers passos inicials en els quals no tindràs milers de milions de comentaris, de fet, no tindràs ni un comentari, però en comptes de tallar-te les venes (recordeu-ho que s’ha de fer longitudinalment i no transversalment com ho fan a les pel·lícules) has de perseverar i sobretot buscar un bon model a seguir, com podria ser jo mateix o en el seu defecte el Tipo de la Brocha (us pensàveu que aquí recomanaria el Sergi d’Àtoms i lletres, eh?). També pot ser que us esforceu, us sacrifiqueu, tingueu talent, però la cosa no funcioni, perquè això es la vida real i no pas un llibre de Pablo de Coelho, el fracàs es la norma no pas l’excepció. Però no us vull desanimar, eh?