Quant valen els teus somnis – Sergi Monteagudo (116 pàgines)
“Quant valen els teus somnis” es el primer llibre de relats publicat pel Sergi Monteagudo. Sabeu que no sóc imparcial quan parlo del Sergi, per tan tampoc puc ser imparcial quan en aquest CT opino sobre el llibre, però i què? Passo a valorar una mica els contes per sobre.
M’ha agradat “La importància de dir-se George Smith” perquè se’n fot de tota aquesta gent que li agrada compartir frases “importants” atribuïdes a persones famoses. També m’ha agradat “El somni europeu” perquè mostra com els somnis “mai” es converteixen en realitat, i es un bon mini-thriller. A part apareix el comissari Pons ^^ “Viatge al país de la democràcia” està bé, però no es tan bo com els anteriors. Al·legoria de la cela·la l’he trobat pseee. “El secret entre la Miyako i el cosmos” l’he trobat molt al estil Murakami, i no m’ha fet el pes, per cert, que el protagonista es digui Sergi el converteix en autobiogràfic?. “Denèbola” l’he trobat una imaginativa idea de la vida després de la mort (i abans de la vida), “El lliure albir” també es una imaginativa conversa amb el destí amb inquietant resultat. “Bätsfjord” no li he trobat la gràcia, no es una història amb moviment com les altres. “Selfie”, la idea que et facin una selfie al cap de 13.800 milions d’any es divertida. “La paradoxa d’Èdip” es un cas de paradoxes temporals, i aquests casos sempre em molen. “Un fil de llum” psee. “La fortuna” psee també, ja hi ha moltes narracions de històries creuades i aquesta tampoc es massa especial. “La profecia” està bé malgrat que s’ha comprovat que la intel·ligència dels éssers vius d’aquesta planeta no és massa remarcable, molt semblant l’he trobat amb el següent “La planta”, però aquest últim es més fluix. “La platja més bonica del món” dona una visió molt trista de la societat. Bon gir final a “La sentència”. “Quan jo era jove” ja en vaig parlar en el CT2390. “L’oracle modern”, bé, si, amb els smartphones ho som tots una mica oracles, però continuem sense ser gaire savis. Per acabar, “¿Quant valen els teus somnis?” m’ha semblat una mica llarg per arribar al final cop d’efecte, suposo que es llarg en comparació amb la resta que són força més curts. En general la impressió no es dolenta, però ja he dit sempre que no sóc gaire de rel·lats curts. Filant prim la nota final del llibre seria dos papaies i tres quarts de kiwi.
BCPP: Sergi
Pons's blog 