Quant valen els teus somnis – Sergi Monteagudo (116 pàgines)
“Quant valen els teus somnis” es el primer llibre de relats publicat pel Sergi Monteagudo. Sabeu que no sóc imparcial quan parlo del Sergi, per tan tampoc puc ser imparcial quan en aquest CT opino sobre el llibre, però i què? Passo a valorar una mica els contes per sobre.
M’ha agradat “La importància de dir-se George Smith” perquè se’n fot de tota aquesta gent que li agrada compartir frases “importants” atribuïdes a persones famoses. També m’ha agradat “El somni europeu” perquè mostra com els somnis “mai” es converteixen en realitat, i es un bon mini-thriller. A part apareix el comissari Pons ^^ “Viatge al país de la democràcia” està bé, però no es tan bo com els anteriors. Al·legoria de la cela·la l’he trobat pseee. “El secret entre la Miyako i el cosmos” l’he trobat molt al estil Murakami, i no m’ha fet el pes, per cert, que el protagonista es digui Sergi el converteix en autobiogràfic?. “Denèbola” l’he trobat una imaginativa idea de la vida després de la mort (i abans de la vida), “El lliure albir” també es una imaginativa conversa amb el destí amb inquietant resultat. “Bätsfjord” no li he trobat la gràcia, no es una història amb moviment com les altres. “Selfie”, la idea que et facin una selfie al cap de 13.800 milions d’any es divertida. “La paradoxa d’Èdip” es un cas de paradoxes temporals, i aquests casos sempre em molen. “Un fil de llum” psee. “La fortuna” psee també, ja hi ha moltes narracions de històries creuades i aquesta tampoc es massa especial. “La profecia” està bé malgrat que s’ha comprovat que la intel·ligència dels éssers vius d’aquesta planeta no és massa remarcable, molt semblant l’he trobat amb el següent “La planta”, però aquest últim es més fluix. “La platja més bonica del món” dona una visió molt trista de la societat. Bon gir final a “La sentència”. “Quan jo era jove” ja en vaig parlar en el CT2390. “L’oracle modern”, bé, si, amb els smartphones ho som tots una mica oracles, però continuem sense ser gaire savis. Per acabar, “¿Quant valen els teus somnis?” m’ha semblat una mica llarg per arribar al final cop d’efecte, suposo que es llarg en comparació amb la resta que són força més curts. En general la impressió no es dolenta, però ja he dit sempre que no sóc gaire de rel·lats curts. Filant prim la nota final del llibre seria dos papaies i tres quarts de kiwi.
BCPP: Sergi
Pons's blog 
Trobo que el becari actual no deixa de lluir-se, fica el typo al títol i la primera frase i tot just posa la foto al costat amb al títol escrit correcte, molt fort! També trobo a faltar la valoració final en una escala de 10: tenim cap forma de convertir papaies i kiwis a números?
Papaies a números? Quin sentit tindria?
Matematic ^^
Aquest llibre ens toca d’aprop.
Si, la veritat es que no acostumo a llegir llibres tan pròxims, sóc més d’autors estrangers
Ets amic del Sergi?
A mi em va agradar força (potser li donaria una maduixa més, però no em facis cas que en això de l’escala “fruitil” em perdo una mica).
He de dir que havent llegit prèviament només “Selfie”, el llibre em va sorprendre. Suposo que és normal perquè aquest relat és massa curt per fer-lo servir com exemple dels altres, però jo vaig començar la lectura amb una idea preconcebuda que em va canviar a mesura que anava llegint. Ho intento explicar, “Selfie” està molt bé (a mi em va agradar molt) però és “senzill”, en canvi en altres relats es nota més càrrega de profunditat que els fan molt interessants. Evidentment, com en qualsevol altre llibre de relats, no tots em van agradar igual i potser diria que n’hi ha algun que no vaig acabar d’entendre però al final em va quedar una molt bona sensació de que havia valgut la pena llegir el llibre. Està molt bé i el recomanaria sense dubtar-ho.
Profunditat, en el Sergi?! Fes-me riure! Har har har
Una maduixa! Ets un exagerat! Jo el recomanaria si t’agraden els llibres de relats.
M’alegra que t’hagi agradat, Mc. Entenc que llegir un llibre d’algú que coneixes, ni que sigui virtualment, deu descol·locar una mica. Aquestes idees preconcebudes que comentes.
I gràcies per recomanar-lo. Venint d’algú amb tant de prestigi a la Catosfera significa molt per a mi.
Entens malament. Llegir un llibre dolent d’algú que coneixes et fa canviar bastant l’opinió que t’havies fet de la tal persona, mentre llegir un llibre bo fa que l’admiris, si abans no ho feies, o que l’admiris més, si d’entrada ja en tenias molt bona opinió. Parlo de mi mateixa, és clar, no pretenc que a tu no et descol·loqui una mica llegir un llibre d’algú que coneixes. :-P
Com pot ser que el tingueu a les mans? Jo el vaig comprar a Amazon, i encara no saben quan el tindran, aquest cap de setmana em van escriure dient que perdonés el retard, però sense dir cap data prevista per arribar… lamentable. L’hauria d’haver comprat a l’editorial directament, sí, però això és perdre. El llibre ha d’estar a altres bandes perquè tingui visibilitat, i què menys que a Amazon, collons! Estic segur que si pregunto a la llibreria habitual no coneixen ni l’editorial…
Bé, tard o d’hora m’arribarà. Això de puntuar amb fruites quan no vols perdre les amistats és de covards. Com que no sóc especialment amant d’aquest gènere, tinc dubtes de que arribi a apassionar-me, però sé que en Sergi escriu bé, això ja ho té. Prometo que miraré de ser objectiu, i de posar-li nota, en funció de què em sembli. Així potser et començaràs a prendre més seriosament el Llibres i Punt.
Ja el tinc perquè vaig aconseguir-lo de premi tipus (D)
Encara no saps com funciona el sistema de fruites? Per la gent que no hi entengui dos Papaies i tres quarts de kiwi seria l’equivalent a un sis sobre deu, així si?
El Llibres i Punt no me’l prenc seriosament justament perquè es massa seriós.
Si us plau, em pots ensenyar el quadre d’equivalències de la puntuació per fruites?
No puc publicar-lo, el lobby de fruiters es molt perillós. Per cert, no es quadre, es un cub.
Mes aviat és una esfera, pero ssssssh!! No ho diguis a ningu que ens anul-laran!
XeXu, en Pons el té perquè li vaig enviar jo. Només li va costar revelar el seu nom i la seva adreça postal, una informació que espero poder revendre per 4 o 5 cops el preu del llibre.
Comentaré a l’editor això de l’Amazon, a veure què hi diu.
Pel que he pogut deduir, l’escala de fruites d’en Pons es pot traduir a números fent el logaritme de la concentració molar de vitamina C del suc resultant i canviant-li el signe.
Gràcies. Si és que explicat així de fàcil s’entén perfectament, no sé per què tanta mandanga.
Aixo ni tu t’ho creus :-P
Només he llegit el que em va enviar, quan l’hagi llegit tot, ja en faré ressenya i a veure si coincidim :D
No coincidirem, tu i jo mai coincidim
la meva padrina sempre em deia que mai es pot dir mai…
Mai pots dir que mai coincidiras amb el Pons! Mai pots dir que mai no coincidiras amb el Pons !
Ja esta, tens aqui el gat de Schrödinger, contenta?! Dona-li les gracies a la teva avia.
Sergi, Sergi… el cas es que em sona però ara no em ve… Ah sí, en Sergi del que parles dia sí dia també! Doncs el felicito per la gesta de publicar un llibre. Molta sort!
Amb aquesta ressenya no sé ben bé de què van els contes d’en Sergi, en quin gènere es mouen. Intueixo ciencia-ficció i drama, potser també negre, però els “psee” m’ho posen difícil per esbrinar-ho.
Els relats curts no m’atrauen gaire, la veritat, em sap greu dir-ho. Estic llegint “Marley estaba muerto” d’en Carlos Zanon i em costa precisament perquè és el mateix format. Quan entres en l’historia, pum, s’acaba. És una mica frustrant. De totes maneres estaré al cas de les ressenyes que vagin sortint a veure si m’animo a llegir-lo.
Reconec que si no hagués sigut d’en Sergi no me l’hagués llegit mai, jo i els relats curts no som gens amics. Potser el pròleg et dona una pista de què van els relats.
Genere ‘avorrits’ ;-)
O bé, genere ‘lectura al water’ per als que el Pons no els va etiquetar de psee
Gràcies per aquesta ressenya, m’ha fet molta il·lusió. Els més cítrics (un cítric és un crític àcid que puntua amb una escala de fruites?) diran que no és molt elaborada però com deia en George Smith ‘si no ets el primer, llavors no et queda més remei que ser el millor’. I això és així perquè a tu ningú et pot treure la fita d’haver estat el primer en ressenyar el llibre al complet. En canvi, si algú altre es decideix a ressenyar-lo, haurà d’esforçar-se per ser el millor i, si ho aconsegueix, llavors quedarà a l’expectativa que surti en qualsevol moment una ressenya millor. Ja veus quin estrès de vida…
Bé, conyes a part, és un honor i un plaer poder assistir a un debat virtual sobre el meu llibre en aquest blog.
Responent a alguns dels dubtes que t’han quedat:
No sé si el comissari Pons és parent teu.
Sí, el relat amb el personatge que es diu Sergi és 100% autobiogràfic.
Per últim, si t’han quedat ganes de llegir llibres de relats d’autors catalans i, ja que t’agrada puntuar amb fruita, et recomano ‘Polpa’ d’en Jordi Masó.
No estic segur que t’agradi però tinc curiositat per llegir la ressenya que en facis.
PD: No contesto més personalitzadament perquè aquí no tinc wifi i haig d’escriure amb el mòbil i ho odio. Però gràcies a tots els que heu comentat alguna cosa remotament relacionada amb el llibre.
Encara tens sort que la ressenya l’hagi fet el Pons! L’AhSe t’hauria puntuat amb àcids minerals concentrats, directament.
Que m’ho diguin a la cara el crítics si no es una ressenya molt elaborada!
No m’han quedat ganes de llegit llibres de relats d’autors catalans
M’agraden els relats curts. M’agrada el Sergi. Per tant miraré d’aconseguir el llibre i podré opinar. 2 Papaies i 3/4 de kiwi no està gens malament!
A veure, a veure, què estàs dient! Torna a llegir el teu comentari, el Sergi no et pot agradar…
Estem comentant al bloc del Pons, aquí només hi ha un autor que pot agradar generalmente, i el seu nom veritable és el Pons!
A més a més, tu què creus, per què has llegit aquest post? Per fer-li la pilota al Sergi, o per observar què gracios és el Pons ressenyant un llibre avorrit que ningú vol llegir?!
Bé, bé, el Sergi estarà content ^^
[…] Quant valen els teus somnis – Sergi Monteagudo […]