Avui toca parlar de la segona temporada de Fringe, on la trama es més continuada que la primera temporada, es a dir, els capítols tenen una continuïtat més lligada a part del cas de cada capítol. La segona temporada de Fringe es molt més rara que la primera, tenim univers paral·lels, tenim gent que canvia de cara, gent que ressuscita, gent que explota sola, gent que acaba convertida en cendra, un esser de fum, poders hipnòtics, un virus mortal de fa 75.000 anys, càncer contagiós, un vagó de tren on tothom pateix un infart alhora, i un llarg etcètera de casos estranys, també coneguts com casos Fringe.
Qui no posaria la seva vida en mans d’un boig que acaba de sortir d’un psiquiàtric? A Fringe es lo habitual.
En l’apartat de gent que coneixem trobem en aquesta segona temporada: Leonard Nimoy (Spock de Star Trek) fent de William Bell. Apareix el pare del Dexter (James Remar) com a jefazo del Centre de Control de Malalties infeccioses. Dos dades intranscendents per allargar aquest curt paràgraf: La vaca continua viva, i sense motiu aparent el opening canvia a un color més vermellós a partir del capítol 20.
Només començar la segona temporada ja es carreguen un personatge bastant principal (dels bons), no està malament, eh? Després ve una tira de capítols on no passa res d’especial fora de la raro de sempre, vull dir, i al capítol 8 la cosa es torna a posar interessant quan parlen dels observadors, i continua interessant durant el capítol 9 i 10. El capítol 11 (igual que el 12 i el 13) ja torna a ser un cas aïllat sense transcendència. Un truc per saber si serà un capítol interessant es que si comença amb “previously on Fringe” serà interessant, per exemple el capítol 15. El capítol 16 es especial perquè comença en el passat (anys 80) i fins hi tot la intro canvia a l’estil dels anys 80, es el capítol més interessant de la segona temporada descomptant el capítol doble final. El capítol 20 es un curiós break en la trama en forma de cine negre. El capítol 21 també surt de la rutina, però pel fet que només surt en Peter, una llàstima, es el protagonista que menys m’agrada. La temporada acaba amb un interessant capítol doble on coneixem la gent de l’alta banda, pensant per enganxar-te en la trama i fer-te venir ganes de veure la tercera temporada.
Fringe té un 7,4 al filmaffinity i un 8,5 al imdb. La crítica de la primera temporada en el CT2409.
Nota 2a temporada: 7/10
Pons's blog 