La larga marcha – Stephen King (352 pàgines)
La llarga marxa es una novel·la de Stephen King sobre 100 adolescents que han de caminar sense parar fins que només quedi un noi caminant. Per què? No ho sabem, es així i punt. Seguim el punt de vista del noi 47 d’aquesta competició i seguim els seus pensaments, però amb prou feines ens expliquen res d’ell. La gran part del llibre es centra en les converses amb els altres nois. Al haver-hi 100 corredors apareixen un munt de secundaris en el llibre, però n’hi ha varis de principals com ara el típic malparit, el que sembla que serà el següent en caure però aguanta no saps com, el que està sonat, el que es fa amic del protagonista.
Com passa en molts llibres d’en King, el llibre comença molt interessant i atrapa des del primer moment, i tot i que només es tracta de nois caminant l’autor aconsegueix fer-ho interessant encara que no siguem uns aficionats al running (de fet no corren, caminen, mínim a 6,5 km/h). Però a mesura que passen les pàgines la trama perd una mica, i es pot fer una mica repetitiva fins al moment que s’acosta al final i només tens ganes de saber qui guanyarà i què passarà quan guanyi. No es un llibre de terror, són 300 pàgines de pressió psicològica i ansietat, no es ben bé el mateix però s’assembla. En certa manera em va recordar al Fugitiu (res a veure amb la peli de Harrison Ford) del mateix autor, però sense desmerèixer aquest llibre, el Fugitiu em va agradar força més.
Nota: 6/10