Fringe temporada tres. Casos raros d’aquesta temporada: Una caixa que al obrir-la fon el cervell a la gent del voltant. Un codi que esborra la memòria del cervell. Un vell que absorbeix la joventut dels nens. Etc. En aquesta temporada tenim casos raros (casos fringe) en els dos univers, perquè no només el nostre univers es rar. El Walternativo no es tan dolent com podria semblar a primera vista, si deixem de banda l’insignificant detall que vol destruir el nostre univers, no es tan malvat quan per exemple té molt clar que no vol experimentar amb nens, cosa que el nostre Walter no ha tingut absolutament cap problema per fer, així doncs, quin es el veritable Walter malvat? Per cert, he descobert el misteri de quan el opening es blau o vermell! Blau el capítol passa en el nostre mon, vermell en l’altre! Però hi ha altres models d’opening…

Fringe i els seus diferents openings
En el primer capítol de la temporada apareix Andre Royo, el Reginal Bubbles de The Wire, segurament el Cedric l’haurà enxufat. En el capítol 10 apareix el doctor Brown de Regreso al futuro, que aquí fa de vell músic.
El què no m’agrada de la sèrie: En el capítol 14 no m’agrada gens, passen totalment de intentar donar explicacions científiques i directament donen poders físics als sentiments, no m’agrada el caire que està girant la sèrie en aquest capítol. També estic cansat de capítols auto-conclusius que no porten enlloc, són tots massa semblants.
El què m’agrada: En canvi el capítol 15 es un flashback on tot es retro, fins hi tot la intro. El capítol 19 són dibuixos animats i LSD. Els capítols finals 21 i 22 també estan bé.
La temporada acaba amb el capítol més incomprensible de tota la sèrie fins al moment, hauré de veure la quarta temporada per descobrir de què va tot plegat. Descomptant aquests capítols de final de temporada he de confessar que estic perdent interès en la sèrie.
Fringe té un 7,4 al filmaffinity i un 8,5 al imdb. La crítica de la primera temporada en el CT2409. La de la segona temporada al CT2433
Nota 3era: 6/10