L’estrès de la ciutat li estava passat factura en forma d’ansietat, així doncs el metge li va recomanar que per tal d’alleugerir el seu estat el millor que podia fer es una escapada al camp on tindria calma i tranquil·litat. En la seva primera nit fora de la ciutat es trobava estirat en el llit d’una casa rural esperant que li arribés la son amb el teló de fons d’un cor d’udols, un brunzit d’insectes, xiscles misteriosos, cops llunyans, frecs furtius, esgarips, tictacs desconcertants, terrorífics sons com de rascada, terribles aleteigs molt propers i tota la resta de l’orquestra que es coneix com “la tranquil·litat del camp”.
Aquesta ha sigut la meva campestre participació als relats conjunts de setembre.
Pons's blog 
Ja tens raó, ja. :D :D
Una vegada més, i ja en van moltes
El Pons sempre té la raó ^^
Segur que al dibuix veiem la tranquil·litat del camp?? Potser el becari es va equivocar d’imatge?
De fet encara no tinc molt clar què es veu en aquesta imatge
Això és culpa del becari, no hi ha cap dubte!
Entre la “resta de l’orquestra” hi ha el gall, que a les tres de la matinada ja canta…
No he tingut mai cap gall i per sort en Rincewind no fa cap soroll a cap hora.
Tot depen de la zona horaria que té configurada el gall… Igual si és mal-configurat pot cantar a les 5, però mai a les 3 o a la mitjanit!
A les 4… O és un gall GMT??
Vista la imatge ja ho sembla ja que el camp se l’ha mirat algú molt estressat ^^
Ningú no en parla però al camp també hi ha estrès
Ja tens un email del becari que et confirma de què va el imatge? Sisplau fes-nos un FWD a tots nosaltres, amb un CC al peix del Pons…
I era d’aquests que al dia següent va entrar una queixa a l’ajuntament del poble perquè el soroll no el deixava dormir?
No, no, directament va tornar a la felicitat de l’estrès de la ciutat.
Mira que n’hi ha gent aplicada i agraida a aquest món :-P
La tranquil·litat urbana és més tranquil·la?
No se si més tranquil•la, però com a mínim més urbana
És més contaminant, diguem.
El camp és només per a valents. A la ciutat s’hi està molt millor, amb tot el soroll conegut, la contaminació, la gent amunt i avall… on va a parar, molt més confortable, no sé quina mania té la gent de posar-se en risc al camp.
Jo no vull dir res però la moda d’anar al camp l’han creada la gent del propi camp per carregar-se als urbanites perquè els odien.
De ben segur es pensen que poden anar de caça.
Les cases rurals són el més overrated del sector turístic, molt per sobre del “tot inclòs”. És com un hotel però amb menys comoditats i, tanmateix, més car perquè té “encant”. Encant és que les finestres no tanquen bé, t’ataquen els mosquits o les parets són de paper i se senten tots els altres hostes de la casa rural. Això sí, els esmorzars són impressionants: pa, mantega, melmelada, llet, fuet, formatge… són productes que a la ciutat no els trobes enlloc, eh?
Estan molt de moda, eh? Quan d’una cosa es fa un ‘trend’ has d’obeir i posar-te al dia!
Com et llegeixin els del lobby de les cases rurals ja veuràs…
I els grills no estridulaven? Quina birria de masia és aquesta que no té grills donant la llauna!
Es veu que el becari va haver de fotre fora la gran majoria dels grills.
(Menys uns 50 seleccionats que van entrar a una llauna que es va dipositar al frigorífic, a l’espera d’estar entregada com a regal de comiat al tal estressat que passava les vacances al camp…)
El estridol¿? dels grills quedava amagat per la resta de sorolls
Ha, ha, ha… Pobre noi, si que s’estressa amb tants sorolls!
Deu tenir l’orella molt fina.
La gent de ciutat sóm així de delicats
m’agrada escoltatr aquest silenci que parla.
“silenci”
trencat per les campanes… i mira que quan arribà digué: Ca maco!
si, els de ciutat sempre sobrevaloren el camp
El pobre era un noi “molt visual”.