Cas típic 2465: noi li agrada noia, noi li agrada Mr Robot.

Posted: 2016-09-30 in TV

Mr Robot va d’un noi que sempre va amb una suadora amb caputxa negra, per cert, qui es fia d’un noi amb caputxa? Però podria ser pitjor podria ser afroamericà… El cas es que aquest encaputxat es socialment una mica inepte, però per contra es bo en temes informàtics, especialment “hackejant” (bàsicament fent cerques a google i facebook), de fet no té cap problema en re-buscar en les dades cibernètiques privades de la gent del seu voltant com ara la seva psicòloga o els companys de feina. Encara no ho he dit però molt apropiadament el protagonista treballa en una empresa de seguretat informàtica i no cal dir que es un crack en la seva feina. Aquest nano té les seves neures, per exemple, es pensa que hi ha gent molt poderosa que conspira per dirigir el mon i que aquests l’estan perseguint, i de fet, a qui no el persegueixen, oi…? No a vosaltres potser no perquè no sou ningú, però… Tornant a la sèrie, escoltem els pensaments del noi i descobrim que pràcticament res i ningú li agrada, veu defectes en pràcticament tothom i tot, un “hater” que diuen ara. Un altre pega que té aquest noi es que es una mica addicte a la morfina, però es comprensible,com sinó superaria els moments de tristesa que tenim tots? Envoltant-se amb familiars i amics com fem nosaltres? Això es massa vulgar per algú tan guai com el nostre protagonista, millor i més ràpid la morfina. Però no tot es negatiu! Com a un dels pocs punts positius el noi té un peix beta igual que jo, però no li diu Rincewind sinó Qwerty, però els productors saben que un peix no genera prou empatia amb la majoria d’espectadors (incomprensible, perquè la gent que té peixos mola, no? no…?), així doncs han decidit afegir un petit gosset per donar un toc d’humor i tendresa a la trama, un toc d’humor innecessari, però aquí està perquè hi ha un productor que ha posat molta pasta i no se li pot dir que no als seus estúpids suggeriments de posar gossets. Per cert, el “noi” es diu Elliot, però a partir d’ara li seguiré dient “noi” perquè ja m’he acostumat a fer-ho.

Hola, em dic Elliot i sóc un penjat

Hola, em dic Elliot i sóc un penjat

Lo curiós es que per ser una rata d’ordinador el tio té un cos força musculat, es estrany que no hagin caigut en els tòpics i l’hagin fet gras i amb ulleres, però la cara de raro si que la té, perquè l’actor tota la estona posa una cara d’empanat amb els ulls estranyament oberts, bé de fet el noi ja té un cara una mica rara per defecte. Amb la cara de penjat del protagonista no es cap sorpresa quan dic que la droga es una part important de la vida del protagonista, i si hi ha droga vol dir que en algun moment o altra hi ha d’haver síndrome d’abistinència, però ja us aviso que com la seqüència de desintoxicació de la peli de Trainspoting no he vist mai res millor. De totes maneres vull recordar als lectors del blog que les drogues són dolentes, perquè porten a les males companyies i les males companyies porten armes i les armes son dolentes, i sinó que li preguntin al nostre amic protagonista de la sèrie. On vull arribar es que el capítol quatre, que es on passa tot això, no m’ha agradat, igual que no m’agraden els capítols de les sèries on el protagonista té somnis i al·lucinacions, màxim exponent dels quals l’horrible capítol dels Soprano en què el Tony té una indigestió (Sí, era una excusa per parlar dels Soprano, sèrie que fa temps que no recomano).

La sèrie té un missatge anti-capitalista i anti-sistema en general llançat a través dels pensaments del protagonista, una mica al estil Club de la Lucha, però no tan donant la culpa als de dalt sinó més centrat en la gent normal de la societat que sembla que ja li està bé com estan les coses mentre li deixin tenir una falsa sensació de felicitat a través de les xarxes socials i els bens materials. Segurament per això la sèrie es va fer tan famosa, o es això o perquè la gent aquesta poderosa que està a l’ombra que persegueix al noi existeixen i volen que la sèrie sigui famosa… En el primer capítol ja coneixem què es Mr. Robot, el nom del líder d’una espècie de organització de cyberactivistes (F Society) que lluiten contra el capitalisme i es volen carregar el sistema de gestió bancaria perquè tots els registres dels calers se’n vagin a prendre pel sac i re-inici totalment la economia, però això es possible? Eeehmmm espero que no perquè sinó tornaríem a l’edat mitjana i ens mataríem tots uns als altres amb espases molt grosses.

Com que la sèrie va de hackers, i el protagonista es un de ben bo, no para de fer analogies entre conceptes informàtics i conceptes de la vida real, com ara els “dimonis”, els processos que s’executen en segon pla fent tasques i ho relaciona amb els “dimonis que ens turmenten”, no es preciós? No! No ho és! És una collonada de comparació, recordeu el productor que ha introduït la idea del gos? Ha ser el mateix idiota que ha pensat en aquesta metàfora, i sí, això també passa en el capítol quatre, el capítol que menys m’ha agradat de la temporada. Per ser un asocial aquest noi té molts problemes amb molta gent diferent, el problema amb la veïna de les drogues, el problema de la mort del seu pare, el problema amb el vicepresident CTO de Evil Corp (Bé, no es diu ben bé així, o si?), i per suposat els múltiples problemes que li dona el propi Mr Robot, tot són problemes en la seva vida! Quin desgraciat! Per cert, hi ha coses de la sèrie que no entenc, com ara si el noi es una inepte social per què el fan anar a ell a la empresa de seguretat per infiltrar-se? Només hi ha una raó, perquè es el protagonista de la sèrie, i per tan ho ha de fer tot.

Es curiós com els hi encanta el tòpic del jove executiu que es un psicòpata i que ha arribat ben amunt gràcies justament aquesta psicopatia, i si a més aquest psicòpata té alguna filia sexual millor que millor, suposo que tot va començar amb American Psycho. L’altre tòpic es que estan de moda els protagonistes mig sonats (o tres quarts), ja sigui l’Elliot de Mr Robot, com el Detectiu Rust Cohle de True Detective o la Carrie de Homeland, ha sortit aquesta moda on hi ha moments que el protagonista desvaria, es un vulgar truc per fer que l’espectador dubti entre si el què veu es real o es inventat, en la meva opinió la trama de la sèrie ja és prou interessant com per prescindir d’aquest truc, la sèrie hauria de ser capaç de funcionar sense que el protagonista perdi el cap, però es clar, amb personatges així es com es guanyen els Emmys al millor actor protagonista, ja que per altra banda que el guanyi un secundari d’aquesta sèrie ho veig bastant complicat.

Pel tot el què he dit potser semblarà que la sèrie no m’agrada massa, però la veritat es que si, malgrat els defectes que he destacat i d’altres que té, reconec que la sèrie m’ha enganxat i per tan la recomano a tothom. No patiu, no fa falta saber res d’informàtica per tal de poder-la apreciar, els conceptes informàtics que cal saber ja n’expliquen lo bàsic, els que no cal saber simplement dones per suposat que són certs tal com ho diu i t’ho creus, es el que jo he fet. Un apunt final, l’últim capítol de la temporada acaba de tal manera que necessites saber com continua, però no patiu perquè ja fa uns pocs dies que la segona temporada ja està disponible sencera pel seu visionat, cosa que jo faré en un temps relativament breu.

A pesar de ser el director del area de tecnologia del conglomerado de empresas más grande del mundo tiene una Blackberry.

Mr Robot té un 7,7 al filmaffinity i un 8,7 al imdb.

Nota 1a temporada: 8/10

Comentaris
  1. ahse escrigué:

    És veritat, no ens podem fiar d’un robot que va amb caputxa!! Tampoc ens fiarem d’un robot musculat i/o d’un robot amb cara de sonat. Els robots, ja que estan creats perla mà humana, han de ser perfectes, és a dir, sense caputxes, sense musculació Terminator, sense cares de sonats, drogadictes, morfinomans i/o sindrome d’abstinencia. És més, un robot amb un peix com el del Pons s’anomena *plagi*…

    Visca el peix del Pons!!!

  2. Xavier Pujol escrigué:

    Lisbeth Salander, però en masculí.

  3. Roselles escrigué:

    És bona aquesta!! Sort que no has posat cap spoiler, o jo no l’he captat. L’he pausat al quart episodi perquè ja t’he comentat que estic amb dos sèries, però tinc ganes de reprendre-la. L’argument i el guió incentiva molt la paranoia, m’estic pensant això de posar una enganxina a la càmara de selfie del mòvil i al pc, com en Zuckerberg XD Però és cert que et fa adonar de com som d’inconscients d’exposar la nostra vida tan alegrement. I tot el que li passa a l’Elliot és molt ambigu, jo encara estic en aquest moment en que t’obsessiones pels detalls perquè no me’n refio de que tot sigui real. Suposo que més endavant es va veient tot més clar.

    En Rami Malek m’agrada molt, li escau molt bé el paper. Potser és perquè aquesta particularitat física de tenir ulls de Buscemi XD I m’agrada tornar a veure en Christian Slater en actiu, ja em pensava que aquest home havia desaparegut d’escena per sempre (o fins que el rescatés en Tarantino).

    • ahse escrigué:

      Literalment no sé si parles dels spoilers o de la serie…

    • Pons escrigué:

      Ja saps que quan faig espoilers els delimito correctament, a excepció d’alguna sèrie com Fringe que a ni cristo li importa, però mai ho faria amb la primera temporada d’una sèrie.

      Si, no pateixis, més endavant es veu tot més… paranoic.

      Christian Slater ha portat mala sort en tots els projectes que ha participat últimament, però sembla que Mr Robot es l’excepció.

  4. XeXu escrigué:

    Però on vas amb un post tan llarg per a Mr Robot?? La veritat és que no vaig acabar la primera temporada, se’m va fer pesada i ja em semblava que desbarrava massa. Però què hi farem, et posen quatre ordinadors i a tu ja t’impressiona, és normal. Per cert, que es digui Evil Corporation no fa pensar a la gent que gaire, gaire bons no poden ser?

    • ahse escrigué:

      Tenim aquí una instancia de XeXu_no_fucsia – anomenem-lo XeXu_marró -, parlant. Observeu com s’està movent les mans en contradirecció. Presteu atenció a la postura del cavall que ha adoptat per maximitzar el seu equilibri: s’està preparant per fer-nos una Demo de les seves habilitats de kung fu.

    • Pons escrigué:

      Del creador de “The Wire es una sèrie de polis com una altra” arriba “Mr Robot només els hi agrada als freaks informàtics”

      PS: La empresa es diu E Corp però els propis personatges fan la conya de Evil Corp.

  5. Sergi escrigué:

    Quin post tan llarg! Algú ha empatitzat o s’ha sentit identificat amb el protagonista? Té un blog també? I una Ahse?

    • ahse escrigué:

      T’imagines que algú podria arribar a copiar a l’AhSe i començar a enganyar al món amb una AhSe falsa?! Quin horror…

    • Pons escrigué:

      No té ben bé una ahse, però té una veïna que li subministra drogues. Lo del blog seria exposar massa la seva vida a internet, no seria propi del paranoic de l’Elliot

  6. Anna escrigué:

    He de dir que la primera temporada em va agradar bastant però la segona … meh, bastant fluixeta.

  7. JOMATEIXA escrigué:

    Pel que has dit em sembla que em podria agradar… llegint els comentaris, ja no sé què pensar.

  8. JOMATEIXA escrigué:

    Bé, he pensat una cosa… Teniu molt temps per veure moltes sèries!!

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s