Fringe, temporada quatre: Les coses es compliquen. Si en la temporada tres intercalàvem openings en blau i en vermell per acabar amb un capítol amb presentació amb blanc, la temporada quatre comença amb un capítol amb opening en taronja i això vol dir que la cosa està embolicada de nassos, perquè el taronja simbolitza… bé, serà millor que mireu la sèrie. Passada la sorpresa inicial els primers capítols de la quarta temporada són bastant fluixos, un assassí en sèrie, un fong assassí, un tio amb poders magnètics, un altre tio invisible, uns germans que funcionen amb una ment en panal, etc, ja ho veieu, res especialment interessant. La quarta temporada es com una regressió a la segona temporada amb la diferència que el Peter està en una línia temporal que no li toca i els dos univers paral·lels tenen un pont per comunicar-se i així poder col·laborar, però tot això no ens interessa perquè el què volem es la nostra línia temporal.
Quan dic que els casos Fringe se’m fan repetitius no estic exagerant perquè fins hi tot hi ha casos concrets que ja han passat però tornen a passar amb l’excusa que es tracta d’una línia temporal diferent, qui nassos que tenen! Però haig de ser sincer, hi ha aspectes que canvien, i això els fa més interessants que els originals perquè estàs més atent del punts en que difereixen. Un apunt, tots els capítols en els quals apareixen els Observadors molen, llàstima que la gran majoria d’aquesta temporada no apareguin malgrat que són la clau de la temporada següent. Pels que estigueu preocupats pel personatge secundari més carismàtic de tota la sèrie, dir que no cal que us preocupeu perquè apareix sana i salva en el capítol 17, evidentment parlo de la vaca.
La vaca es la del mig
Qui surt de conegut en aquesta temporada? Doncs en un capítol apareix en Desmond de Lost. La història d’amor entre el Peter i la Olivia em sembla un conyàs, bé, sobretot es culpa d’en Peter que no el suporto, en canvi, en Lincoln em cau molt bé però ningú li fa cas, pobre tio! El capítol 17 està protagonitzat per en Lincoln (els dos) i no apareix per enlloc el Peter, i es dels més interessants de la temporada, casualitat? No ho crec pas.
El capítol 19 m’ha agradat, serà perquè m’agraden els futurs distòpics? Pot ser i el que ens plantegen aquí té tela. La llàstima es que en el capítol 20 no continua. En resum, la temporada comença interessant, de seguida es torna avorrida i repetitiva, uns quants capítols amb alts i baixos (sobretot baixos) i cap al final de temporada (capítol 19) la temporada remunta. Però lamentablement el capítol 22 i últim ho espatlla tot, fins a aquest capítol sempre intentaven donar una explicació més o menys raonada i científica de tot i ni de conya se’n sortien d’una manera mínimament creïble, però es que en l’últim capítol d’aquesta quarta temporada ni tan sols ho intenten, es deixen anar i barra lliure de superpoders i sense sentits.
Nota quarta: 6/10
Pons's blog 