Cas típic 2478: noi li agrada noia, noi li agrada la sincronització (3/4)

Bé, ara si que si que ja tenim tothom sincronitzat, oi? Doncs ni molt menys! Gran part de les nacions de Europa Occidental Oriental (siguin quines siguin, perquè siguem sincers, ningú es coneixen totes aquelles repúbliques minúscules que acaben amb “tan” que hi ha per allà, ni tan sols la pròpia gent que hi viu) van esperar fins a principis del segle XX, si, correcte, esteu llegint segle XX, no m’he descuidat cap palet pel mig, estic dient el mateix segle en què veu néixer vosaltres, resulta que encara quedaven països amb el desfassadíssim calendari julià, i no parlo de repúbliques bananeres sense cap mena d’importància que vivien en el seu propi món, parlo de països importants com Rússia! Bé, en aquella època era la URSS, que fins al 1918 no va actualitzar el seu calendari, això vol dir que per exemple la famosa revolució d’octubre de 1917, coneguda també com la revolució bolxevic va passar realment al novembre, tocat els nassos! En deferència a una important comentarista del blog citaré que Romania va actualitzar el seu calendari el 1919. Per acabar, l’últim estat europeu que va canviar de calendari va ser Grècia, en el 1923 [inserir aquí broma políticament incorrecte sobre els grecs]. Però els grecs no van ser els últims, els últims de tot el mon van ser els xinesos en 1929, crec que es mereixen un aplaudiment.

Simplement xinesos aplaudint. Ho he posat en blanc i negre perquè fa més efecte de esdeveniment històric.

Deixeu-me aprofundir en la actualització del calendari d’un país que es va embolicar més que els altres: Suècia. Si el 29 de febrer us sembla un dia estrany, ves a saber què en pensareu del dia 30 de febrer. En serio, no m’estic quedant amb vosaltres, el 30 de febrer va existir, com a mínim a Suècia. Com us he comentat anteriorment Suècia va ser un dels països que va passar del calendari julià al gregorià a principis del segle XVIII. Però què feien el suecs en el segle XVIII a part de fer-se els desentesos (ja sabeu allò de “fer-se el suec”)? Doncs allà on ara la veieu tan freda i avorridota resulta que Suècia tenia un imperi que abastava Finlàndia, Estonià, Letònia, un bons tros de Noruega, i algun que altra trosset d’Alemanya i Rússia, ara que esteu històricament situats tornem al tema de l’actualització del calendari. En comptes de carregar-se 11 dies de cop tal com van fer la resta de països el suecs van preferir ser innovadors i carregar-se el 29 de febrer de onze anys de traspàs consecutius, els que anaven de 1700 a 1740, ja ho veieu, es poden fer les coses coherentment o es poden fer la sueca, ara entenc perquè Zlatan Ibrahimovic era com era… Bé, el cas es que la idea de saltar-se el 29 de febrer es va fer el primer any, però llavors va esclatar La Gran Guerra Del Nord, així, amb majúscules en cada paraula que fa més efecte, això vol dir lluitar contra l’imperi Rus i el Regne de Dinamarca i Noruega, total que amb la guerra es van despistar i van oblidar lo d’esborrar el dia 29 dels anys de traspàs. Així doncs, després de la guerra Suècia es va trobar que havia perdut la part de Noruega que tenia i les repúbliques bàltiques, però no solament això sinó que també havien perdut un dia respecte el calendari julià, això volia dir que encara anaven 10 dies per davant del gregorià, es a dir, anàvem amb el seu propi calendari. Al 1712 van decidir arreglar-ho tornant al calendari julià, això volia dir que l’any 1712, que era de traspàs, s’havia d’afegir un dia més a part del dia 29 de febrer, doncs van afegir el 30 de febrer, bé, no? Què volíeu? Un 29 de febrer bis? Un 29 de febrer que durés 48 hores? Jo hagués preferit sumar una hora a cada dia durant 24 dies, hagués estat una solució molt sueca… D’aquesta manera el any 1712 va ser un any doblement de traspàs, un bitraspàs? Un trispàs? Sigui com sigui, un any molt i molt llarg amb 367 dies.

Acabem amb les anècdotes relacionades amb l’actualització del calendari gregorià (oooohhhh), però no deixem les anècdotes de dies esborrats del mapa (béééééééééé), perquè la línia internacional del canvi de data també ha portat algunes històries curioses amb els seus corresponents dies perduts i dies duplicats. Per exemple, en el 1844 Filipines (no confondre amb aquell snack de xocolata de forma circular, allò són filipinos), que en aquella època formava part del gloriós imperi espanyol, va decidir que com que en el 1821 Mèxic s’havia independitzat d’Espanya, li interessava més que el seu comerç girés en direcció la Xina, per tan decidir situar-se en la mateixa banda del fus horari que Xina, això significa que havien de perdre un dia per tal de sincronitzar-se amb els països de l’oest de la línia internacional de canvi de data, d’aquesta manera el 30 de desembre de 1844 va ser l’últim dia d’aquell any pels filipins, i es que els desembres de 31 dies estan molt sobrevalorats.

Demà serà l’últim dia d’anècdotes sobre dies perduts, o sigui que no feu com els filipins i no us perdeu el dia!