Cas típic 2483: ni li agrada noia, noi li agrada Halloween (1/2)

Vagi per endavant que a Pons’s Blog som (ara em direu que vosaltres no us referiu a vosaltres mateixos en plural) més partidaris de la Castanyada, però per no fer un lleig a les tradicions estrangeres crec que no està de més parlar de Halloween, ja que l’any anterior ja vaig parlar de la Castanyada (CT2247 i CT2248), i els seus elements típics com són els panellets o els moniatos (CT2242 i CT2243), us encoratjo a tornar a clicar en els links anteriors per reviure aquells bons posts, i de pas així falsegem les estadístiques del blog perquè sembli més visitat del que realment és.

Entrem en matèria. Halloween es celebra principalment a Canadà, Estats Units, Regne Unit i Irlanda, el que passa es que gràcies (gràcies!) a la globalització la festa es coneguda a tot el mon i la gent no té cap problema en apropiar-se-la i gaudir-la perquè les festes amb disfresses i llaminadures sempre han sigut fàcils de seguir, com a mínim més que no pas les que hi ha càstigs i penitències. Etimològicament parlant Halloween prové de la contracció “All Hallows’ Eve”, i si domineu el francès sabreu que això no té res de francès sinó que es anglès, i significa “Ens disfressarem de monstre”, no? No vol dir això? Que vol dir “Vigília de Tots Sants”? D’acord, per aquesta vegada m’ho creuré. Passem a la part històrica que sempre es divertida ja que la gent d’abans feia coses que a nosaltres ens semblaven molt boges perquè els jutgem des del punt de vista contemporani, però a nosaltres també ens passarà i es riuran de nosaltres dient coses tals “Mira que sonats els de principi del segle XXI que van tenir el Rajoy com a president dos (o tres, espera) legislatures!”

El Halloween actual es basa en una festa pagana celta, pagana no vol dir que no sigui gratuïta, vol dir que està fora del culte cristià. Aquesta festa servia per celebrar la fi de l’estiu, contant que es celebra la nit del 31 d’octubre podeu comptar que aquells celtes tenien el calendari una mica trastocat, ja que sabeu que l’estiu sol acabar a finals de setembre si no hi ha cap desgràcia en l’òrbita terrestre (creuem els dits). Però si estem parlant de la història no podem parlar de Halloween sinó del Samhain, que es com s’anomenava la festa celta en què es basa aquest sarau. Com els visitants més antics del blog recordareu (en serio que per aquest blog passa gent molt gran), aquest Samhain era la festa celta més important de l’any, tan important era que corresponia a l’any nou celta, en el qual es donava com a finalitzada la temporada de collites, perquè com tot bon pagès sap, a partir del 31 d’octubre ja no es pot recollir res del que hi hagi plantat a l’hort. Passat el dia 31 d’octubre començava l’època de l’any coneguda pels celtes com “estació obscura”, fa o no fa por? Encara no ho he dit però la traducció gaèlica de Samhain seria “Fillet, agafa una rebequeta que fresca”, altres traduccions menys fiables apunten a “fi de l’estiu”, que fet i fet es el mateix. El celtes pensaven que aquest dia la línia que separa aquest mon amb el mon dels morts (o altre mon), s’estrenyia permetent que els esperits poguessin passar d’un mon a l’altre, en canvi avui en dia sabem que fantasmes n’hi ha tot l’any. Per tal d’espantar els mals esperits de l’altre mon la gent es disfressava amb mascares per tal de foragitar-los, des del punt de vista de la gent de l’època segur que té tota la lògica del mon.

He vingut a buscar la teva ànima! No hi ha res que puguis fer per imped… Oh! Això són xocolatines?

A la església catòlica no li feien massa gràcia aquestes festivitats paganes, per tan alguns papes van voler que la festa perdés protagonisme. Primer el Papa Gregori III (731-741) va fer consagrar una capella a Tots els Sants pel dia 1 de novembre quan fins al moment es celebrava el 13 de maig. Com que la idea no va acabar de quallar, Gregori IV (827-844) va fer una gran campanya de publicitat i màrqueting amb xapes i samarretes per tal de donar més protagonisme a aquest Tot Sants. No aprofundiré més amb aquest tema, no pas perquè la església catòlica em faci por, que una mica si, però més que res es que marxaríem massa de la temàtica de Halloween i ens posaríem en Tots Sants, però com veieu es tracta de festes barrejades unes amb altres.

Això es tot per avui, demà la segona part del post on explicaré la tradició de tallar una carbassa amb una forma horripilant, i el “Trick-or-treat”, dues tradicions que en principi semblen un sense sentit però que un cop hagi explicat el seu origen semblaran un sense sentit encara més gran, fins demà!

BCPP: McAbeu, Clidice