Arxivar per Novembre, 2016

I sense més preàmbuls el guanyador del Concurs del CT2500 es…

MacAbeu!

Si algú busca premis, felicitacions, agraïments als participants o alguna cosa per l’estil en aquest post crec que això exemplifica perfectament el total desconeixement del blog i per tan el motiu pel qual no ha guanyat aquest concurs de preguntes. El canvi de la font a l’hora d’anomenar el guanyador es premi més que suficient, comptant que encertar més preguntes que ningú dona un prestigi increïble, a part de superioritat moral davant de la resta de mortals que no estan a l’alçada en quan a coneixements de vital importància com és tota informació relacionada amb aquest fantàstic blog. Si teniu curiositat per saber què tal ho han fet la resta de participants:

  1. McAbeu: 3 errors
  2. Ahse: 6 errors
  3. Gemma Sara: 7 errors
  4. Ciutadà K: 8 errors
  5. Eva: 9 errors
  6. Roselles: 9 errors
  7. Xexu: 10 errors
  8. Sergi: 10 errors
  9. Xavier Pujol: 12 errors
  10. Teresa: 13 errors.

Refregit del CT4. No, no sempre posaré els casos típics dels dimarts vintage en ordre, però de moment ho faig, res a dir, no?

No se que dir… Tothom te els seus mals dies, ara mateix no recordo perquè, el cas es que ara estic feliç. A més, tothom sap (gracies a CSI) que les dones solen utilitzar verí tan per matar com per matar-se, en comptes de fer servir pistoles.

Si una noia et diu que abans d’acabar sortint amb tu es fotria un tret al cap, doncs ja saps que es una noia sincera i que diu les coses amb claredat i sense ambigüitats, i això es molt d’agrair, normalment et sortirà amb excuses com ara “no ets el meu tipus” (si la persona en qüestió fos cruel afegiria “ni el de cap altre vertebrat del planeta”), o bé diria “no vull espatllar la nostra amistat” (una de les justificacions més odiables de totes), o bé la que fan servir a les entrevistes de treball “tu et mereixes algú millor que jo” (la versió de les entrevistes seria “està massa qualificat per aquesta feina”), o bé la meva preferida “a partir d’ara soc lesbiana”.

Moralitat (en francès “morale”): Si una noia amenaça que es fotria un tret al cap abans que sortir amb tu, per l’amor de Déu! (o era per la mort de Déu? es curiós que paraules com “mort” i “amor” es puguin confondre) desisteix! No facis que la població femenina minvi! Sigues solidari!

El contingut del post em serveix per preguntar als lectors quines formules feu servir per refusar als pretendents que no us interessen. També tinc curiositat per saber quines són les pitjors frases que han fet servir per refusar-vos a vosaltres. Per suposat a mi no m’han refusat mai, perquè sóc irrefusable… ehem…

PS: Interessant article del centpeus d’avui.

Ja s’ha acabat el termini per participar al concurs del CT2500! Avui les respostes correctes al post. En cursiva els comentaris sobre les vostres respostes.

1.1- Sobre les fotografies en els posts de llibres
a) Solen anar alineades a la dreta
“Solen portar un peu de foto” Han dit uns quants, suposo que es confonen amb les fotos dels posts de sèries, però posar un peu de foto a una foto d’un llibre no ho he trobat mai necessari.

1.2- Què NO m’agrada posar en els meus posts?
c) Poemes
Per sort aquí la gent ho ha tingut clar

1.3- Els comentaris són:
a) Gratuïts, de moment…
Que siguin gratuïts no vol dir que les donacions no siguin benvingudes.

1.4- En quin idioma està escrit majoritàriament el blog?
b) Català
Doncs no! Era una pregunta trampa, està escrit en Ponsià! Que es com el català però amb faltes d’ortografia.

2.1- Les vacances més llargues d’aquest blog han sigut durant el:
d) 2016
Cada any que passa més mandrós, què serà lo proper reciclar posts?

2.2- Els posts sobre sèries van a la categoria:
c) TV
Molta gent quedarà sorpresa al descobrir que no hi ha categoria “sèries” en aquest blog.

2.3- En l’ordinador, el scroll (desplaçament vertical) de la pàgina principal del blog es:
c) Sense límit
Per molt que a casa la Teresa no hi hagi scroll o que al Marroc estigui limitat a 20 posts, a la resta del mon es il·limitat.

2.4- Quins solen ser els posts més senzills de l’any?
b) Any nou
Podríem dir que es el dia més constant de tot l’any, encara que la constància signifiqui el mínim esforç

3.1- Quantes setmanes monotemàtiques (cada dia de la setmana dedicat al mateix tema) ha tingut el blog aquest 2016?
c) 3
Els que heu contestat menys de 3 us he posat falta, els que heu dit més deixeu els psicotròpics.

3.2- Qui d’aquests NO ha guanyat mai un concurs de preguntes sobre Pons’s Blog
d) Xexu
En Xexu mai ha sigut un guanyador, com a mínim en aquest blog. Lo curiós es que ell es pensa que ha guanyat alguna cosa…

3.3- Durant el 2016 he dedicat bastants dimarts a parlar sobre:
a) Blogs que m’agraden
Aquesta era un bon reglar contant que estava en la tercera secció de preguntes.

3.4- Comptant aquesta entrada com a últim post publicat, quants posts té publicats aquest blog?
b) 2500
Gairebé tothom l’encerta, menys alguns que encara no us creieu que vagi tan sincronitzat. La vostra falta de fe em resulta molesta!

4.1- Quin es el post més vist d’aquest 2016?
b) CT2315: 10 anys de Pons’s Blog
Es que 10 no es compleixen cada dècada, oh, espera…

4.2- Quin es el domini que més ha enllaçat aquest blog?
c) http://www.filmaffinity.com
Aquesta era complicada jo també hagués votat per imdb però resulta que es filmaffinity.

4.3- Quin ha estat el mes amb més visites a Pons’s Blog d’aquest 2016?
a) Gener (el blog està en decadència)
Tot i que m’agrada veure com la gran majoria de gent pensa que el blog no està en decadència (de visites)

4.4- Quin ha estat l’any amb més visites a Pons’s Blog
e) 2015
Quin gran any el 2015, com no hi hagi un miracle el 2016 serà pitjor, en quan a visites, en quan a contingut sempre millora, es clar.

5.1- Quin es l’únic cas típic encriptat?
1289
Tot i que la resposta de l’ahse es mereix també ser correcta “Cap. La veu del Pons parla clarament perquè tot mortal l’entengui i en prengui nota ^^”. Com a curiositat aquesta ha estat la única pregunta que ningú ha encertat.

5.2- Quin es el país Europeu del qual aquest blog rep més visites? (descomptant Espanya).
Romania.
Perquè Marroc està fora d’Europa perquè sinó… continuaria guanyant Romania.

5.3- Quantes visites porta aquest blog des de que està a WordPress? (Qui més s’acosti a la xifra exacte guanya)
220.082
Tot i que “se les mereix totes!” es una opció que m’agrada la xifra exacte es 220.082. Els que han dit menys de 200.000 que recordin el CT2324.

5.4- Comptant fins ahir a les 23:59, quants comentaris té Pons’s Blog? (Qui més s’acosti a la xifra exacte guanya)
39.237
Mentre que la majoria falla per millers n’hi ha un que ha fallat només per centenars.

Com que demà es dimarts i toca post vintage serà el dimecres quan donaré el nom del guanyador i de tots els altres perdedors, vull dir participants.

BCPP: Xexu

Quin temps fa avui? El post d’avui no us donarà cap pista sobre el temps d’avui, però aprendreu moltes coses respecte a la climatologia, o no…

WeatherSpark: Una pàgina web pels freaks de la meteorologia. Dades i més dades sobre el temps que farà demà.

Ha acabat de ploure i ara surt l’arc de Sant Martí ^^

Arc de Sant Martí vs Tornado: Fight!!

Ui, em sembla que pedrega una mica

Tempesta de neu de 20 hores en 40 segons

PS: Ja heu fet el test del CT2500?

BCPP: Consol

3db4784d-5027-4465-b98b-24725bd70049img400Armada – Ernest Cline

Recordeu a Ernest Cline? Si, coi, l’autor de Ready Plaery One. Si el seu primer llibre em va agradar molt estava clar que li havia de donar una oportunitat al seu segon llibre, no?

Armada va d’un noi d’uns 18 anys dels EEUU que es molt bo en un videojoc anomenat Armada que es un joc tipus shooter de naus en primera persona. El seu pare que va morir just quan ell va néixer ja era un freak dels videojocs i de la ciència ficció i sembla que ell n’ha heretat l’afició, especialment per la temàtica dels anys 80, això vol dir que igual que a Ready Plaer One, aquí ens tornem a trobar un munt de referències de la cultura Pop, en llistaré una petita part per tal de no fer la llista molt llarga, les clàssiques: Star Wars, Star Treck, Tron, Juegos de guerra o Starfighter, la aventura comienza, El senyor dels anells, Excalibur, ZZ Top, AC/DC, Van Halen, Queen, Peter Gabriel, Superman, Thor, Expediente X, Doom, Polybus, Space Invaders, E. T., La cosa (El enigma de otro mundo), Exploradores, Enemigo mío, Aliens (El regreso), Abyss, Terminator, El Juego de Ender, 2001: Una odisea del espacio, Mad Max, Dungeons & Dragons, Encuentros en la tercera fase, Karate Kid. I algo a més actuals: Independence Day, Hombres de negro, Starship Troopers, Contact, Battlestar Galactica, Firefly, Portal, Deep Impact, Guerra mundial Z.

Ja veieu que el senyor Ernest Cline no s’allunya gaire de la seva zona de confort, però com a mínim aquesta vegada situa l’acció en el nostre present. Igual que en la novel·la anterior, l’Ernest (hi ha confiança) ens sap introduir molt bé dins del videojoc de tal manera que tenim curiositat per saber com funciona tot plegat, de fet, a mi em passa que quan algú a qui li agrada molt un videojoc i el ven molt bé t’agrada escoltar-lo parlant d’ell, però llavors el proves tu i et resulta avorrit en part perquè no li treus el suc que li treu un expert que el domina. Bé, però vosaltres direu, es que a mi els videojocs no m’agraden, a excepció del Candy Crush, llavors aquest llibre es per mi? Doncs no n’estic segur però pots provar-ho, bé, concretament pots provar Ready Player One que es millor, i si t’agrada pots continuar per aquest. Però en aquesta novel·la no tot són videojocs i referències a la cultura pop també té una trama de ciència ficció totalment increïble (en els dos sentits de la paraula) que el senyor Cline explica gradualment per tal de mantenir l’atenció del lector, gradualment no vol dir lentament, sinó que ho fa escaladament, de tal manera que com més explica la situació més ganes tens de saber més. De fet, un dia gairebé em salto la meva parada…

Llàstima del final que es previsible, perquè una cosa es que et vagin donant pistes de com pot acabar, l’altre es que la teoria del protagonista encaixi pràcticament al 100% amb el què acabarà passant. Clarament el llibre va de més a menys, amb final precipitat inclòs. També hi ha alguna mort gratuïta la qual es un sacrifici que no serveix per res a part de donar dramatisme. També apareix un personatge que després d’introduir-lo de manera interessant acaba només servint per fer màgia amb la tecnologia i que qualsevol cosa que la trama necessiti es faci amb quatre simples clics. A sobre el final no queda tancat del tot, o sigui que si es volgués es fer es podria fer una seqüela, però vist que aquest llibre no es tan bo com el primer dubto molt que l’autor vulgui seguir per aquest camí.

Nota: 7/10

PS: Ja heu fet el test del CT2500?

Què passa amb Stranger Things que ha tingut tanta popularitat? Fàcil, es tracta d’una sèrie de Netflix, i com que sembla que es la única plataforma que permet veure sèries de manera mig decent en aquest país, doncs s’han popularitzat especialment les seves sèries. Per si això fos poc Stranger Things ens transporta a principis dels 80, dècada on la principal generació consumidora de sèries va viure la seva infància, això comporta un munt de nostàlgia i de records de pel·lícules mítiques dels 80 on els nens eren els protagonistes, com els Goonies o E.T. Strangers Things comença tal com el seu nom ens fa sospitar, amb un fet estrany, i què hi ha més estrany que una base subterrània al mig del bosc on les llums fan pampallugues i un científic fuig tot neguitós des ves a saber què? M’agraden les sèries que comencen amb acció, ja hi haurà temps per les converses més endavant quan ens haguem ficat en la trama.

Si em poso a anomenar els elements nostàlgics d’aquesta sèrie no acabaré mai, així que em limitaré als més principals: Jocs de rol, nens en bicicleta per barris residencials amb cases amb patis enormes, senyor dels anells (els llibres es clar), radioaficionats (a falta de Internet…), walkie-talkies (a falta de mòbils), Star Wars, He-man, i un llarg etcètera. Tot això per no parlar de la música dels vuitanta que ho impregna tot. Qui surt en aquesta sèrie que jo conegui? Doncs una de les protagonistes es a Winona Ryder, que per cert ja té 45 anys, o sigui que ja no es l’adolescent que vam conèixer a Beetlejuice. La resta per mi són uns desconeguts.

Per si no havia quedat clar l’ambient retro de la sèrie.

Per si no havia quedat clar l’ambient retro de la sèrie.

Fins el capítol 3 veiem que passen coses estranyes que no ens acaben d’ensenyar però predominen els típics fets de la vida d’un poblet dels anys 80, la noia bona que s’ajunta amb males influències, la mare que quan desapareix el seu fill es torna boja, el grupet de nens geeks que li agraden les coses freaks, tot molt tòpic, però a partir del capítol 4 les coses comencen a posar-se interessants sobretot perquè el xèrif del poble es més espavilat i expeditiu del què semblava en principi, de fet, es el meu personatge preferit. No dic que en els primers capítols la sèrie no enganxi, perquè gràcies a aquests elements fantàstics que mig s’insinuen i mig es mostren aconsegueixen cridar l’atenció, però no és fins llavors quan es mostra més quan la trama es posa interessant i aquest punt es el capítol 4.

——————- inici espoilers ——————-

Hi ha algunes coses que no entenc:
– Si no tenen cap problema en carregar-se l’amo del restaurant i un client només perquè han estat en contacte amb la nena però realment no saben res, llavors perquè no es carreguen el xèrif?
– Hi ha punts ridículs com la captura dels bons per part dels dolents, que no veien que hi havia dotze guàrdies? Dotze!
– El mon de l’altra banda no s’aguanta per enlloc. De què serveix tenir un portal si llavors hi pots entrar per un arbre al mig del bosc?
– La cosa rara es mou com vol, no? Llavors perquè no mata a tothom?
– Cremen el monstre i llavors l’apaguen amb l’extintor? Què amables!

——————— fi espoilers ——————–

Ja sabeu què en penso de les sèries amb nens com a protagonistes, no ho sabeu? Per què quedi ben clar no m’agraden, per tan que Stranger Things ho sigui no em fa massa gràcia, però reconec que aquests nens son tolerables, menys el que no té dents, aquest no el suporto. Massa fantasia sense cap ni peus pel meu gust, i crec que no sóc l’únic que pensa el mateix, i també he dit abans lo que pensava de les sèries amb nens protagonistes, no? Doncs això que Stranger Things no està malament, gens malament, però no es per mi. A més, només són 8 miserables capítols, quines poques ganes de treballar!

Stranger Things té un exagerat 8,0 al filmaffinity i un mega sobrevalorat 9,0 al imdb.

Nota: 6/10

PS: Ja heu fet el test del CT2500?

Refregit sobre el CT3 sobre els bessons.

Es molt habitual el tema dels/de les bessons/nes, només cal veure que es fan programes tan interessants a com ara “identics“, qui no va gravar aquell fantàstic programa de la Tv3 pensant que li ensenyaria tot orgullós als seus futurs fills? I què dir de les sèries? Quina bona sèrie hi ha que no tingui bessons/nes, un altre exemple dins de la mateixa sèrie (Paty & Selma, un truc mnemotècnic per saber quina es quina es el cabell, el cabell de la Selma té dos muntanyetes com la S de Selma, en canvi la Paty només en té una) i un altre exemple a seques. A més si tens un bessó segur que has pensat més d’una vegada (encara que sigui només per morbo) de liar-te amb la novia al teu bessó si la noia t’agrada, no em crec que si tens un bessó no ho hagis pensat mai (a no se que el teu bessó sigui del sexe contrari, o potser tot si); pots tenir l’excusa que tens por que la novia del teu bessó es doni compte que no ets ell, però encara que es donés compte, de debò li importaria tan o continuaria experimentant? Acabo de perdre tota possibilitat de liar-me amb qualsevol noia que tingui bessona…

Moralitat (en angles “moral”): si tens la possibilitat de fer un trio no siguis tiquis miquis i accepta.

Algú dels comentaristes té un bessó idèntic? O algú s’ha liat mai amb algú que tingui un bessó idèntic? I llavors ha tingut el dubte de si realment era ell o era el seu germà?

PS: Ja heu fet el test del CT2500?

No era la primera vegada que el pobre marit havia de fer aquell numeret, realment era una llauna tenir una dona amb un amant tan gelós, qualsevol dia acabaria relliscant i fent-se mal.

banksy_lovers
Aquesta ha sigut la meva penjada participació als relats conjunts de novembre.

PS: Ja heu fet el test del CT2500?

Què tal si celebrem els 2.500 posts amb una concurs de preguntes sobre el blog! No s’havia fet mai, eh?
No deixeu les respostes en els comentaris, feu servir aquest formulari. Teniu temps de participar fins el dia 27 a les 23:59 ja que el dilluns 28 es publicaran les respostes.

Molt fàcils
1.1- Sobre les fotografies en els posts de llibres
a) Solen anar alineades a la dreta
b) Solen portar un peu de foto
c) Solen ser en blanc i negre
d) Solen estar posades cap per avall

1.2- Què NO m’agrada posar en els meus posts?
a) Enllaços
b) Llistes
c) Poemes
d) Puntuacions

1.3- Els comentaris són:
a) Gratuïts, de moment…
b) De Pagament, de moment…
c) Obligatoris
d) Tots escrits per robots

1.4- En quin idioma està escrit majoritàriament el blog?
a) Anglès
b) Català
c) Castellà
d) Xino mandarí.

Fàcils
2.1- Les vacances més llargues d’aquest blog han sigut durant el:
a) 2009
b) 2011
c) 2013
d) 2016

2.2- Els posts sobre sèries van a la categoria:
a) Entreteniments
b) Sèries
c) TV
d) Música

2.3- En l’ordinador, el scroll (desplaçament vertical) de la pàgina principal del blog es:
a) De 20 posts
b) Fins a final del mes
c) Sense límit
d) No hi ha scroll

2.4- Quins solen ser els posts més senzills de l’any?
a) Aniversari del blog
b) Any nou
c) Castanyada
d) Dia Mundial de Culte al Pons

Moderades
3.1- Quantes setmanes monotemàtiques (cada dia de la setmana dedicat al mateix tema) ha tingut el blog aquest 2016?
a) 1
b) 2
c) 3
d) 52

3.2- Qui d’aquests NO ha guanyat mai un concurs de preguntes sobre Pons’s Blog
a) Ahse
b) McAbeu
c) Roselles
d) Xexu

3.3- Durant el 2016 he dedicat bastants dimarts a parlar sobre:
a) Blogs que m’agraden
b) Llibres que m’agraden
c) Pel·lícules que m’agraden
d) Models de torradores que m’agraden

3.4- Comptant aquesta entrada com a últim post publicat, quants posts té publicats aquest blog?
a) 2493
b) 2500
c) 2506
d) 3000

Difícils
4.1- Quin es el post més vist d’aquest 2016?
a) CT2300: Qüestionari 2300
b) CT2315: 10 anys de Pons’s Blog
c) CT2388: Recompte de BCPP
d) CT2400: Qüestionari 2400
e) CT2450: Arcs de sant Martí i cascades

4.2- Quin es el domini que més ha enllaçat aquest blog?
a) ca.wikipedia.org
b) es.wikipedia.org
c) http://www.filmaffinity.com
d) http://www.imdb.com
e) http://www.microsiervos.com

4.3- Quin ha estat el mes amb més visites a Pons’s Blog d’aquest 2016?
a) Gener (el blog està en decadència)
b) Març (el blog està de setmana santa)
c) Agost (el blog està de vacances…)
d) Setembre (el blog torna de vacances)
e) Octubre (el blog està en apogeu)

4.4- Quin ha estat l’any amb més visites a Pons’s Blog
a) 2005
b) 2011
c) 2013
d) 2014
e) 2015

Molt difícils
5.1- Quin es l’únic cas típic encriptat?

5.2- Quin es el país Europeu del qual aquest blog rep més visites? (descomptant Espanya).

5.3- Quantes visites porta aquest blog des de que està a WordPress? (Qui més s’acosti a la xifra exacte guanya)

5.4- Comptant fins ahir a les 23:59, quants comentaris té Pons’s Blog? (Qui més s’acosti a la xifra exacte guanya)

Recordeu: No deixeu les respostes en els comentaris, feu servir aquest formulari.

Continuant amb el post de plàtans d’ahir, imprescindible de llegir tan pels que sabeu què es un plàtan com pels que no (Què? podria ser, hi ha un públic molt estrany en aquest blog…). Si ahir dèia que els nostres plàtans no es poden reproduir com es que en tenim tants? Fàcil, tots son clons, com els soldats clons que composaven l’exercit de la república galàctica, que tots eren clons d’en Jango Fett, o per qui no hagi entès la referència de Star Wars, clons com l’ovella Dolly. Resulta que aquest híbrid que fa plàtans, si n’agafes un trosset de les seves arrels es capaç de tornar a créixer igual que l’arrel original, obtenint així un clon genètic de la planta original, d’aquesta manera resulta que tots estem menjat el mateix plàtan que es va crear en el 1960 que es diu Cavendish. Fins al 1960 tothom menjava un altre varietat de plàtan anomenada Gros Michael però com que tots els plàtans eren iguals en els anys 50 es van veure tots afectat per una plaga anomenada malaltia de Panamà (us imagineu un plàtan amb un barret de panamà miniatura posat? He he he) i van haver de canviar de varietat a Gros Michael. Arrel d’això hi ha una cosa curiosa, us heu fixat que els caramels de plàtan tenen gust a plàtan però no està ben aconseguit? Això es degut a que els sabor dels caramels de plàtan es basa en la pràcticament desapareguda varietat Gros Michael, i en canvi avui mengem plàtans Cavendish. Però com ens mengem aquests plàtans? La gent normal es menja el plàtan cru, però hi ha gent rara que se’l menja fregit, al forn o en forma de farines o fins hi tot en fa “vi de bananes”, fins hi tot, gràcies a l’excés de producció (que hi ha fins ara) s’han desenvolupat tecnologies per a transformar aquesta fruita en: xarops, purés, sucs concentrats i begudes derivades, també en xips deshidratats o fregits! La imaginació de la gent en quan a plàtans es enorme!

Una altra avantatge dels plàtans es que serveixen com a telèfon

Una altra avantatge dels plàtans es que serveixen com a telèfon

Si recordeu el post anterior vaig acabar amb una amenaça on deia que el plàtan desapareixeria de les nostres vides, per culpa d’una malaltia anomenada sigatoka negra, però es que a més a més la malaltia de Panamà que va exterminar (sí, exterminar es la paraula) els plàtans Gros Michael ha mutat i ha creat la varietat Tropical Race 4 que afecta al nostre Cavendish! Ha arribat doncs el moment de corre histèricament en cercles amb els braços aixecats? Si sou amants dels plàtans la resposta es un rotund sí. Aquest combo mortal de les dos malalties fa que els plàtans tal i com els coneixem avui en dia estiguin en perill d’extinció, i recordeu que va ser Pons’s Blog qui us va avisar primer d’aquesta catàstrofe mundial! Actualment es produeixen 28 milions de tones de plàtans al mon, imagineu la magnitud de la catàstrofe que estem parlant! Els països afectats seran lògicament els productors de plàtans, parlem sobretot de països tropicals, el principal productor es Brasil (es mentida, es la Índia, però no tinc cap broma preparada sobre els indis), i si no exporten plàtans no tindran calers per apuntar-se a les escoles de samba i si no ballen samba es posaran trists i si els brasilers es posen trists, en fi, deixem-ho aquí.

No vull acabar amb una notícia tan negativa o sigui que us diré que hi ha un munt d’experts que ja estan buscant solució a aquest cataclisme platanil i gràcies a la enginyeria genètica i a la hibridació s’estan fent proves per crear noves varietats de plàtans resistents a aquestes malalties i que tinguin un gust acceptable, i per suposat no sigui un plàtan tot llavors. De moment ja s’ha començat a seqüenciar el genoma del plàtan, queda feina per fer, però jo sóc optimista, com ho veieu vosaltres? Viuríeu en mon sense plàtans?

Fonts: xakata, ciencia de sofá i viquipèdia.

PS: Els posts del centpeus del Dani sempre són interessants, però el d’avui encara més :P

Avui m’agradaria parlar d’un tema del qual no se’n parla prou i es molt important, com tots suposareu estic parlant del plàtan! Un aplaudiment per ell si us plau!

Ja heu aplaudit? Per què heu aplaudit si encara no sabeu res dels plàtans? Com? Que us penseu que sabeu tot el que s’ha de saber dels plàtans? Doncs ni molt menys! Com a molt, si us heu parat a pensar en aquesta fantàstica fruita pensareu que es genial perquè són molt fàcils de pelar, com que no tenen pinyols ni petites llavors i cap entrebanc has de ser un autèntic pallús per ennuegar-te amb un, són fàcils de transportar perquè s’emmotllen perfectament per agafar-los amb una mà, es pot veure clarament si estan madurs o no amb el seu color, creixen durant tot l’any, tot son avantatges! Semblen haver estat dissenyats expressament pels humans! Es això una prova que Déu ens estima i per això ens dona una fruita especialment dissenyada per nosaltres? Doncs no, això es una prova de la fantàstica selecció artificial que porta fent l’home des de fa molt de temps. Com?! Però si això de manipular els gens ho sabem fer des de fa quatre dies! No cal tocar els gens per fer selecció artificial, per començar us heu fixat que els plàtans no tenen llavors? Com coi es reprodueix una planta amb una fruita sense llavors? No oblidem que l’objectiu de les plantes no es fer fruita per nosaltres, sinó fer una fruita que tingui llavors per reproduir-se. Perquè us feu una idea, un plàtan més “natural” tindria aquesta pinta:

wild-banana-3

Exemple de “plàtan salvatge”

Quin fastig direu! Què fan totes aquestes dures llavors pel mig del plàtan? Això dificulta molt menjar un plàtan a gust! I tot el tros que ocupen hauria d’estar ple de deliciós plàtan! A nosaltres aquestes llavors ens fan nosa, però per la planta li van bé per reproduir-se. El que nosaltres mengem com a plàtans es en realitat un híbrid, es a dir, que podem ajuntar el pol·len d’una planta amb la flor d’una altra per obtenir un híbrid entre les dues, concretament el nostre plàtan es un híbrid entre la musa acuminata que lamentablement té un gust horrible, i la musa balbisiana que està tan plena de llavors que també es immenjable, però si els fusionem tenim el nostre estimat i comestible plàtan, per tan la natura es sàvia, però els humans ho som encara més. Per cert, encara no us he parlat del lloc on surten els plàtans. Surten d’un arbre? D’un arbust? D’una farola? Cap de les anteriors, surten d’una plata, una planta herbàcia de grans dimensions, per suposat, poden fer vuit metres sense problema, amb fulles de fins a 3 metres i mig, poca broma. Els bananers tenen una vida útil de 25 anys, això vol dir que després de 25 anys ja ens el podem carregar perquè farà massa pocs plàtans com perquè resulti útil mantenir-la.

Quantes vegades he dit ja “plàtan”? Moltes, no? I més vegades que ho escriuré demà perquè el post d’avui té continuació, ja que demà explicaré perquè el plàtan tal i com el coneixem avui en dia està a punt de desaparèixer de les nostres vides! I amb aquesta terrible notícia us deixo aquesta nit aquesta nit per tal que tingueu malsons amb una vida sense plàtans o bé amb plàtans gegants plens de llavors, ho deixo a la tria del vostre malvat subconscient.

PS: Abans que algú altre posi el vídeo que tots esteu pensat ja el poso jo, de res.

 

BCPP: Sergi, McAbeu.

Per arrencar amb força la secció del post vintage del dimarts avui us porto el primer post del blog, es tan especial que ni tan sols està numerat com a cas típic, es tracta de la presentació del blog, tota una declaració de principis sense cap fonament científic.

Primer de tot faré una petita introducció del motiu que m’han portat a fer el blog.

Tal com va dir Lamarck, la necessitat crea l’òrgan, posaré un parell d’exemples per fer-ho mes entenedor, segons Lamarck , , la girafa necessitava arribar a les fulles més altes per menjar-les, i què va fer? Va estirar el coll! Tan fàcil i simple! Un altre exemple, l’os polar necessitava unes fortes mandíbules per rosegar per exemple els Ornitorincs la riota del regne animal. Doncs bé, en el meu cas la necessitat no es menjar fulles, ni caçar ornitorincs, sinó immortalitzar els “casos típics” del meu nick coneguts ja mundialment (o gairebé). A quina solució podria optar? Podria fer com van fer els egipcis. Els egipcis, igual que jo (però ells van aparèixer abans), tenien la necessitat d’escriure i mantenir dita escriptura, total que van fer moltes proves, com ara van provar d’escriure a la sorra del desert (l’espai no seria un problema), però per la seva sorpresa van veure que una ventada esborrava el què escrivien, després van optar per una solució més treballada, van construir piràmides, i així van poder omplir amb contingut les seves parets. Com que de moment considero excessiu construir una piràmide pròpia, m’he limitat a fer un blog.

Ja ho veieu, als meus inicis era més modest, considerava que no em calia ni una piràmide, poc em podria imaginar fins on arribaria!

Curiosament cap de les següents marques dels anuncis següents s’ha ofert a patrocinar el meu, de totes maneres deixo que en gaudiu.

McDonalds d’aquí 30 anys (versió no oficial)

Canal Digital

Axe & zombis

Nando’s & els dictadors

Toyota & Doraemon

Pizza Boombergang

Post sobre els animals més adorables de la terra: Els gats!

Un post ple de gats espia. Com per exemple.

Barely feral: Porno per gats

Cat Scratch: un toca discs per gats

Procatinator: Joc de paraules entre cat i procastinate. Et mostra un gat seguint el rtime d’una cançó. Si no t’agrada doncs “show me another cat”. Realment com no vigilis pots perdre un munt de temps saltant entre gats i gats. Exemples de gats divertits

Acabem amb un gat sapastre

libro_1353811447La cena secreta – Javier Sierra

Em vaig posar a llegir La Cena Secreta perquè vaig veure Inferno (aprofitant la festa del cine, una peli d’en Robert Langdon no val una entrada de cine de veritat) i això em va fer venir ganes de buscar algun llibre amb enigmes. Aquí la quantitat d’enigmes es més baixa que en qualsevol llibre d’en Dan Brown, i es resolen molt més lentament, però també són més elaborats. De fet, com que està ambientat en el segle XV i en un convent de monjos em recorda bastant al Nom de la Rosa. No ho he dit, però el sopar a què fa referència el títol es a un sant sopar que està pintant en Leonardo da Vinci en un monestir de Milà.

El misteri principal sobre la pintura sobre el sant sopar no es resol fins al final de tot del llibre i un cop resolt no es que sigui una revelació gaire excepcional, serà que sóc massa exigent amb les revelacions. Entremig hi ha misteris menors, alguns heretges, alguns catars, algun que altre assassinat i poca cosa més. En definitiva, si busqueu una novel·la que mostri la complexitat de la societat i els patiments que porta la guerra, que tracti de respondre a grans interrogants filosòfics i que porti a la vida personatges dotats de dimensió i força excepcionals… llegiu a Tolstoi, però si voleu una novel·la entretinguda amb una mica d’investigació i quatre misteris proveu La cena secreta, o no, total tampoc us perdreu gran cosa.

Nota: 5/10