Publicar un post pràcticament cada dia laborable des de principis del 2006 pot semblar una feinada, i realment… ho és, però si ho fas amb gust com és el meu cas no cansa, tot i així, auto-obligar-se a publicar pot ser una mica exigent. Els primers 1.000 casos típics ho portes bé, el següents 1.000 si ets un crac com jo també es poden fer, però a partir d’aquí, quan ja en portes gairebé 2.500 potser penses que ha arribat l’hora de… baixar el ritme, us pensàveu que diria plegar? Ha! La opció sensata seria passar de publicar els cinc posts setmanals habituals a només quatre, però com triar el desgraciat dia que no publicaré? El dimecres que es el dia del mig de la setmana laboral? Pobre dimecres! El divendres que ja es mig cap de setmana? Pobre divendres! Com que m’ha sabut greu privar un dia de l’honor de tenir CT he pensat una solució alternativa. Aprofitant que els dimarts sempre ha sigut el dia que feia coses especials, com lo fer la pilota als blogs que m’agraden o l’enigma dels dimarts, crearé una nova secció pels dimarts (per tan, no es casualitat que aquest post es publiqui dimarts): El post vintage dels dimarts!

Aquest blog es com un vell que ja ha perdut tot sentit del ridícul i quan sembla que no pot caure més baix, cau encara més baix
Aquest nom tan guai amaga una idea que no es tan guai, es tracta d’agafar un post antic que ja s’hagi publicat a Pons’s blog que m’hagi agradat i tornar-lo a publicar. Espero els vostres comentaris del pal “Ostres Pons mira que re-publicar posts, mira que ets cutre” o bé “No pensava que cauries tan baix, això si que es una prova de la decadència de la catosfera” i el clàssic “M’ha caigut un mite” i sense que falti el “Penso que lo més digne hagués sigut abaixar la freqüència de publicació”. I amb aquests comentaris tindreu raó, però com que el blog es diu “Pons’s Blog” i no pas “El blog on les opinions de la gent son tingudes en compte” jo (en Pons) he decidit que això es el què faré i això és el que es farà, fins que torni a canviar d’opinió, es clar, i això pot ser fins que em mori (si es que em moro), d’aquí 10 mesos o demà mateix.
BCPP: Sergi