Publicar un post pràcticament cada dia laborable des de principis del 2006 pot semblar una feinada, i realment… ho és, però si ho fas amb gust com és el meu cas no cansa, tot i així, auto-obligar-se a publicar pot ser una mica exigent. Els primers 1.000 casos típics ho portes bé, el següents 1.000 si ets un crac com jo també es poden fer, però a partir d’aquí, quan ja en portes gairebé 2.500 potser penses que ha arribat l’hora de… baixar el ritme, us pensàveu que diria plegar? Ha! La opció sensata seria passar de publicar els cinc posts setmanals habituals a només quatre, però com triar el desgraciat dia que no publicaré? El dimecres que es el dia del mig de la setmana laboral? Pobre dimecres! El divendres que ja es mig cap de setmana? Pobre divendres! Com que m’ha sabut greu privar un dia de l’honor de tenir CT he pensat una solució alternativa. Aprofitant que els dimarts sempre ha sigut el dia que feia coses especials, com lo fer la pilota als blogs que m’agraden o l’enigma dels dimarts, crearé una nova secció pels dimarts (per tan, no es casualitat que aquest post es publiqui dimarts): El post vintage dels dimarts!
Aquest blog es com un vell que ja ha perdut tot sentit del ridícul i quan sembla que no pot caure més baix, cau encara més baix
Aquest nom tan guai amaga una idea que no es tan guai, es tracta d’agafar un post antic que ja s’hagi publicat a Pons’s blog que m’hagi agradat i tornar-lo a publicar. Espero els vostres comentaris del pal “Ostres Pons mira que re-publicar posts, mira que ets cutre” o bé “No pensava que cauries tan baix, això si que es una prova de la decadència de la catosfera” i el clàssic “M’ha caigut un mite” i sense que falti el “Penso que lo més digne hagués sigut abaixar la freqüència de publicació”. I amb aquests comentaris tindreu raó, però com que el blog es diu “Pons’s Blog” i no pas “El blog on les opinions de la gent son tingudes en compte” jo (en Pons) he decidit que això es el què faré i això és el que es farà, fins que torni a canviar d’opinió, es clar, i això pot ser fins que em mori (si es que em moro), d’aquí 10 mesos o demà mateix.
BCPP: Sergi
Pons's blog 
Per què no? Un post vintage… com escoltar una cançó de Ramon Calduch o Lita Torelló.
Tampoc tan vintange no ens passem
Vintage no vol dir dels anys vint…
Se’n diu Ramon Pons, Ramon Pons!! Torna a escriure el comentari…
Quanta raó! Quanta saviesa! Quin bloc més original!!
Visca El P O N S ^^
Visca!
S’acceptaran comentaris vintage?
Es clar, es clar
Estaràs molt de moda si escrius comentaris vintage, i tant!!
Has d’admetre que, com baixada de ritme, deixa una mica que desitjar. Una baixada de ritme com cal seria passar a publicar un post setmanal o fins i tot menys que he de confessar que és el que m’estic plantejant jo per quan arribi aquest moment al meu blog.
Tot i així, no puc negar que m’ha agradat aquesta idea que has tingut. Segur que hi ha més d’un post antic que val la pena recuperar. Encara ens ho passarem bé i tot, remenant l’arxiu.
Si no us ho passeu bé us podeu queixar, potser us faig cas i directament us deixo sense post el dimarts.
Jo també passaré a un post setmanal… però no igual que dieu vosaltres. Avui us ho explicaré.
Ho faràs igual que el Pons, oi? Planejes copiar-lo sense pagar els drets d’autor, digues la veritat!!
És que el Pons té molt estil (tonelades), no com altres (uns quants kilos o gens) :-P
No vull dir que jo ja ho deia, però sí, jo ja ho deia. Ja sabia jo que no podies seguir aquest ritme de novetats, i mira que intento ajudar-te i donar-te temes, però ni així aconseguirem mantenir viu el Pons’s Blog. Això és el principi de la fi, els posts refregits. I per què no fas una altra cosa, en comptes de reciclar-los tal qual, per què no els reescrius? Segur que canviaries moltes coses que vas escriure, que ja no tenen validesa o que cal actualitzar. Potser ara ho diries d’una altra manera. Podries referenciar el CT vintage i reescriure’l, o comentar-lo, o reinterpretar-lo. Fins i tot citar-ne fragments.
Sí, ja sé, el que busques és treballar menys, i jo t’estic proposant una solució que seria per valents… no sé si et convencerà.
No si al final amb la tonteria encara hauré de pencar més que qualsevol altre dia!
Tu??? Ho deies?? T’has arribat a veure al mirall? A quin univers?!?
Doncs està molt bé, perquè quan fas aquells concursos que hem de remenar per l’arxiu sempre m’hi he trobat amb algun post interessant que no havia vist. Si ens fas la feinada de triar els que cal rescatar de l’oblit accepto de bon grat llegir-los (o rellegir-los).
M’alegra que la idea t’agrafi perquè ho pensava fer t’agradés o no :P
Però segur que et quedes més tranquil al saber que m’agraFa.
El Pons aquesta nit no és que dormirà tranquil, és que tindrà somnis calents!
Culpa meva no serà!
Visca el Pons! Oi?
A mi sempre m’agrada tornar a trobar-me amb coses del passat, escrits, dibuixos, fotos … així que em sembla una idea estupenda, seria ideal que també apareguessin els comentaris de l’ahir.
És que ets molt romàntic, no?
Els comentaris sempre hi són, no s’esborren mai
No acabo d’entendre el vintage del títol, però a mi em sembla perfecte. Tens tota la raó, és el teu bloc i fas el que et dona la gana. I no faràs pas festa al posar posts ja publicats, perquè a sobre també hauràs de contestar els nostres comentaris!
Tampoc estic obligat a respondre res…
Tu ets de les que mai no van remanar pels armaris de la mare o de l’avia buscant una peça de roba que es vegi molt de moda?
Home, si tots els dimarts són com aquest, amb eleccions incloses, potser no notarem la teva absència inèdita dels dimarts. D’altra banda és preocupant que la teva joventut ja vagi de devallada perdent neurones pel camí… però ho suportarem amb dignitat. ;-)
Qui ha parlat de neurones perdudes pel camí a aquest post? Potser t’imagines que ens preocuem per les borratxeres privades del becari?? Si és tot al contrari, la vida personal dels becaris no ens importa gens, en quant comencen a notar-se rancis ja els fem fora i agafem becaris nous :-P
Potser es que ja no sóc jove
M’ha vingut al cap una associació d’idees curiosa entre el tema del blog i la foto de l’Abe. Ara que la Catosfera va cap avall hauríem de fer un pacte tots els bloguers i que l’últim bloguer supervivent s’emportés un Gran Premi, com passa en el capítol aquell del peix volador.
Està clar que els últims serieu tu i en XeXu. I, veient, la foto que has posat, no m’atreveixo a pronunciar-me sobre qui seria qui.
El Pons guanyarà!!! Ara i sempre! I per a sempre més ^^
Es una idea genial! De premi una col•lecció d’art robada dels nazis! Sí, sí! On s’ha de firmar?
Segons el seu últim post sembla que en Xexu està més actiu que mai, fins hi tot ha reactivat un blog mort! Però tot i això, el Xexu més actiu continua sent més calmat que el Pons més inactiu.
[…] arrencar amb força la secció del post vintage del dimarts avui us porto el primer post del blog, es tan especial que ni tan sols està numerat com a cas […]
[…] del CT4. No, no sempre posaré els casos típics dels dimarts vintage en ordre, però de moment ho faig, res a dir, […]
[…] Post refregit del dimarts sobre menjar basat en el CT8. […]
[…] què publicaré els dimarts? Doncs el què ja publicava abans, els dimarts vintage, seran posts reciclats de casos típics antics, per tal que els CTs més antics no es perdin i […]