La cena secreta – Javier Sierra (400 pàgines)
Em vaig posar a llegir La Cena Secreta perquè vaig veure Inferno (aprofitant la festa del cine, una peli d’en Robert Langdon no val una entrada de cine de veritat) i això em va fer venir ganes de buscar algun llibre amb enigmes. Aquí la quantitat d’enigmes es més baixa que en qualsevol llibre d’en Dan Brown, i es resolen molt més lentament, però també són més elaborats. De fet, com que està ambientat en el segle XV i en un convent de monjos em recorda bastant al Nom de la Rosa. No ho he dit, però el sopar a què fa referència el títol es a un sant sopar que està pintant en Leonardo da Vinci en un monestir de Milà.
El misteri principal sobre la pintura sobre el sant sopar no es resol fins al final de tot del llibre i un cop resolt no es que sigui una revelació gaire excepcional, serà que sóc massa exigent amb les revelacions. Entremig hi ha misteris menors, alguns heretges, alguns catars, algun que altre assassinat i poca cosa més. En definitiva, si busqueu una novel·la que mostri la complexitat de la societat i els patiments que porta la guerra, que tracti de respondre a grans interrogants filosòfics i que porti a la vida personatges dotats de dimensió i força excepcionals… llegiu a Tolstoi, però si voleu una novel·la entretinguda amb una mica d’investigació i quatre misteris proveu La cena secreta, o no, total tampoc us perdreu gran cosa.
Nota: 5/10
Pons's blog 