La cena secreta – Javier Sierra (400 pàgines)
Em vaig posar a llegir La Cena Secreta perquè vaig veure Inferno (aprofitant la festa del cine, una peli d’en Robert Langdon no val una entrada de cine de veritat) i això em va fer venir ganes de buscar algun llibre amb enigmes. Aquí la quantitat d’enigmes es més baixa que en qualsevol llibre d’en Dan Brown, i es resolen molt més lentament, però també són més elaborats. De fet, com que està ambientat en el segle XV i en un convent de monjos em recorda bastant al Nom de la Rosa. No ho he dit, però el sopar a què fa referència el títol es a un sant sopar que està pintant en Leonardo da Vinci en un monestir de Milà.
El misteri principal sobre la pintura sobre el sant sopar no es resol fins al final de tot del llibre i un cop resolt no es que sigui una revelació gaire excepcional, serà que sóc massa exigent amb les revelacions. Entremig hi ha misteris menors, alguns heretges, alguns catars, algun que altre assassinat i poca cosa més. En definitiva, si busqueu una novel·la que mostri la complexitat de la societat i els patiments que porta la guerra, que tracti de respondre a grans interrogants filosòfics i que porti a la vida personatges dotats de dimensió i força excepcionals… llegiu a Tolstoi, però si voleu una novel·la entretinguda amb una mica d’investigació i quatre misteris proveu La cena secreta, o no, total tampoc us perdreu gran cosa.
Nota: 5/10
Tolstoi està bé, hi estic d’acord.
l’has llegit mai?
Home clar!! Una lectura bastant agradable ^^
Ooooh quina llàstima, pocs cops que surts de la teva zona de confort i a sobre amb aquest resultat. M’arrisco a recomanar-te una novel·la que no he llegit, però com que he vist que et va agradar El último Catón… Fa un any es va publicar El regreso de Catón, potser et sacia satisfactoriament les ganes de novel·la d’enigmes.
Ja m’han quedat més que satisfetes amb aquest, gràcies
Com pots recomanar novel-les que no has llegit??
Sóc molt agosarada.
Cas típic dels lectors d’aquest bloc! Noi li agrada noia, noia és molt agosarada…
A mi m’agraden les d’enigmes, però que sorprenguin al final ajuda molt a fer pujar la puntuació.
Doncs aquest m’ha deixat força fred, crec que dec ser poc cristià
Més o menys quin tipus de sorpresa esperaries? Un cavaller matant al drac?
És un dels sopars més representats… i potser no ha existit mai.
Potser era un dinar
Potser només havine sortit a prendre una copa…
El propòsit de les ressenyes de llibres del Pons’s Blog quin és? Perquè animar a llegir els llibres, no, no?
Es omplir un dia de post
El Pons ha de parlar sobre el llibre que ha llegit i deixar clar què tal d’impressionat ha quedat. O no.
Jo ja vaig llegir el “Codi da Vinci” on també hi surten enigmes amb el quadre del Sant Sopar de fons, vols dir que hi aporta alguna cosa nova aquest?
Si, aporta una altra teoria inventada
Les vas resoldre totes? Eren tretes del Llibre o deviants?
Els enigmes del LLIBRE són d’una altra mena… podríem dir que no són tan esotèrics. ;-)
Ja té un temps aquest, oi? Crec que l’he tingut a les mans algun cop, quan llegia aquesta mena de llibres, però no m’hi vaig decidir, diria. Pel que veig, aquest senyor té un munt de llibres publicats, i a més té relació amb Iker Jiménez de Cuarto Milenio. Potser et pot interessar seguir llegint-lo, segur que de teories inventades en sap un munt!
Ara t’estàs penedint de no haver-lo llegit, oi?
2004 no es prehistòric però tampoc es actual. No llegiré res més d’aquest home, no pateixis
[…] La cena secreta – Javier Sierra: 5/10 […]