Cas típic 2498: noi li agrada noia, noi li agrada el plàtan (1/2)

Posted: 2016-11-16 in Ciència, Divagacions meves

Avui m’agradaria parlar d’un tema del qual no se’n parla prou i es molt important, com tots suposareu estic parlant del plàtan! Un aplaudiment per ell si us plau!

Ja heu aplaudit? Per què heu aplaudit si encara no sabeu res dels plàtans? Com? Que us penseu que sabeu tot el que s’ha de saber dels plàtans? Doncs ni molt menys! Com a molt, si us heu parat a pensar en aquesta fantàstica fruita pensareu que es genial perquè són molt fàcils de pelar, com que no tenen pinyols ni petites llavors i cap entrebanc has de ser un autèntic pallús per ennuegar-te amb un, són fàcils de transportar perquè s’emmotllen perfectament per agafar-los amb una mà, es pot veure clarament si estan madurs o no amb el seu color, creixen durant tot l’any, tot son avantatges! Semblen haver estat dissenyats expressament pels humans! Es això una prova que Déu ens estima i per això ens dona una fruita especialment dissenyada per nosaltres? Doncs no, això es una prova de la fantàstica selecció artificial que porta fent l’home des de fa molt de temps. Com?! Però si això de manipular els gens ho sabem fer des de fa quatre dies! No cal tocar els gens per fer selecció artificial, per començar us heu fixat que els plàtans no tenen llavors? Com coi es reprodueix una planta amb una fruita sense llavors? No oblidem que l’objectiu de les plantes no es fer fruita per nosaltres, sinó fer una fruita que tingui llavors per reproduir-se. Perquè us feu una idea, un plàtan més “natural” tindria aquesta pinta:

wild-banana-3

Exemple de “plàtan salvatge”

Quin fastig direu! Què fan totes aquestes dures llavors pel mig del plàtan? Això dificulta molt menjar un plàtan a gust! I tot el tros que ocupen hauria d’estar ple de deliciós plàtan! A nosaltres aquestes llavors ens fan nosa, però per la planta li van bé per reproduir-se. El que nosaltres mengem com a plàtans es en realitat un híbrid, es a dir, que podem ajuntar el pol·len d’una planta amb la flor d’una altra per obtenir un híbrid entre les dues, concretament el nostre plàtan es un híbrid entre la musa acuminata que lamentablement té un gust horrible, i la musa balbisiana que està tan plena de llavors que també es immenjable, però si els fusionem tenim el nostre estimat i comestible plàtan, per tan la natura es sàvia, però els humans ho som encara més. Per cert, encara no us he parlat del lloc on surten els plàtans. Surten d’un arbre? D’un arbust? D’una farola? Cap de les anteriors, surten d’una plata, una planta herbàcia de grans dimensions, per suposat, poden fer vuit metres sense problema, amb fulles de fins a 3 metres i mig, poca broma. Els bananers tenen una vida útil de 25 anys, això vol dir que després de 25 anys ja ens el podem carregar perquè farà massa pocs plàtans com perquè resulti útil mantenir-la.

Quantes vegades he dit ja “plàtan”? Moltes, no? I més vegades que ho escriuré demà perquè el post d’avui té continuació, ja que demà explicaré perquè el plàtan tal i com el coneixem avui en dia està a punt de desaparèixer de les nostres vides! I amb aquesta terrible notícia us deixo aquesta nit aquesta nit per tal que tingueu malsons amb una vida sense plàtans o bé amb plàtans gegants plens de llavors, ho deixo a la tria del vostre malvat subconscient.

PS: Abans que algú altre posi el vídeo que tots esteu pensat ja el poso jo, de res.

 

BCPP: Sergi, McAbeu.

Comentaris
  1. Joana Torres escrigué:

    Noi…. sí que és un món el tema “plàtan”. I tan bons que són!

  2. JOMATEIXA escrigué:

    Avui si que m’has sorprès! Però crec que abans d’explicar-nos que se’ns acaba el plàtan, ens falta altres informacions… A qui se li va acudir ajuntar dues coses immenjables per fer una delícia?… Per què?…
    Quan era petita, cada dia menys divendres (xocolata), CADA DIA! em posaven plàtan pel pati. Naturalment vaig avorrir-lo i després cada cop que en sentia l’olor, m’agafava ganes de vomitar… Fins que em vaig quedar embarassada, i a partir de llavors vaig tornar a menjar-ne sense problema (no cada dia, és clar)

    • Pons escrigué:

      A un geni, només a un geni se li podia acudir crear el plàtan tal i com el coneixem avui en dia! Per què? Perquè volia fer feliç a la humanitat!

      O sigui que els embarassos curen els vòmits? Pensava que era just al revés.

  3. Joana escrigué:

    Ja friso per saber com continuen les aventures del plàtan!!! Pots fer una série amb altres fruites i posar-les amb el nom conjunt de Los Fruitis, fent honor a la gran sèrie de dibuixos animats de fa uns anys 😆😆😆🍌🍌🍌🍌🍌

    • Pons escrigué:

      Si faig els Fruitis llavors també hauré de parlar d’un cactus encara que no sigui una fruita? Aquella sèrie vista amb els ulls d’un adult està plena sense sentits

  4. McAbeu escrigué:

    Aquest post podria ser el primer d’una sèrie. Les fruites creades per hibridació poden ser un tema força curiós i segur que hi ha moltes coses que no sabem (jo mateix desconeixia que el plàtan ho era, per exemple).

    M’ha agradat el post, tant que gairebé no he notat que a la cinquena línia començant per dalt el becari ha escrit “petites” quan volia dir, suposo, “llavors” i que a la tercera començant per baix ha repetit dues vegades “aquesta nit”. ;-)

    Per cert, el vídeo amb que jo estava pensant era l’anunci del plàtan de Canarias on surt en Baloo del “Llibre de la selva” cantant allò de que “el plátano es fundamental”… però ja se sap que, en qüestió de plàtans, tothom pensa el que li dóna la gana. :-D

    • Pons escrigué:

      Com t’agraden les sèries de posts sobre un tema, eh? Jo prefereixo publicar amb una temàtica lliure i així cada dia de la setmana es una sorpresa! No es la curiositat de saber sobre quina tema hauré publicat la principal (i potser única) motivació que et treu cada dia del llit?

      De fet el becari volia dir “pepites”, però després ha aprés que aquesta paraula no existeix en català. Sobre “aquesta nit” només volia deixar clar que es referia a “aquesta nit” i no a cap “altre nit”.

      Desconec aquest anunci, es molt antic? Es que fa molts anys que no miro anuncis, i si es molt antic potser encara no mirava la tele.

      • McAbeu escrigué:

        Sí, no puc negar que les sèries de posts temàtics són els meus preferits (en canvi, quan el tema dels posts són les sèries, aquests no m’interessen tant) però si vull ser sincer t’he de dir que el que em treu cada matí del llit no són els teus posts… és el despertador.

        Com que les Pepites no existeixen?… si jo tinc una tieta que s’ho diu.

        Si no m’equivoco (que tot podria ser) estic parlant dels anys vuitanta. La cançó a que em referia és aquesta (https://www.youtube.com/watch?v=Opfb_LZApc4) i també he trobat una versió de l’anunci de 2010 (https://www.youtube.com/watch?v=iAYc1w8al8A) o en comptes de l’os Baloo surt un senyor amb una tofa estil Puigdemont.

        • Pons escrigué:

          Es diu Pepita o Pepeta? Jo tinc una tièta àvia que se’n diu.

          La referència del llibre de la selva me la vaig perdre quan era petit, i la versió del anunci me la vaig perdre perquè en el 2010 ja no mirava anuncis

  5. Roselles escrigué:

    Com és que els plàtans no tenen llavor i perquè el plataner no té plàtans són les típiques reflexions fumetes. Així que… demà aclariràs perquè el plataner no té plàtans?

    PS: La típica cançó que no et trauràs del cap en tot el dia. “Gràcies”!

    • Pons escrigué:

      O sigui que ets una fumeta, prenc nota. Això de perquè els plataners no fan plàtans ho deixo de deures per vosaltres, demà el que explicaré serà perquè desapareixerà el plàtan tal i com el coneixem avui en dia.

      PS: A disposar! Es la banana, es la banana…

      • Roselles escrigué:

        Que jo sóc la fumeta? M’agradaria saber què estaves fent en el moment que se’t va acudir fer 2 posts (no 1, 2!!) sobre els plàtans! Però tampoc et vull treure el mèrit de que el post és interessant, curiós i divertit com només tu saps fer-ho.

  6. Clidice escrigué:

    Ja em deixes més tranquil·la, desapareixeran i, per fi, ja no estaré trista per no poder-ne menjar. #putaal·lèrgia

    • Pons escrigué:

      Ets al•lèrgica als plàtans?! La primera vegada que ho escolto

      • Clidice escrigué:

        doncs sí, l’última vegada que vaig provar de menjar-ne, ja fa anys, gairebé no ho compto. Ni t’explico les conseqüències que té a l’hora de viatjar per zones tropicals on, durant dies, la base de la dieta és el puto plàtan. #moltagana

        • Pons escrigué:

          Potser algú que té al•lèrgia els plàtans no està preparada per viure a la Terra

          • Clidice escrigué:

            Oh! bé, ens passa a molts. Per molt que ens terraformitzin abans de venir, sempre surt alguna pega. Ja se sap, nous planetes, noves malalties. bip-bip!

  7. Xavier Pujol escrigué:

    A mi no m’has de convèncer. Avui mateix, m’espera un plàtan. Com que esmorzo d’hora i dino tard, cap a les 13:00 em menjo una fruita per a aguantar fins l’hora de dinar, i avui toca plàtan… de Canàries.

  8. rits escrigué:

    Caram, i totes les fruites tenen històries semblants?

  9. Sergi escrigué:

    Un tema apassionant. Interessa i agrada per igual a en Kirk Cameron, als micos i als fans d’aquest blog.

    Faig un spoiler si dic que les llaminadures amb gust a plàtan no tenen gust als plàtans que mengem actualment sinó que tenen gust als plàtans que es menjaven abans de 1960?

  10. Consol escrigué:

    Tens raó, Pons, el plàtan és un gran invent. Vaig veure plantacions de plàtans a les Canàries i més que cultius, em van semblar “fàbriques” de plàtans. Potser tot plegat és degut al seu origen artificial.

    • Pons escrigué:

      Qualsevol dels aliments que mengem es artificial, portem moltes i moltes generacions fent selecció artificial per tal d’obtenir els millors productes pel nostre consum.

  11. XeXu escrigué:

    Això dels plàtans està molt bé, però a mi el que em té preocupat és la teva fe. Dius que Déu ens estima i ens dóna una fruita especialment dissenyada per nosaltres. No hauria de ser el MEV el que ens dóna aquesta fruita? Em sembla que estàs embolicant els teus fidels…

    • Pons escrigué:

      Dic, Déu, així en general, cadascú té el que més li agradi, i que li digui com vulgui, ja saps que els pastafaristes no fem proselitisme.

  12. […] Pons on Cas típic 2498: noi li agrada noia, noi li agrada el plàtan (1/2) […]

  13. Eva escrigué:

    No falta un vídeo d’algun “autèntic pallús” ofegant-se amb un plàtan?

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s