Cas típic 2499: noi li agrada noia, noi li agrada el plàtan (2/2)

Posted: 2016-11-17 in Ciència, Divagacions meves

Continuant amb el post de plàtans d’ahir, imprescindible de llegir tan pels que sabeu què es un plàtan com pels que no (Què? podria ser, hi ha un públic molt estrany en aquest blog…). Si ahir dèia que els nostres plàtans no es poden reproduir com es que en tenim tants? Fàcil, tots son clons, com els soldats clons que composaven l’exercit de la república galàctica, que tots eren clons d’en Jango Fett, o per qui no hagi entès la referència de Star Wars, clons com l’ovella Dolly. Resulta que aquest híbrid que fa plàtans, si n’agafes un trosset de les seves arrels es capaç de tornar a créixer igual que l’arrel original, obtenint així un clon genètic de la planta original, d’aquesta manera resulta que tots estem menjat el mateix plàtan que es va crear en el 1960 que es diu Cavendish. Fins al 1960 tothom menjava un altre varietat de plàtan anomenada Gros Michael però com que tots els plàtans eren iguals en els anys 50 es van veure tots afectat per una plaga anomenada malaltia de Panamà (us imagineu un plàtan amb un barret de panamà miniatura posat? He he he) i van haver de canviar de varietat a Gros Michael. Arrel d’això hi ha una cosa curiosa, us heu fixat que els caramels de plàtan tenen gust a plàtan però no està ben aconseguit? Això es degut a que els sabor dels caramels de plàtan es basa en la pràcticament desapareguda varietat Gros Michael, i en canvi avui mengem plàtans Cavendish. Però com ens mengem aquests plàtans? La gent normal es menja el plàtan cru, però hi ha gent rara que se’l menja fregit, al forn o en forma de farines o fins hi tot en fa “vi de bananes”, fins hi tot, gràcies a l’excés de producció (que hi ha fins ara) s’han desenvolupat tecnologies per a transformar aquesta fruita en: xarops, purés, sucs concentrats i begudes derivades, també en xips deshidratats o fregits! La imaginació de la gent en quan a plàtans es enorme!

Una altra avantatge dels plàtans es que serveixen com a telèfon

Una altra avantatge dels plàtans es que serveixen com a telèfon

Si recordeu el post anterior vaig acabar amb una amenaça on deia que el plàtan desapareixeria de les nostres vides, per culpa d’una malaltia anomenada sigatoka negra, però es que a més a més la malaltia de Panamà que va exterminar (sí, exterminar es la paraula) els plàtans Gros Michael ha mutat i ha creat la varietat Tropical Race 4 que afecta al nostre Cavendish! Ha arribat doncs el moment de corre histèricament en cercles amb els braços aixecats? Si sou amants dels plàtans la resposta es un rotund sí. Aquest combo mortal de les dos malalties fa que els plàtans tal i com els coneixem avui en dia estiguin en perill d’extinció, i recordeu que va ser Pons’s Blog qui us va avisar primer d’aquesta catàstrofe mundial! Actualment es produeixen 28 milions de tones de plàtans al mon, imagineu la magnitud de la catàstrofe que estem parlant! Els països afectats seran lògicament els productors de plàtans, parlem sobretot de països tropicals, el principal productor es Brasil (es mentida, es la Índia, però no tinc cap broma preparada sobre els indis), i si no exporten plàtans no tindran calers per apuntar-se a les escoles de samba i si no ballen samba es posaran trists i si els brasilers es posen trists, en fi, deixem-ho aquí.

No vull acabar amb una notícia tan negativa o sigui que us diré que hi ha un munt d’experts que ja estan buscant solució a aquest cataclisme platanil i gràcies a la enginyeria genètica i a la hibridació s’estan fent proves per crear noves varietats de plàtans resistents a aquestes malalties i que tinguin un gust acceptable, i per suposat no sigui un plàtan tot llavors. De moment ja s’ha començat a seqüenciar el genoma del plàtan, queda feina per fer, però jo sóc optimista, com ho veieu vosaltres? Viuríeu en mon sense plàtans?

Fonts: xakata, ciencia de sofá i viquipèdia.

PS: Els posts del centpeus del Dani sempre són interessants, però el d’avui encara més :P

Comentaris
  1. JOMATEIXA escrigué:

    Només em faltaria això, després de superar el trauma i tornar-ne a menjar, ara que s’extingeixin!

  2. ahse escrigué:

    Jo no he menjat mai els platan d’aquests senyors Michael i Cavendish ni penso fer-ho tampoc. El becari juraria que prefereix seguir menjar al Michael, potser és que té el platan més Gros – ja sabem tots que la mida importa.

  3. Xavier Pujol escrigué:

    Diuen que els plàtans van molt bé quan es pateix una rampa.

  4. McAbeu escrigué:

    Jo sóc optimista de mena amb els avanços científics per tant, en un primer moment, no hauria de patir respecte a la capacitat dels experts de crear una nova espècie de plàtans resistent a aquestes plagues exterminadores “bananils” però després de llegir que no han estat capaços de canviar el sabor a plàtan de les llaminadures de plàtan en gairebé mig segle, ja no sé que pensar.

  5. Roselles escrigué:

    Tropical Race 4 sembla el nom d’una saga de videojocs! XD

    L’entrepà de plàtan i el plàtan amb nata són boníssims. A mi si em fotria que desapareguessin, apart de que són bons és la fruita més còmode per menjar fora de casa i en qualsevol moment, ja que ni cal rentar-lo ni t’embruta les mans.

    Tampoc es pot dir que les xuxes de maduixa tinguin gust a maduixa, a veure si es que estem menjant xuxes de l’any de la picó.

  6. XeXu escrigué:

    La veritat és que no sóc un gran sibarita dels sabors, així que no havia detectat que els plàtans de llaminadura tenen gust a Gros Michael, si m’haguessis preguntat, hauria dit que tenen clarament sabor a Cavendish. Però sabent-ho, puc fer la meva millor cara de suficiència i fer servir aquesta dada a les converses d’intel·lectuals que tinc als cafès de la ciutat.

  7. Consol escrigué:

    Confio en aquests científics que ja hi estan treballant. I en tu que ens ho aniràs explicant. De moment calma, molta calma.

  8. Sergi escrigué:

    Has fet dos posts i deixes un dubte a l’aire. Si tots els plàtans són clons, per què només els de Canàries tenen “motitas”? Els pinten després de collir-los?

  9. Eva escrigué:

    Amb un barret de Panamà és complicat, perquè acaben en punta… Però amb una motxilla penjada hi havia Mochilo (http://losfruitis.com/los-personajes-de-los-fruitis/), segurament el responsable que alguns xiquets dels 90 no menjaren plàtans mai més.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s