Armada – Ernest Cline (432 pàgines)
Recordeu a Ernest Cline? Si, coi, l’autor de Ready Plaery One. Si el seu primer llibre em va agradar molt estava clar que li havia de donar una oportunitat al seu segon llibre, no?
Armada va d’un noi d’uns 18 anys dels EEUU que es molt bo en un videojoc anomenat Armada que es un joc tipus shooter de naus en primera persona. El seu pare que va morir just quan ell va néixer ja era un freak dels videojocs i de la ciència ficció i sembla que ell n’ha heretat l’afició, especialment per la temàtica dels anys 80, això vol dir que igual que a Ready Plaer One, aquí ens tornem a trobar un munt de referències de la cultura Pop, en llistaré una petita part per tal de no fer la llista molt llarga, les clàssiques: Star Wars, Star Treck, Tron, Juegos de guerra o Starfighter, la aventura comienza, El senyor dels anells, Excalibur, ZZ Top, AC/DC, Van Halen, Queen, Peter Gabriel, Superman, Thor, Expediente X, Doom, Polybus, Space Invaders, E. T., La cosa (El enigma de otro mundo), Exploradores, Enemigo mío, Aliens (El regreso), Abyss, Terminator, El Juego de Ender, 2001: Una odisea del espacio, Mad Max, Dungeons & Dragons, Encuentros en la tercera fase, Karate Kid. I algo a més actuals: Independence Day, Hombres de negro, Starship Troopers, Contact, Battlestar Galactica, Firefly, Portal, Deep Impact, Guerra mundial Z.
Ja veieu que el senyor Ernest Cline no s’allunya gaire de la seva zona de confort, però com a mínim aquesta vegada situa l’acció en el nostre present. Igual que en la novel·la anterior, l’Ernest (hi ha confiança) ens sap introduir molt bé dins del videojoc de tal manera que tenim curiositat per saber com funciona tot plegat, de fet, a mi em passa que quan algú a qui li agrada molt un videojoc i el ven molt bé t’agrada escoltar-lo parlant d’ell, però llavors el proves tu i et resulta avorrit en part perquè no li treus el suc que li treu un expert que el domina. Bé, però vosaltres direu, es que a mi els videojocs no m’agraden, a excepció del Candy Crush, llavors aquest llibre es per mi? Doncs no n’estic segur però pots provar-ho, bé, concretament pots provar Ready Player One que es millor, i si t’agrada pots continuar per aquest. Però en aquesta novel·la no tot són videojocs i referències a la cultura pop també té una trama de ciència ficció totalment increïble (en els dos sentits de la paraula) que el senyor Cline explica gradualment per tal de mantenir l’atenció del lector, gradualment no vol dir lentament, sinó que ho fa escaladament, de tal manera que com més explica la situació més ganes tens de saber més. De fet, un dia gairebé em salto la meva parada…
Llàstima del final que es previsible, perquè una cosa es que et vagin donant pistes de com pot acabar, l’altre es que la teoria del protagonista encaixi pràcticament al 100% amb el què acabarà passant. Clarament el llibre va de més a menys, amb final precipitat inclòs. També hi ha alguna mort gratuïta la qual es un sacrifici que no serveix per res a part de donar dramatisme. També apareix un personatge que després d’introduir-lo de manera interessant acaba només servint per fer màgia amb la tecnologia i que qualsevol cosa que la trama necessiti es faci amb quatre simples clics. A sobre el final no queda tancat del tot, o sigui que si es volgués es fer es podria fer una seqüela, però vist que aquest llibre no es tan bo com el primer dubto molt que l’autor vulgui seguir per aquest camí.
Nota: 7/10
PS: Ja heu fet el test del CT2500?
Pons's blog 