Cas típic 2513: noi li agrada noia, noi li agrada el Tió de Nadal (2/2)

Posted: 2016-12-14 in Actualitat, Divagacions meves, Webs/Blocs

Aquest Cas típic s’ha publicat originalment al calendari d’advent.

Continuem amb la segona part del post sobre el Tió, si abans d’ahir no veu llegir la primera part us recomano que ho feu sinó no entendreu res; bé, si, a qui vull enganyar? Ho entendríeu tot, però què coi us costa fer les coses per ordre?

Lo habitual es que el Tió arribi el 8 de desembre, el dia de la Immaculada concepció, també conegut com el dia del pare ingenu en honor a Sant Josep. El Tió truca a la porta d’una família de bé catalana amb l’esperança que aquesta l’aculli i l’alimenti. El Tió arriba cansat d’un llarg viatge des de ves a saber on, el país dels tions probablement (?), i sigui on sigui això té tota la pinta de ser força lluny, més enllà de Manresa segurament, es un viatge llarg per un tronc i més tenint en compte les mini-potes que té el Tió. Està clar que ha vingut a pota perquè el Tió no té butxaques per guardar-se la cartera per pagar un taxi, ni tan sols unes de estretes per guardar-se el títol del transport públic. Algú ha vist mai un tió picant a la Renfe? No, oi? Doncs ja està, ve a peu, no li doneu més voltes. Un cop a casa, el Tió es col·loca al costat de la xemeneia. Ah! Que ets de baixa casta social i vius en pis miserable sense xemeneia? En aquest cas el pots deixar en qualsevol lloc del menjador que no faci gaire nosa, es a dir, que no t’entrebanquis al passar i no et tapi la tele. Llavors cal tapar-lo amb una manta perquè tot i ser un tros d’arbre acostumat a viure a la intempèrie, al passar per la porta es torna un acomodat burgés i vol una manta. Tampoc cal que sigui una manta tèrmica no sigui que la temperatura pugui massa i tinguem una barbacoa.

Els nens de la casa han de cuidar l’alimentació del Tió deixant-li aigua i menjar cada nit. El Tió es com una espècie de prova de competència pels nens, si aquests son tan despistats que aconsegueixen que un tros de fusta inanimat es mori de gana o de set, tens una bona excusa per prohibir-los tenir altres animalets més vius. El Tió no es un sibarita, no cal que el porteu al Celler de Can Roca a sopar, qualsevol cosa que li deixis s’ho acabarà fotent, ja siguin torrons, fruits secs, pa, Friskies, tan se val. Tot i això es un comensal molt tímid, es a dir, no el veureu mai menjar en públic, tan sols es quedarà quiet amb aquell somriure d’imbècil pintat. Per cert nens, fareu més feliç al Tió si li poseu algun tipus de menjar el qual els vostres pares siguin al·lèrgics. Arribem al moment clau de la vida del Tió, després de passar unes setmanes menjant sense pagar res a canvi, el 24 a la nit es quan es giren les tornes i arriba el moment del “Caga Tió”. Senzillament vol dir que els nens apallissaran indiscriminadament al Tió fins que aquest cagui ja sigui de por o de dolor. El Tió cagarà els regals “màgicament” sota de la manta. Lo important es que estem ensenyant als nens un concepte que els servirà per tots els aspectes de la vida: “Si pegues ben fort amb un pal a algú, aconseguiràs d’ell el que vulguis”.

Com ens agrada apallissar- un tronc indefens!

Com ens agrada apallissar- un tronc indefens!

Com sempre passa amb les antigues tradicions, hi ha algunes variants. Per exemple, en algunes famílies son els nens que surten al bosc a escollir un tronc que al alimentar-lo i tapar-lo amb una manta es convertirà en Tió; son coses de la màgia del Nadal. Personalment prefereixo que el Tió aparegui un dia trucant a la porta com si fos un testimoni de Jehovà, li dona com més sorpresa a l’assumpte, no trobeu? He sentit a dir que en famílies més estranyes, però que son més fidels al esperit pagà de la tradició, el que fan en comptes d’apallissar el tronc, o fins hi tot després d’apallissar-lo (qui vol deixar perdre la oportunitat d’una bona pallissa?), el llencen al foc. Segur que els nens que han estat alimentant i cuidant al Tió durant dies i dies els hi encanta veure morir cremada a la seva mascota nadalenca. Igual que els reis mags porten carbó als nens que s’han portat malament, el Tió també pot servir com a crítica (constructiva, es clar) i cagar una arengada salada per tal de manifestar el disgust amb el comportament de la mainada. La lliçó es clara i sense possibles mal interpretacions: “Portat bé o el tronc et cagarà un peix desagradable”. Vosaltres sou de fer el Tió? O seguiu alguna altra absurda tradició?

BCPP: Sergi, Xexu, Eva

Advertisements
Comentaris
  1. Ferran ha dit:

    A casa no vam cagar el tió ni en somnis. De fet, em sembla que vaig descobrir-lo quan ja havia fet la prestació social (jo, no el tió). Una tradició curiosa i divertida (per mi, no per a l’apallissat tió. Suposo).

  2. ahse ha dit:

    El Tió arriba a peu i es col-loca al costat de la xemeneia? I si ets nen dolent cagarà un peix desagradable?! hahaha

    És bonissim!! Tot i que jo dubto que la barbacoa la tindrem si “la temperatura pugui massa”. :-P

  3. JOMATEIXA ha dit:

    A casa érem de tió. El nostre pesava considerablement. El meu marit volia que fos espectacular! però ja fa uns anys que va anar al foc etern, les nenes han crescut i ens donem els regals sense pegar a ningú. Així i tot, cada any encara em pregunten… llavors et menjaves tu els bombons que li donàvem de tant en tant? mmm i les mandarines, i les galetes, i… Noooo
    Però era divertit fer desaparèixer el menjar i que vinguessin cridant que s’ho havia empassat! s’ho havia menjat tot!!!
    :D

  4. Sergi ha dit:

    Nosaltres estem introduint la tradició del Tió per a l’Albert. Val a dir que jo era (bé, encara ho sóc) escèptic amb això de mentir als nens i encoratjar-los amb el pensament màgic. I l’experiència em diu que segurament tenia raó. L’Albert ja té uns sòlids coneixements científics i va objectar “però mama, el tió no menja. No veus que està fet de pal?”.

    De tota manera, com a pares, hem de triar de quina manera fer arribar a l’Albert els regals de Nadal (perquè si no dones regals a un nen per Nadal et treuen la custòdia, mínim) i el Tió era la menys dolenta de les 3. Els reis també hauran de portar alguna cosa, em temo. Però potser evitem el Pare Noel que, com vam veure al Pons’s Blog l’any passat està basat en un psicòpata sanguinari i interpretat per homes que tenen la sospitosa tendència a sentir-se bé quan tenen un infant sobre les cames.

    • Pons ha dit:

      Ostres l’Albert com creix! Quin pensament més crític!

      Pare Noel no era tan sanguinari, feia algun que altre miracle, i no respectava gaire les tradicions paganes però bé, en aquella època era lo normal.

    • ahse ha dit:

      Pobre Albert, el que ha d’aguantar amb els seus pares!!! Saps, un comença amb troncs que mengen mandarines, galetes i tal, i acaba creient en Deu i donant diners a l’esglesia… Que més endavant no diguis que des del Pons’s blog no se t’havia avisat! Millor deixeu-vos d’històries i conteu-li sobre la grandesa del Pons, la seva obra i l’Univers on regna! I que aprengui a dir un ‘Pons Nostre’ cada nit abans d’anar a dormir i d’haver vist el CT del dia ^^

  5. Xavier Pujol ha dit:

    A casa dels avis sí que fèiem el Tió. Parlo d’abans del 1963, que és quan es va morir l’avi i els Reis Mags van passar a ser exclusius.
    Quan va néixer la meva filla vem re-introduir el Tió, després d’uns 20 anys sense tenir-lo. Des d’aleshores és el dia dels regals importants. I a casa els Mags van passar a un segon terme, gairebé testimonial.

  6. ÒscarAzAl ha dit:

    A casa meva no fem res perquè fa anys que no ens estimem.

  7. Eva ha dit:

    La tradició del tió m’ha recordat una mica la festa del corder ací: també el tenen uns quants dies a casa, alimentant-lo i tractant-lo bé. Després el sacrifiquen i se’l mengen… Segurament és igual de cruel, però molt més nutritiu.

  8. XeXu ha dit:

    Mira, alimentar un tronc amb cara (de psicòpata) encara, però alimentar una caixa de cartró durant dues setmanes?? Això sí que hauria estat absurd. Així que a casa només picàvem el dia que tocava i prou, la part de la violència no ens la saltàvem mai. Amb el temps, hem comprovat que això del Tió funciona igual sense tronc, sense caixa, sense manta, sense cançoneta i sense la violència de picar amb el pal. Alguna coseta segueix caient aquell dia. Però trobo a faltar la violència, és clar. Diu que no està ben vist picar amb un pal a ta mare perquè et ‘cagui’ els calçotets preceptius.

  9. gembabe ha dit:

    El nostre tió es passa l’any al balcó sense menjar ni res i per Nadal el tenim al menjador, sense menjar ni res, tampoc, perquè el tió que caga és el de la meva germana, que viu a Premià, no a Manresa, i cap allà que anem!

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s