La tercera temporada de Black Mirror té el doble de capítols que les temporades anteriors (sis), i això es degut a que la productora Netflix l’ha comprat, però tot i això continua tenint l’esperit de les temporades anteriors, amb els mateixos futurs distòpics per culpa d’algun tipus de novetat tecnologia. Aviso que en els resums dels capítols hi ha espoilers sobre la trama dels mateixos però no sobre el desenllaç.
Els pobres desgraciats protagonistes de la tercera temporada
- Caiguda en picat: Ens trobem en un futur on tothom valora de 1 a 5 estrelles a tothom a qui es troba pel camí, i per tan tenir alta popularitat ho és tot, tothom fa fotos i vídeos “cuquis” per tal d’agradar a l’altra gent, la veritat es que viure en un mon amb tanta cursileria ensucrada es vomitiu, ser fals i mantenir les aparences es més important que qualsevol cosa, un infern. Per mi es el futur més distòpic que han ensenyat, sí, fins hi tot pitjor que aquell que psicòpates et persegueixen per matar-te, com a mínim els assassins et venen de cara. Es una situació molt semblant al capítol 8 de la cinquena temporada de Community, però a Community era molt més exagerat perquè a Community no tenen cap mesura, m’encanta!
- Playtest: Va sobre un videojoc de terror de realitat augmentada, o sigui que millor no mireu aquest capítol de nit. Aquest capítol no es com els altres, vull dir que no es tracta d’una tecnologia potencialment bona utilitzada malament, sinó que es tracta d’una tecnologia que ja es perillosa de per si.
- Calla i balla: La lliçó moral del capítol es “Posa un esparadrap a la càmera web del portàtil”. Altres consells bàsics són: “No posis el teu telèfon a internet i no confiïs en cap executable sense referències”. Per cert, en aquest capítol apareix en Bronn de Juego de Tronos. El capítol com a tal no es del mateix rotllo que el de les dos primeres temporades, però tot i així enganxa perquè la història cada vegada s’embolica més i més i tens curiositat per saber com acabarà. Per acabar aquest consell es meu, les oficines bancaries tenen relativament poca pasta fora de la caixa forta, la qual es d’obertura retardada i triga massa en obrir-se com per esperar, o sigui que realment no surt a compte atracar i menys a cara descoberta.
- San Junipero: Lesbianes a principis dels 80. El dilema de voler viure una vida artificial després de la mort o simplement morir. Jo em quedo amb la vida artificial, en el fons el cos es només un suport físic, les nostres cèl·lules es van renovant periòdicament, al cap de 5 anys pràcticament totes les cèl·lules del nostre cos han canviat per altres, quin sentit té mantenir un cos físic que falla?
- La ciència de matar: Un futur on uns militars persegueixen una espècie de infectats, En aquest capítol apareix en Doug Stamper De House of cards. Lo de sempre, els militars mai no diuen la veritat per tal que els soldats siguin més eficients matant.
- Odi nacional: En aquest capítol es mostra com en un futur el Twitter només servirà per odiar a la gent, de fet, avui en dia barallar-se amb altres ja es la principal funció d’aquesta xarxa social. En aquest futur les abelles ja s’han extingit (en el nostre present van pel camí i no se sap del cert el motiu) i les han substituït per mini-robots abella per tal de pol·linitzar les flors. Aquest capítol es protagonitzat per la dona del Nucky Thompson de Boardwalk Empire. A diferència dels altres de la temporada que duren 55-60 minuts aquest dura 90 minuts.
En les dos primeres temporades era més aviat que la tecnologia feia el mal perquè la societat es tornava més imbècil gràcies a la tecnologia, en aquesta temporada es la pròpia tecnologia que es manipulada per fer el mal, no és exactament el mateix, bé, tret del primer capítol que es l’únic de la tercera que compleix plenament la premissa. Tot i això es una bona temporada, en especial els capítol 1, 3 i 6, els meus preferits..
Nota 3era: 7/10
Pons's blog 