Si fos dels que es disculpen diria que ho sento per posar dos CT seguits sobre sèries però com que no sóc d’aquest tipus de persona doncs us fot… fotografieu la cara de decepció.
El primers capítols de la temporada estan relacionats amb el senyor Bishop (si heu vist The Wire el coneixereu com Stringer Bell, bé, no es el mateix, però es un paper que s’assembla molt), però l’acusat del cas del capítol no es ell, sinó un protagonista més principal de la sèrie. En el capítol 5 apareix la meva (i de tots!) secundaria preferida, la gran Elsbeth Tascioni! Durant aquesta temporada el seu personatge estarà relacionat estretament amb el segon personatge més excèntric de la sèrie (ella es el la primera), un agent del FBI interpretat per Kyle MacLachlan que era el famós agent Dale Cooper de Twin Peaks que tots recordarem de la temporada anterior. Un altra secundari habitual Neil Gross, el magnat multimilionari del buscador Chumhum, dels secundaris pintorescs aquest seria el menys pintoresc, però això no vol dir que no sigui un personatge curiós perquè en aquesta sèrie els secundaris són tots uns personatges, com per exemple el homicida de esposes Colin Sweeney, bé, potencialment homicida. Però si hi ha un secundari que ha aconseguit anar més enllà i passar de ser secundari recurrent a secundari molt recurrent aquest es en Michael J. Fox interpretant al malparit de advocat Luis Canning que sempre està moribund però mai es mor. Per mi, un dels millors capítols de la temporada es el 14, un capítol molt imaginatiu, imaginatiu en el sentit que casi tot el capítol passa en la ment de l’Alicia, però curiosament es el capítol més mal puntat de la temporada en el imdb.
Malvat número 1
Sobre gent coneguda d’altres sèries. En el capítol tres apareixen en Wilson de House fent de mediador cristià (?!) i també apareix el forense de CSI NY fent de demandat en un cas de llavors transgèniques. En aquesta temporada també apareix en el germà matemàtic de Numb3rs que veiem que s’ha engreixat molt, gairebé no el reconeixia, sembla que s’hagi menjat a ell mateix! Aquí fa d’ajudant de campanya. També apareix en Niles Crane, el germà petit de Frasier, no l’he reconegut a la primera perquè està més vell (òbviament), està més calb i porta barba i es converteix en el rival polític més bona persona que s’ha enfrontat mai contra un personatge bo, evitant la tòpica lluita bo contra dolent a canvi d’una lluita de bo contra encara més bo. Qui casi surt en el capítol 16 però al final no surt es el president més famós dels EEUU, evidentment parlo de Martin Sheen, el president Jed Bartlet.
Contràriament a temporades anteriors en la sisena es habitual que els casos s’allarguin durant diversos capítols, donant així més profunditat a aquest i també permet que la trama general de la sèrie avanci més ràpid, tot són avantatges, tot i això els casos continuen sent d’actualitat: Llavors transgèniques, robatori de programadors en empreses tecnològiques emergents, impressores 3D, intercanvis d’arxius P2P, matrimoni homosexual, etc. Tothom diu que The Good Wife es una sèrie que va millorant temporada a a temporada fins arribar a la temporada cinc, això vol dir que la temporada sis empitjora? No! Això vol dir que en la temporada sis manté el gran nivell obtingut fins al moment, la temporada sis es pràcticament tan bona com la cinc. Si en la temporada cinc va desaparèixer un personatge important, la temporada sis no podia ser menys i també perd un personatge clau i fins aquí puc explicar.
Nota sisena: 8/10
Pons's blog 