Va ser una baralla espectacularment violenta, però no entre humans sinó entre el color negre, el blanc, el marró i el gris. El guanyador? Com en la majoria de guerres no n’hi havia, només quedava un camp de batalla ple de cadàvers artísticament distribuïts per tot arreu.
Aquest ha estat la meva bèl·lica participació als relats conjunts de desembre.
Pons's blog 
Molt original. Però, per què es van barallar?
La resposta en la proposta dels relats conjunts de gener
Importa?
Sublim. Com sempre!
Comentari encertat, com sempre!
I tot això, qui ho neteja després?
Netejar-ho? Si ha quedat preciós!
Creus que el marró es podrirà si se’n queda massa temps?
Sense ni una gota de sang.
Aquí la sang no hi pinta res
Qui diu sang, diu vermell. Com pots comprovar al CT, el vermell no participava a la baralla – potser el seu kung-fu no era massa bo…
Com totes les baralles, incomprensible.
Injustificable
Les baralles s’han de viure, no comprendre ^^
M’has fet pensar en un capítol de la Peppa Pig. El pare de la Peppa pinta un quadre i llavors venen uns ànecs entremaliats, tiren el quadre a terra, el trepitgen i hi deixen les seves petjades caòticament. I, bé, no explico el final per no fer spoilers.
Llavors els quadre es revaloritza? Pots parlar tranquil•lament, crec que no hi ha cap seguidor de Pons’s Blog que també ho sigui de la Pepa Pig tret de tu.
I el pare de l’Albert què?
¿ el quadre és un Pollock ? En fas una bona interpretació : caos.
Salut, gran Pons.
I bones festes .
Vols dir una interpretació magnífica!! M a g n í f i c a
Visca el Pons!
salut i bones festes gran estranger!
Crec que ha guanyat el blanc, té menys baixes.
Quins números dius que t’han sortit del quadre?
però potser es qui tenia menys efectius
Aquesta interpretació és molt encertada, ja es veu que aquests colors no conviuen de forma pacífica. Quànta violència hi ha pel món!
La sort que tenim que hi ha aquí el Pons per obrir-nos els ulls ^^
si tan sols la violència del mon fos només cromàtica
M’agrada molt! Genial! Tanta violència m’aclapara…
El Pons és un geni!! Digues-ho!
Els genis fan coses genials :P
No sé si tindràs alguna relació amb l’autor del quadre, ja que amb el teu relat, ara ho veig tot clar, la guerra dels colors i, l’única, que el resultat pot ser bonic.
M’ha agradat el teu relat.
És un autentic relat Pons, eh? Seria molt raro que no t’agradés.
Cap relació, ell es Pollock i jo sóc Pons, comencem amb les dos primeres lletres iguals, però fins aquí la coincidència.
A les guerres pot haver-hi guanyadors. El que passa és que, al mateix temps, perd tothom.
Bon relat!
El Pons és un mestre dels relats curts ^^
Si tothom diu que es un bon relat al final m’ho creuré xD
Com diria Groucho, “més fusta, això és la guerra”
No conec aquesta dita
Més color! això es la guerra
Magnífic, curt i ras.
Un relat curt del més pur i autèntic estil Pons, 100%!
Lo bo si breu, dos vegades bo
Aplaudiments!!!
Molt bo!
De fet, el motiu de la baralla és el que menys importa. El missatge és el resultat: Caos i tothom i perd.