La esfera de Boltzmann – David Casas
La esfera de Boltzmann es una novel·la curta (140 pàgines) de ciència ficció ambientada en un futur no massa llunyà. Resulta que gràcies a un ordinador quàntic s’ha inventat una manera de reordenar un sistema tancat de tal manera que s’elimina la entropia respecte l’estat inicial del sistema. Es a dir, ens carreguem les lleis de la física tal i com les coneixem. En altres paraules, agafem una cuina, ho escanegem tot i fem un pastís, després fem un reset i tornarem a tenir els ingredients tal qual estaven abans de fer el pastís gràcies a que totes les molècules s’han ordenat segons l’estat quàntic inicial. Sembla màgia potagia però es ciència (ficció)! L’experiment important es realitzarà amb 3 científics i un periodista tancats dins d’un complex de sis sales totalment aïllat durant 2 mesos amb experiments amb resets diaris, a partir d’aquí saltaran asprors entre els protagonistes en un ambient tan limitat i fins aquí puc explicar.
Es una novel·la entretinguda que al ser curta salta directament a l’acció sense entretenir-se massa en presentar els personatges, directament els coneixem gràcies a les seves accions. Les explicacions sobre els processos físics que explica van des de de teories totalment demostrades i certes fins a especulacions totalment inventades per donar sentit a la història del llibre, a algun lector li pot tirar una mica endarrere, però donat que amb l’excusa de posar un periodista pel mig les explicacions són totalment de caràcter divulgatiu. No es un llibre que enganxi especialment, però al ser tan curt quan no t’has donat ni compte ja l’has acabat.
Nota: 6/10
Com és curt, potser el poso a la llista.
Prova el Macip ;D ciència (ficció), acció i reacció!
Ja se que tots els seus llibres son bons, però algun en concret?
A aquest bloc no treballem amb llibres abstractes, cada recomanació ha de tenir una implementació concreta ^^
Explica també l’estrany cas del XeXu_fúcsia tornant-se marró?
Això no té cap explicació científica
Doncs aquest m’ha fet ganes!
No es mal llibre, però tampoc es una meravella
De menjar pastissets i engreixar-te? :-D
A mi també m’ha fet gràcia, pel tema i perquè és curta. La tindré en compte si un dia em cau a les mans.
Ja veig que si vull que em feu cas a la recomanacions aquestes han de ser curtes
Segur que la Constant del mateix és molt més divertida.
La portada és molt atractiva, entre un estil de còmic i de modernista.
Alguns dirien que es una estètica verniana-steampunk
Fins i tot et fa creure que hi ha profes sexy, oi? Jo ja fa temps que he deixat de creure’m aquest tipus de portades…
La portada no enganya: Hi ha una professora de Física sexy i una mica de sexe, he, he. T’ho diu el mateix escriptor de la novel·la.
Jo sóc d’aquests lectors que es farà enrere. Molt complicat ho veig jo això, més que ciència ficció seria una mena de distòpia quàntica, o alguna cosa així. Universos paral·lels on les lleis físiques no són les mateixes. Multivers… jo prou feina tinc amb un únic univers…
En el post potser ha sonat més complicat del que es en el llibre perquè he hagut de resumir el concepte, però el concepte principal del llibre es clar i fàcil d’entendre, fins hi tot per tu, ara bé, hi ha alguns moments que es posa a explicar conceptes que són més complicats però realment no fa falta entendre’ls per gaudir de la trama.
Fas bé, no és un llibre que expliqui coses d’interes.
[…] La esfera de Boltzmann – David Casas: 6/10 […]
¡Gracias por la reseña de la novela! Me ha gustado mucho, estoy escribiendo ahora una nueva novela que se llamará “La capitana de Kneppendorf”.
Vaya! Es la primera vez que el escritor de un libro se pasa por mi reseña! Tambien es verdad que casi nunca leo nada de escritores españoles…
Gràcies per la ressenya de la novel·la! M’ha agradat molt, estic escrivint ara una nova novel·la que es dirà “La capitana de Kneppendorf”.
(Abans m’havia equivocat de caixa en copiar de Google Translator)