John Adams, mini-sèrie de 7 capítols d’una hora de durada, bé, entre 55 minuts i 90 minuts, els capítols de la HBO duren el què volen. Potser us sona la sèrie perquè no fa massa la van passar per Tv3. La sèrie es protagonitzada per Paul Giammatti, que el coneixereu per papers secundaris en varies pelis com l’Ilusionista, Cindirellaman, Resacón en Tailandia, Paycheck, Salvar al soldado Ryan, el Show de Truman i moltes altres. Zeljko Ivanek, l’actor més ubic del mon de les sèries també apareix en el paper de John Dickinson. Una de les noies que es casa amb un dels fills d’en John Adams es Mamie Gummer, la jove e innocent advocada rossa que apareix a The Good Wife. A part d’aquests no em sona haver reconegut a ningú més, reconec que no sóc gaire bon fisonomista.
John Adams es un advocat de Boston, la sèrie comença en l’any 1775 i el veiem defensar uns soldats anglesos que van disparar en un incident. En John està en contra de l’ocupació anglesa, però per ell es més important la justícia que els seus ideals, això ve a demostrar el primer capítol. Cada capítol de la sèrie correspon a un capítol important de la vida d’aquest relativament poc conegut pare fundador dels EEUU. Com que la sèrie està vista des del punt de vista de John Adams, i aquest es ciutadà de Boston abans de la independència vol dir que els anglesos, propietaris de les colònies americanes, no queden precisament com els bons de la pel·lícula, però penseu que són els únics, altres europeus com ara els francesos també queden com uns snobs imbècils.
John Adams es un dels pares fundadors dels EEUU més desconeguts (segurament el que més), però resulta que es un dels que més va fer per la causa, o això es el que ens vols fer creure la HBO, ves a saber si va ser així, perquè si el que explica la sèrie es cert personatges tan populars com Benjamin Franklin, George Washington i en especial l’aprofitat Thomas Jefferson no li arriben ni a la sola de la sabata. La sèrie no va curta de pressupost ja que té batalles navals i terrestres, i també apareixen sumptuosos palaus i nobles edificis, també està molt cuidat el vestuari, i les diferents localitzacions de la sèrie gravades a França i Anglaterra a part dels EEUU. Malgrat tot això la sèrie no es d’acció, es més aviat diàleg.
Ara podria llistar tots els premis que es va endur la sèrie, però crec que acabaria abans si digues els que no s’ha emportat. Moltes vegades la crítica pot tenir una opinió totalment contrària al gust dels espectadors, però en aquest cas els hi haig de donar la raó. Si ens basem en els premis principals per les sèries, que son els Emmy, John Adams es va emportar en el 2008 tots els premis importants que estaven adreçats a les mini-sèries: Millor Mini-sèrie, millor guió, millor actor principal, millor actriu principal, millor actor de repartiment, millor direcció artística, millor càsting, millor fotografia, millor vestuari, millor maquillatge, millor edició de so, millor barreja de so i millors efectes visuals especials, ja us havia dit que hagués acabat abans si hagués dit els Emmys de mini-sèrie que no es va emportar. A part d’això també es va emportar altres premis menors com els Globus d’Or i Premis del Sindicat d’Actors.
John Adams emportant-se tots els Emmys haguts i per haver.
Personalment es una sèrie que m’ha agradat, però reconec que es una sèrie una mica lenta i que hi ha molt diàleg i discussió, algun d’ells són força interessants com ara el capítol segon on la situació està molt tensa, però d’altres moments es poden fer pesats, reconec que tota la part que en volta a la vida familiar de John Adams m’ha semblat poc interessant, o potser es que seguir la pista del munt de fills d’aquest home tenint en compte que gairebé en cada capítol els nens creixen i per tan son interpretats per bastants actors diferents (aquí he exagerat una mica) fa que sigui complicat de seguir la vida de cada membre de la família Adams. També aviso que les sèries històriques d’aquest tipus no són en absolut del meu gust, per això sabia que si havia de llançar-me a veure’n alguna havia de ser de les millors.
Nota: 6/10
Pons's blog 