Arxivar per gener, 2017

Post vintage a partir del CT108

Hi ha persones que tenen la idea de que quan van a un hotel ja que han pagat la habitació tot el que hi ha en aquesta es seu, però llavors matisen que ells no roben. Per exemple en Ross de Friends.

– Cojer el mando de la tele seria robar, però las pilas no!
– Cojer el salero seria robar, però no la sal…

Però si tornem a la realitat el que si que fa tothom es agafar els sabons i gels de bany, es una obligació, seria com una espècie de ofensa a l’hotel si no ho agafessis. En canvi el que està al límit de la legalitat son les tovalloles. En el seu dia (un dia de l’any 2003) la cadena Holiday Inn va perdonar el robatori de les seves tovalloles a canvi d’una història de com va robar la tovallola, podeu llegir la notícia completa. Algú ha estat mai en un hotel de la cadena Holiday Inn? I si algú hi ha estat, ha robat les tovalloles? Jo mai he estat en un hotel d’aquesta cadena, però si mai hi vaig no dubtaré en robar la tovallola i a canvi donar-lis una bonica i original història, se que surten guanyant amb el canvi, però en aquest sentit soc altruista.

Máxima de McFee: La materia ni se crea ni se destruye. Sin embargo, se puede perder

BCPP: McAbeu

D'aquí un parell d'anys hauré de canviar de model de rellotge

D’aquí un parell d’anys hauré de canviar de model de rellotge

Si no sou seguidors de Pons’s Blog des dels seus inicis (parlem de la prehistòria amb dinosaures i tal) potser desconeixeu que abans aquest blog residia a blogger. Eren temps diferents, estem parlant dels principis de l’edat d’or dels blogs, quan els ingressos publicitaris, els regals i les invitacions als grans esdeveniments entraven a cabassos, i n’hi havia prou en fer espetegar els dits perquè les dones caiguessin rendides als peus dels bloggers, o això expliquen les llegendes, eren temps millors. A què ve tanta nostàlgia us preguntareu, doncs resulta que tal dia com avui ahir fa 11 anys Pons’s Blog va néixer!

Repeteixo perquè la ocasió s’ho mereix. Pons’s Blog està d’aniversari i compleix 11 anys! Sembla que fos ahir quan el blog va celebrar les bodes d’alumini, no m’ho invento els 10 anys es diuen així, i l’alumini es important, per exemple amb l’alumini es fa el famós paper de plata, que no està fet de plata com el seu nom indica sinó d’alumini i aquest material es important perquè es fan coses tan necessàries amb ell com embolicar els entrepans, mmmmmm entrepans, això ja són paraules majors. Si jo estava parlant de l’aniversari del blog com he pogut acabar parlant d’entrepans? Sigui com sigui aquest onzè any toquen les bodes d’acer, que no serà un material bonic i brillant com l’or o la plata però es ben sòlid i consistent i si una cosa té aquest blog es consistència i solidesa. Visca la solidesa de Pons’s Blog! Que diria l’ahse. Espero comptar un any més amb el vostre suport incondicional no remunerat durant aquest nou any que comença, correcte, els anys no comencen al 1 de gener, comencen al 29 de gener segons els calendaris Ponsificis, no confondre amb Pontificis. Ara marxeu i difoneu la notícia de tal aniversari, correu!

BCPP: McAbeu

Maton que soñaba con un lugar en el paraiso,El_135X220El pinxo que somiava amb un lloc en el paradís – Jonas Jonasson

Un llibre amb un títol així només pot ser de Jonas Janosson o d’algun del seu estil. En aquest llibre ens trobem amb un assassí que acaba de complir la condemna i es guanya la vida fent encàrrecs que consisteixen en apallissar a la gent, un recepcionista desmotivat i una pastora retirada que no creu en déu seran els seus managers.

L’estil de Jonas Jonasson es molt especial, si heu llegit l’avi que va saltar per la finestra o l’analfabeta ja ho sabreu, i Jonasson sempre segueix aquest estil, gent amb poc sentit comú que s’espavila per trobar oportunitats de negoci arriscades (quan no directament il·legals) però que sorprenentment funcionen, com a mínim durant un temps, i que sempre involucra a persones mentalment inestables que no saps mai per on et sortiran, invariablement els protagonistes es trobaran amb gent que se’ls vol carregar.

A mi m’agrada l’estil Jonasson, però reconec que després de dos llibres el tercer comença a estar molt vist tot això. Tot el llibre té un fons humorístic, però no res de l’altre mon, vas llegir perquè en cada curt capítol van passant coses i tens curiositat per saber com acabarà tot, però no es un llibre que enganxi, perquè al ser personatges tan poc seriosos poc et preocupa realment què els hi passi, tot i que saps que per nassos ha d’acabar bé. Per què els altres dos llibres d’en Janosson tenen un set i aquest un sis? Aquest es pitjor? No, simplement que ja se’m fa repetitiu, fos quin fos el que m’hagués llegit últim s’hauria emportat el sis. Potser aquest tercer es el menys fantasiós dels tres, ja que els protagonistes només fan que aprofitar-te de les ingenuïtat de la gent, i gent ingènua que es deixa prendre els calers n’hi hagut sempre. En resum, si ja heu llegit un Janosson ja sabreu que us trobareu, si no n’heu llegit mai cap podeu començar per aquest o podeu començar per un altre, dona igual, lo important es que feu el que feu no mireu mai la peli de l’avi que va saltar per la finestra.

Nota: 6/10

Enèsim post recopilatori del 2016. Aquest cas típic en concret recull les millors temporades de les sèries (amb enllaços al Cas Típic on en parlo!) que he vist aquest 2016, independentment de quan hagin sigut emeses, ordenades de millor a pitjor segons el meu particular i discutible criteri. Entre parèntesis la temporada en qüestió.

Quins temps aquells quan potent estava ple de Starks

Quins temps aquells quan ponent estava ple de Starks

  1. Joc de Trons (sisena)
  2. Rick & Morty (primera)
  3. Rick & Morty (segona)
  4. Narcos (primera)
  5. Narcos (segona)
  6. Bron (segona)
  7. Fargo (segona)
  8. The Good Wife (cinquena)
  9. The Good Wife (sisena)
  10. Borgen (primera)
  11. Borgen (segona)
  12. Community (cinquena)
  13. Mr Robot (primera)
  14. House of Cards (quarta)
  15. Borgen (tercera)
  16. The Shield (setena)
  17. The Shield (sisena)
  18. Black Mirror (tercera)
  19. Modern Family (setena)
  20. Fringe (segona)
  21. The Shield (cinquena)
  22. Fringe (primera)
  23. Oz (primera)
  24. Mr Robot (segona)
  25. Fringe (tercera)
  26. The Shield (quarta)
  27. Fringe (quarta)
  28. CSI Las Vegas (quinzena)
  29. Louie (cinquena)
  30. Stranger Things (primera)
  31. Homeland (cinquena)
  32. Big Bang (novena)
  33. Fringe (cinquena)
  34. Simpsons (vint-i-cinquena)

BCPP: Eva

La setena i última temporada de The Good Wife és la més diferent de totes, en aquesta l’Alicia es mou més pel seu compte, més que no pas funcionar en un buffet com en temporades anteriors, veiem una Alicia més individualista e independent. Aquesta última temporada també es la més dramàtica, amb tot allò de l’Eli, el investigador, els antics socis, un munt de situacions del tipus “ara t’estic, ara no t’estic”, en temporades anteriors també havia passat però no de manera tan exagerada i indiscriminada com en aquesta. Un apunt, es curiós com una dona blanca de classe alta com l’Alicia sempre ha de tenir una amiga d’una minoria ètnica, a falta d’una india sempre es pot canviar per una afroamericana.

good-wife-eli-gold

Com a curiositat, en el primer capítol Eli Gold mira Zombis Nazis 2

Hi ha constants en la sèrie invariables com ara que continuen els casos delicats sobre temes d’actualitat com el suïcidi assistit, els cotxes autònoms, el robatori d’informació confidencial d’empresa, visibilitat dels negocis a google maps (bé, el seu alter ego), demandes per drets d’autor musicals, filtració de prototips tecnològics, Estat Islàmic, drones, jurisdicció entre fronteres, i una pila de temes d’actualitat més. Aquest es un dels motius perquè la sèrie no cansa, perquè encara que els judicis no siguin sempre el més important, els temes d’aquests sempre estan al dia.

L’antepenúltim capítol es un capítol que serveix com a excusa per reunir molts dels personatges secundaris per tal que els veiem per última vegada, no es un mal capítol, però realment aporta poc a la trama del final de temporada. En canvi, la sèrie acaba amb un doble capítol judicial amb moltíssima tensió on els personatges s’hi juguen molt. Es complicat valorar el final sense entrar en espoilers, però hi ha un clar paral·lelisme entre l’inici de la sèrie (ara fa set temporades que es diu aviat!) amb el final. Veiem que la bona dona del principi de la sèrie ja no es la mateixa bona dona, ni com a esposa, ni com amiga, ni com a persona ètica. Donat que els final son el punt més delicat i quan més la solen cagar les sèries, pel·lícules, llibres, etc. Trobo que el final de la sèrie es prou acceptable, tot i que entenc que no sigui un final que agradi a tothom, com a mínim es un final que dona una plantofada de realitat a totes aquelles sèries que simplement acaben complint amb el tòpic de ser feliços i menjar anissos. Però les múltiples situacions de girs constants i alguns d’ells bastant forçats d’aquesta setena temporada fan que les meves temporades preferides siguin les dos anteriors. Que justament siguin les temporades finals les millors de la sèrie es el que em fa valorar-la més positivament ja que la tendència habitual de les sèries es mantenir-se, en el millor dels casos, o directament decaure. En la meva opinió, es clar.

The Good Wife té un 7.6 al filmaffinity i un 8.3 al imdb. Us deixo enllaços a temporades anteriors: Primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena.

Nota setena: 8/10
Nota sèrie: 8/10

Com que veig que va agradar el cas típic del dimarts passat sobre la diabetis avui us porto un cas típic reciclat sobre el mateix tema basat en el CT220A. No cal dir que no hi ha premi per encertar totes les preguntes més enllà d’ampliar els vostres coneixements sobre la diabetis tipus 1 (recordo que la tipus 2 es pràcticament una broma en comparació i es una vergonya que porti el mateix nom)

1-Què és la diabetis?
a)Malaltia hereditària lligada al sexe i caracteritzada per una propensió a les hemorràgies abundants, internes o externes, difícils de contenir.
b)Atracció pels morts.
c)Es aquella situació en la que els nivells de sucre (o glucosa) en la sang estan alterats.

2- Quant hi ha valors alts de glucosa en sang, es diu:
a) Hipoglucèmia.
b) Grip intestinal.
c) Hiperglucèmia.

3- En quin grup d’aliments trobem la glucosa?
a) Els de la marca Hacendado.
b) Proteïnes.
c) Hidrats de Carboni.

4- Què és la insulina?
a) Hormona polipeptídica secretada pel pàncrees dels vertebrats, que regula la quantitat de glucosa de la sang.
b) Hormona, un aminoalcohol segregat per les càpsules suprarenals. És segregada en situacions d’estrès i provoca l’excitació de l’organisme: hipertensió sangínia, dilatació dels bronquis,etc.
c) Un lubrificant semblant a la vaselina.

5- Per què serveix la glucosa?
a) Manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
b) Per què no es congeli l’oli del motor del cotxe quan fa fred.
c) Es la principal font d’energia pel cos humà.

6- Què s’ha de fer en cas d’hipoglucèmia?
a) Beure un suc de fruites o un refresc ensucrat.
b) Ingerir algun aliment ric en proteïnes, com la carn, el peix o els ous.
c) Ballar la Macarena.

7- Quins son els primers símptomes d’una hipoglucèmia?
a) Pal·lidesa, tremolors, debilitat
b) Cansament, nàusees.
c) Pics verds i quadres grocs per tot el cos.

8- Quins son els primers símptomes d’una hiperglucèmia?
a) Pics grocs i quadres verds per tot el cos
b) Set, cansament, orinar amb freqüència
c) Mareigs, canvis d’humor, sudoració

9- Per què serveix la insulina?
a) Intervé en l’aprofitament metabòlic dels nutrients, sobretot en amb el anabolisme dels xoco-crispies de Kellogg’s.
b) Intervé en l’aprofitament metabòlic dels nutrients, sobretot en amb el anabolisme de les vitamines.
c) Intervé en l’aprofitament metabòlic dels nutrients, sobretot amb el anabolisme dels hidrats de carboni.

Cada final d’any WordPress prepara un informe anual estadístiques sobre el blog, podeu consultar el dels anys anteriors: 2015, 2014, 2013, 2012, etc, però si busqueu el del 2016 us trobareu amb la famosa pàgina d’error 404. Això vol dir que els famosos ximpanzés escriptors de WordPress aquest any s’han fugat i per tan ningú ha fet la feina, ningú? Ningú sí, jo mateix he hagut de fer la feina i fer el meu propi informe anual.

No es un bon post d’estadístiques si no hi ha barres de colors

No es un bon post d’estadístiques si no hi ha barres de colors

  • Durant el 2016 23.359 visites han passat pel blog, lluny de les 32.206 del 2015, algú ha dit decadència dels blogs?
  • En aquest passat any s’han publicat 223 Casos Típics, una mica menys que els 245 de l’any 2015.
  • En el 2016 el blog ha rebut 6.492 comentaris (comptant els meus i els de l’ahse), algun menys que en el 2015 que van ser 8.205
  • El rànquing de comentaristes queda així: Ahse 2.140, Xexu 342, McAbeu 211, Xavier Pujol 207, JoMateixa 186 i com a curiositat jo n’he fet 2.024
  • En el 2016 han aparegut 183 imatges, bastants menys que les 322 del 2015
  • Els posts més vists de l’any han sigut: Dècada de Pons’s Blog (amb bastant diferència sobre la resta), Concurs 2300, Roselles (on coi deu ser?), Relats conjunts: Curació del cec i Llibres llegits primera meitat.
  • Els blogs que em porten més visites són en aquest ordre: Xarel·10, Cadena de blogs 11 setembre, Àtoms i lletres, GloBos i l’Allau
  • A part d’Espanya, els països des d’on tinc més visites són els EEUU, Marroc i Romania.