Arxivar per 2017-01-10

Us porto un post refregit del CT17, el qual vaig fer fa molt temps, fa tan de temps que ni tan sols era diabètic tipus 1, ni tipus 2, ni cap tipus.

A vegades hi ha pel·lícules que fins i tot es preferible anar a fer un polvo abans de mirar-les, encara que et paguin el cine i les crispetes. Ara que parlo d’això, em ve el cap una reflexió, per què costa tan trobar cinemes que facin crispetes de colors? Amb lo bones que son! En canvi tenen una botiga que llaminadures més gran que moltes de les sales, tota plena de tot tipus de llaminadures i no poden vendre unes maleïdes crispetes de colors. Boicot als cines que no tinguin crispetes de colors! Es més! Els hi podríem tirar ous a la façana! Es més! Podríem cremar-los! Es més! Podríem segrestar els treballadors! Es més! Podríem començar la 3era Guerra mundial! Llavors reconstruiríem el mon després de l’holocaust nuclear! I faríem un mon millor on tots els cines venguessin crispetes de colors!

Semblen crispetes normals sucades en pintura plàstica, delicioses!

Semblen crispetes normals sucades en pintura plàstica. Delicioses!

El tema del post d’avui es seriós, així doncs, a vosaltres us agraden les crispetes de colors? Són millors que les normals? Que comenci el debat!

BCPP: McAbeu

Anuncis