Us porto un post refregit del CT17, el qual vaig fer fa molt temps, fa tan de temps que ni tan sols era diabètic tipus 1, ni tipus 2, ni cap tipus.
A vegades hi ha pel·lícules que fins i tot es preferible anar a fer un polvo abans de mirar-les, encara que et paguin el cine i les crispetes. Ara que parlo d’això, em ve el cap una reflexió, per què costa tan trobar cinemes que facin crispetes de colors? Amb lo bones que son! En canvi tenen una botiga que llaminadures més gran que moltes de les sales, tota plena de tot tipus de llaminadures i no poden vendre unes maleïdes crispetes de colors. Boicot als cines que no tinguin crispetes de colors! Es més! Els hi podríem tirar ous a la façana! Es més! Podríem cremar-los! Es més! Podríem segrestar els treballadors! Es més! Podríem començar la 3era Guerra mundial! Llavors reconstruiríem el mon després de l’holocaust nuclear! I faríem un mon millor on tots els cines venguessin crispetes de colors!
Semblen crispetes normals sucades en pintura plàstica. Delicioses!
El tema del post d’avui es seriós, així doncs, a vosaltres us agraden les crispetes de colors? Són millors que les normals? Que comenci el debat!
BCPP: McAbeu
Pons's blog 
Ara potser m’equivoco (una salutació, ahse!) però diria que no n’he menjat mai de crispetes de colors. M’agraden les tradicionals salades i de les dolces recordo unes amb caramel (http://www.lacasadelasgolosinas.com/272-thickbox_default/pegui-capitan-corn-palomitas-cubiertas-de-caramelo-36-uni.jpg) que estaven d’allò més bones.
Això sí, ni les unes ni les altres les he menjat al cinema. No m’agrada menjar al cinema i sobretot no m’agrada sentir el soroll de menjar i xarrupar dels que seuen al meu costat en una sala de cinema… una causa perduda, en sóc conscient.
Enhorabona per la teva equivocació! Les crispetes de color segur no són bones per a la salut. Mira, el Pons quan no tenia diabetis tipus 1 va menjar massa i el seu sistema immunològic va reaccionar… Quina desgràcia!! Van intentar enverinar al Pons, Ohhh!!!
A mi tampoc no m’agrada el soroll de menjar al cinema, cada dia ets una mica més robot ^^
Amb caramel? Crec que aquestes no les he provat, em sona molt americà això.
Potser igual que han fet vagons del ave silenciosos potser algun dia fan sales de cinema silencioses, no perdis l’esperança
No li devem fer cas a l’això del caramel, segur s’equivoca ^^
Tenen mala pinta, sí. Jo tampoc no voldria menjar pintura plàstica, sigui amb crispetes o sense! Sort que a la meva vida aquest tipus de crispetes encara no s’ha inventat, qui sap quant de mal em podrien haver fet…
Però crispetes si que has menjat alguna vegada, no?
Home, crispetes sí! Pintura no!! Pons i ajut…
No les provis mai, ahse. Són una de les pitjors coses comestibles que hi ha al món.
Ja ho sospitava… No tinc cap intenció de provar-les!! Abans em menjo una ceba i 3 alls que aquestes… bogeries de color verinos-xungos!
Mongetes al cinema? No, gràcies. Ni de colors ni en blanc i negre.
Llavors allà no mengeu res al cine? Cus-cus potser? Tagine…?
Clar que sí. Ho has dit de conya, però al cinema ací es menja, es fuma, es beu i es canta tot el que al públic li ve de gust. Jo és que no m’integro.
Tu vas tocant a l’acordió o polint-te les ongles o per què no t’integres?
Què dius!! N’hi ha bojos menjant mongetes al cine?! Ficades a un entrepà potser o com?
Com que també haig de vigilar no passar-me amb el sucre, quan en menjo només em permeto les salades. Blanques, lleugerament daurades.
De passada m’estalvio cremar cinemes, segrestar treballadors i encetar la quarta guerra mundial.
(la tercera ja ha començat fa mesos)
Negres són millor, diuen que van bé per a la digestió.
(el Pons no va donar el vist-i-plau a la tercera, per tant és ben impossible que hagi començat)
Que no t’enganyi el gust salat de les crispetes, aquestes també fan pujar el nivell glucèmic, però moltíssim menys que les de colors, es clar.
A qui li importa el nivell glucemic quan es troba davant de pintura plastica??
Les crispetes de colors són com les begudes alcohòliques massa dolces. Entren bé però acaben resultant nefastes. Així doncs, jo voto per les salades. I, com que són salades, fan venir set, i llavors pots gaudir millor de la Coca-cola aigualida tamany monstre (i ja tens la dosi de sucre corresponent).
Les crispetes de colors és poc probable que entrin bé, tenen pintura plàstica. Apostaria que van de la mà amb al-lergies i fins tot xocs anafilactics ^^
Però si beus coca-cola mida monstre has d’anar al lavabo i llavors et perds un tros de la peli!
Ningú més hi veu una relació entre la diabetis d’en Pons i les crispetes de colors?
L’Ahse constata també aquesta relació crispetes-diabetis en la seva resposta al meu comentari. Segur que només és una coincidència… en cap moment vull insinuar que tu i ella sigueu la mateixa persona.
Hahaha, m’has fet riure. Jo et donaria el BCPP! És clar que després t’hauria de matar, perquè en portes més que jo. Espero que ho entenguis.
Apostaria que McAbeu té més poders que tu i només aconseguiries gastar l’energia vital robada del XeXu_fucsia i quedar-te amb un nivell de poder encara més baix.
Amb cada dia que passa el XeXu_marró no deixa de sorprendre! Ara resulta que també intenta passar-se per l’AhSe…
El Pons(007) va fer un gran sacrifici per salvar al món acceptant la copa amb crispetes de colors oferta per la mà del Pons(006) i menjant-se-les… A la biblia diuen que la copa portava jo què sé quin líquid fastigós, això és mentida, en realitat a la copa hi havien crispetes amb pintura plàstica i el Pons es va carregar els pecats del món sencer menjant-les! Oh, Pons…
Només recordar que la diabetis tipus 1, contràriament a la tipus 2, no té una rellevància significativa la quantitat de sucre ingerida fins al moment. Coi de tipus 2 que no para de desinformar.
PONS: M’has donat el BCPP?. No has llegit les amenaces d’en XEXU?. Tu em vols mal, ara ho veig.
XEXU: Entenc que m’has de matar,no pateixis però (sempre que no et sigui una molèstia és clar) no podríem deixar-ho només en un trencament de cames, com als vells temps?.
Molèstia no seria, gustós faria el canvi, perquè trobaria a faltar els teus enigmes, però has d’entendre que no puc permetre que em segueixis prenent els BCPP així, i si no dono una bona lliçó i em mostro tou pot ser que algú altre intenti fer-ho també. Què serà el següent, que el Sergi en guanyi més que jo també? L’AhSe no em preocupa, però no vull que se’m descontroli el pati. Així que sentint-ho molt, no hi ha alternativa. O sí, espera, quants enigmes programats tens? Podria trencar-te els braços i que no puguis comentar en una bona temporada, suficient per poder-te passar davant, i que llavors puguis tornar a programar enigmes. Amb les cames trencades es poden fer comentaris…
L’AhSe t’està esperant amb un bat de baseball al racó…
Corren rumors que vols fer-te passar per ella…
El Pons ha apreciat els teus magnifics talents de comentarista. Li has d’agrair!!!
Visca el Pons!
Ets diabètic? Quina llàstima! segur que no pots menjar crispetes. Jo no ho faig i, de moment, no sóc diabètica.
A quin món vius???
El Pons té diabetis tipus 1.
El Pons està patint per tots nosaltres…
Si no menges crispetes per por a tornar-te diabètica m’agradaria tranquil·litzar-te dient que si no abuses molt (però molt, eh?) d’aquestes no has de patir en aquest sentit.
El Pons vol dir que com a molt et pot donar un diabetis tipus 1, però mai diabetis tipus 2, eh? Per tant, tranqui i ves menjant ^^
No m’agraden les crispetes de colors. Si no m’equivoco, són dolces.
No m’agraden.
Llavors no t’agraden les coses dolces? Llavors podríem dir que ets una amargada…?
Però la pintura plàstica sí, oi?