Cas típic 2528: noi li agrada noia, noi li agraden les sèries vistes al 2016

El resum de l’any en quan a sèries vistes per mi durant aquest 2016 podria fer-lo de moltes maneres però he optat per la clàssica agrupació segons el rumb de la sèrie.

• Continuïtat amb bon nivell: En plena forma segueix Joc de Trons, acabant una sisena temporada amb un parell de capítols èpics, continua sent sense cap rival la meva sèrie preferida. La segona temporada Bron es tan o més interessant que la primera, Bron es la sèrie perfecte per arriscar-se a donar el salt fora de les conegudes productores americanes i angleses, per molt que sigui l’enèsima sèrie sobre assassins en sèrie. En tercer lloc, The Good Wife es una sèrie que comença normaleta però mica en mica ens hi anem enganxant, no tan pels seus protagonistes sinó pels seus variats i especials secundaris, la temporada cinc arriba al seu màxim esplendor i aguanta el nivell fins la sisena.
  

  – I aquest qui era?
  – No pateixis, amb sort serà un dels personatges que morirà en breu

• Noves incorporacions bones: En primer lloc, Rick & Morty ha sigut la millor sorpresa de l’any amb el seu humor cínic, absurd i directe, espero amb moltes ganes la tercera temporada. A molt poca distància segueix Narcos, que amb 20 capítols aconsegueix introduir-te plenament en el mon del narcotràfic i el terrorisme, encara que per la temàtica no ho sembli, es una sèrie que recomano a tothom. A Borgen descobrim com funciona la política d’un país aparentment tranquil e insignificant com es Dinamarca, es una sèrie sorprenent interessant i ben feta, una llàstima que no sigui massa coneguda, tot i així aviso que la tercera temporada baixa una mica de qualitat. S’ha parlat molt de Mr Robot, i la veritat es que la primera temporada es prou bona, sinó no estaria en aquesta secció, llàstima que la segona sigui més fluixa, però igualment tinc ganes de veure la tercera.
  

  Només 5 dels personatges són del elenc de la sèrie, la resta són tot impostors.

• Manté el nivell: La sèrie més destacable d’aquesta secció es Community, la cinquena temporada recupera el declivi de la quarta temporada i gairebé es posa al magnífic nivell de les tres primeres temporades. House of cards continua magníficament encapçalat per Kevin Spacey i Robin Wright, amb aquests dos grans actors difícilment la sèrie pot decaure massa, tot i així la temporada quatre té alts i baixos. The Shield manté el nivell embolicant la troca com només aquests policies sabent fer, sinó hagués vist abans The Wire segur que aquesta sèrie m’hagués agradat més. A algú ja se li farà repetitiu i gastat Modern Family, a mi no, jo encara l’aguanto tot i que ja ha perdut la originalitat i frescor inicial.
  

  Tot molt normal, normalíssim.

• Baixa el nivell: Aparèixer en aquesta secció no es necessàriament dolent, de fet he guardat les seccions realment dolentes pel final. Aquí ens trobem Black Mirror la compra de la sèrie per part de Netflix ha fet que la sèrie canviï una mica, continua sent bona, però al augmentar el nombre de capítols també augmenta la possibilitat que algun d’aquests sigui més fluix, no us confongueu tinc moltes ganes de veure la quarta temporada. CSI Las Vegas, quan una sèrie porta 15 temporades té molts números que es mereixi un descans, CSI es una franquícia que ja s’ha donat molt de si, però tot i això encara aconseguien fer capítols originals, alguns. Louie té un humor dur i realista que no es gens fàcil de pair, perquè barreja situacions d’humor i drama, i com més temporades passen més dramàtica es.
  

  Ningú apostava que la sèrie podria aguantar sense Gil Grissom però ho va fer

• No baixa el nivell perquè ja era baix: Tothom està d’acord que les temporades u i dos són les millors de Homeland, en la tercera la cosa s’espatlla i quan sembla que la quarta encara està prou bé arriba la cinquena i fa que decideixi abandonar la sèrie definitivament sobretot gràcies a la histèrica psicòtica de la Carrie. Big Bang es d’aquelles sèries que al durar 20 minuts et serveixen per un omplir una breu estona que impedeix que puguis veure una sèrie de veritat, es una sèrie que no em fa massa gràcia, però tampoc em fa pena, per tan continuo amb ella. Què dir sobre la temporada 25 dels Simpsons, lluny queden les temporades horribles, encara més lluny queden les temporades bones, o sigui que segueixo mirant les actuals temporades mediocres per inèrcia.
  

  Que algú cancel·li la sèrie que aquesta dona està patint massa

• Noves incorporacions decebedores: La primera de la llista es Fringe, prometia una sèrie d’investigació de casos estranys, i abans que es convertís en repetitiva els productors han optat per embolicar-la amb situacions que no acaben de funcionar bé, la sèrie no es dolenta, i en Walter es un bon personatge, però no rutlla del tot. Oz es la primera sèrie potent que va treure la prestigiosa HBO per això suposo que tenia les expectatives molt altes, i quan vaig veure que la trama era interessant però no enganxava vaig acabar una mica decebut. Després de tota la publicitat que ha rebut Stranger Things té l’honor d’emportar-se el premi a la sèrie que més m’ha decebut aquest 2016, no es que la sèrie sigui dolenta, però esperava més, com a mínim esperava tolerar més als nens protagonistes.
  

  Sembla una mica boig, però en realitat ho està molt.