El resum de l’any en quan a sèries vistes per mi durant aquest 2016 podria fer-lo de moltes maneres però he optat per la clàssica agrupació segons el rumb de la sèrie.
- Continuïtat amb bon nivell: En plena forma segueix Joc de Trons, acabant una sisena temporada amb un parell de capítols èpics, continua sent sense cap rival la meva sèrie preferida. La segona temporada Bron es tan o més interessant que la primera, Bron es la sèrie perfecte per arriscar-se a donar el salt fora de les conegudes productores americanes i angleses, per molt que sigui l’enèsima sèrie sobre assassins en sèrie. En tercer lloc, The Good Wife es una sèrie que comença normaleta però mica en mica ens hi anem enganxant, no tan pels seus protagonistes sinó pels seus variats i especials secundaris, la temporada cinc arriba al seu màxim esplendor i aguanta el nivell fins la sisena.
- Noves incorporacions bones: En primer lloc, Rick & Morty ha sigut la millor sorpresa de l’any amb el seu humor cínic, absurd i directe, espero amb moltes ganes la tercera temporada. A molt poca distància segueix Narcos, que amb 20 capítols aconsegueix introduir-te plenament en el mon del narcotràfic i el terrorisme, encara que per la temàtica no ho sembli, es una sèrie que recomano a tothom. A Borgen descobrim com funciona la política d’un país aparentment tranquil e insignificant com es Dinamarca, es una sèrie sorprenent interessant i ben feta, una llàstima que no sigui massa coneguda, tot i així aviso que la tercera temporada baixa una mica de qualitat. S’ha parlat molt de Mr Robot, i la veritat es que la primera temporada es prou bona, sinó no estaria en aquesta secció, llàstima que la segona sigui més fluixa, però igualment tinc ganes de veure la tercera.
- Manté el nivell: La sèrie més destacable d’aquesta secció es Community, la cinquena temporada recupera el declivi de la quarta temporada i gairebé es posa al magnífic nivell de les tres primeres temporades. House of cards continua magníficament encapçalat per Kevin Spacey i Robin Wright, amb aquests dos grans actors difícilment la sèrie pot decaure massa, tot i així la temporada quatre té alts i baixos. The Shield manté el nivell embolicant la troca com només aquests policies sabent fer, sinó hagués vist abans The Wire segur que aquesta sèrie m’hagués agradat més. A algú ja se li farà repetitiu i gastat Modern Family, a mi no, jo encara l’aguanto tot i que ja ha perdut la originalitat i frescor inicial.
- Baixa el nivell: Aparèixer en aquesta secció no es necessàriament dolent, de fet he guardat les seccions realment dolentes pel final. Aquí ens trobem Black Mirror la compra de la sèrie per part de Netflix ha fet que la sèrie canviï una mica, continua sent bona, però al augmentar el nombre de capítols també augmenta la possibilitat que algun d’aquests sigui més fluix, no us confongueu tinc moltes ganes de veure la quarta temporada. CSI Las Vegas, quan una sèrie porta 15 temporades té molts números que es mereixi un descans, CSI es una franquícia que ja s’ha donat molt de si, però tot i això encara aconseguien fer capítols originals, alguns. Louie té un humor dur i realista que no es gens fàcil de pair, perquè barreja situacions d’humor i drama, i com més temporades passen més dramàtica es.
- No baixa el nivell perquè ja era baix: Tothom està d’acord que les temporades u i dos són les millors de Homeland, en la tercera la cosa s’espatlla i quan sembla que la quarta encara està prou bé arriba la cinquena i fa que decideixi abandonar la sèrie definitivament sobretot gràcies a la histèrica psicòtica de la Carrie. Big Bang es d’aquelles sèries que al durar 20 minuts et serveixen per un omplir una breu estona que impedeix que puguis veure una sèrie de veritat, es una sèrie que no em fa massa gràcia, però tampoc em fa pena, per tan continuo amb ella. Què dir sobre la temporada 25 dels Simpsons, lluny queden les temporades horribles, encara més lluny queden les temporades bones, o sigui que segueixo mirant les actuals temporades mediocres per inèrcia.
- Noves incorporacions decebedores: La primera de la llista es Fringe, prometia una sèrie d’investigació de casos estranys, i abans que es convertís en repetitiva els productors han optat per embolicar-la amb situacions que no acaben de funcionar bé, la sèrie no es dolenta, i en Walter es un bon personatge, però no rutlla del tot. Oz es la primera sèrie potent que va treure la prestigiosa HBO per això suposo que tenia les expectatives molt altes, i quan vaig veure que la trama era interessant però no enganxava vaig acabar una mica decebut. Després de tota la publicitat que ha rebut Stranger Things té l’honor d’emportar-se el premi a la sèrie que més m’ha decebut aquest 2016, no es que la sèrie sigui dolenta, però esperava més, com a mínim esperava tolerar més als nens protagonistes.
Continuo sense veure Joc de Trons… primer vull llegir els llibres. :(
Com més aviat acceptis que en Martin rebentarà abans de publicar l’últim llibre millor.
Et passaràs a una millor vida sense haver-la vist…
Reconec que no sé de què parla aquest post :-P
Es un d’aquells posts que no està pensat per tu
Si multipliquem el número de sèries pel dels capítols que té cada una, el producte resultant és prop d’una tona de crispetes.
També es pot mirar sèries sense menjar, tot i que últimament estic viciat a les ametlles torrades.
El secret és no menjar mentre vegis series. Ara m’has de pagar perquè te l’he contat!
De les que cites, JOC DE TRONS també és la meva favorita i estic d’acord que manté un nivell molt alt. També coincideixo amb tu que BLACK MIRROR ha perdut pistonada, he vist només els tres primers capítols i cadascun m’ha agradat una mica menys que l’anterior, un dia d’aquests acabaré de veure la tercera temporada… un dia d’aquests. De les ALTRES de la teva llista no n’he vist cap últimament.
Si mai et decideixes a veure’l alguna intenta que sigui de les primeres que cito en els primers punts de la llista. O per fer-ho fàcil, ves aquí
Deixa’t guiar pel Pons! Posa una mica de Pons a la teva vida ^^
M’agrada aquest resum! Bona pensada aquesta de classificar-les segons el seu rumb, ens dóna una bona idea de com estan les coses, i em sembla sorprenent que hi hagi sèries com The good wife que pugin el nivell a les seves darreres temporades, perquè n’he vist unes quantes que parteixen d’una bona idea, però que no dóna per més d’una única temporada, i com que té èxit, allargar-la la fa fracassar estrepitosament. Seria el cas de Homeland, un dels millors exemples, com també ho és Heroes. Ets massa generós amb Homeland. La segona temporada ja no s’aguanta per enlloc, mirar més enllà em va semblar una presa de pèl.
Encara que sembli mentida, he vist algun o molts capítols de la majoria de sèries que cites. Moltes les he començat com a prova pilot, i no han passat dels primers capítols, com el cas de Modern Family. Altres, com Fringe, la vaig abandonar després de la segona temporada, o Mr. Robot a la meitat de la primera, de dolenta que era. Alguna com The Big Bang Theory la tinc en Standby, després d’haver vist moltes temporades, o House of Cards, que miro un capítol de tant en tant, però molt de tant en tant. I no perquè no m’agradi, però és que la miro sol, i no trobo el moment de fer-ho. Actualment estic amb Borgen, i naturalment hi ha Game of Thrones i Black Mirror, que porto al dia.
Un cas especial és Community, un exemple de que et faig més cas del que et penses. Em vaig baixar uns capítols, però vaig tenir la pensada de fer-ho en anglès i sense subtítols per practicar, però vaig mirar el primer i no em vaig assabentar de res. Així que si l’he de mirar hauré de fer un replantejament.
Continua fent-me la pilota així i potser t’emportaràs un BCPP.
Vigila que si ets massa crític amb Homeland la CIA o la NSA et punxarà el telèfon. Si just vas deixar Mr Robot a la meitat, potser ni vas arribar al plot twist que dona sentit a la primera temporada. Community es una sèrie molt ràpida, tenen només 20 minuts per capítol i els exprimeixen al màxim, per això els diàlegs i l’acció són ràpids, a part que es força habitual que els 6 o 7 personatges protagonistes es trobin en la mateixa sala i constantment s’interrompin uns als altres, o directament parlin tots a l’hora.
Ja tinc el telèfon punxat, així que no vindrà d’uns que m’espiïn. Sobre Mr. Robot, potser la ràbia que em feia el personatge no hagués superat cap gir argumental. No estàs parlant de quan l’Slater el fot daltabaix, oi? Bé, no sé. Potser també és que era en anglès i al puto Eliott no se li entén res. Pensa també que a casa som dos a mirar les sèries, i a ella encara li agradava menys que a mi, així que…
Recordo que això de Community, aquelles converses a la sala, però ni un sol gag que em quedés. A veure si ho torno a provar, però ja et dic, s’ha de canviar d’estratègia, perquè sense subtítols no hi ha qui entengui a aquella gent.
Una mica més endavant quan l’Eliot fot daltabaix al Slater.
Doncs no us feu els experts bilingues i poseu subtítols, no sigueu tan orgullosos.
Quin comentari més refregit!
De les que esmentes, he vist Joc de Trons fins la sisena temporada, Bron completa i Borgen completa. Les dues darreres m’agraden més que Joc de Trons, que ja se’m fa repetitiva, tot i que segueix sent la série perfecta per fer el salt de les productores europees a les americanes…
Ets rara Eva, lo normal es que la gent vegi sèries americanes i no al revés.
Com de normal? Com el Pons’s Blog, per exemple?
Normal com a Espanya o com a Catalunya o fins i tot, com al Barcelonès ^^
Sí, coincidim en Joc de Trons … d’Strangers Things ja n’havíem parlat, crec que ets excessivament crítica amb ella, pobra …
Apunto les més valorades per a afegir-les a la llista de pendents….
Sobre Stranger Things fixat que sempre apareix en les llistes de les sèries 2016, algunes vegades en una bona posició del rànquing o en altres vegades com a nota a peu de llista considerant-la sobrevalorada i amb raó fora de la llista de les sèries de l’any.
Tot al contrar, el Pons és molt generos! Massa generos!
Segueixo Joc de trons i ara estic amb The good wife, primera temporada. Anirem informant.
Si The Good wife no t’agrada no es retornen els diners
Només he vist Black Mirror i Homeland i estic d’acord amb tu. Fa cosa eh això de qué estiguem d’acord?. #enocasionesveomuertos #muahahahahaha
Veus com la gent pot estar d’acord amb mi i no passa res?!
Esperem que aquest d’acord sigui el començament d’una serie maca i duradera d’acords entre tu i el Pons. Beneit sigui el dia, beneida sigui l’hora, beneit sigui el minut i el segon quan ho vas descobrir!
Veus un munt de coses i quasi no coindicim en res…
Doncs això és el teu problema! Abans de posar-te a mirar res has d’entrar al bloc del Pons per comprovar si coincidiu o no, i si no, escollir una cosa millor i tornar a comprovar, i si no, escollir-ne una altra i tornar a comprovar, i si no repetir. Quan per fi trobis el títol a la llista de la pestanya de series ja pots posar-te a a mirar-la. Mira que n’és fàcil ^^
Llavors de qui es la culpa? Per cert, amb quina sèrie hem coincidit?
Buscar culpables és molt lleig. No es pot acusar algú en el seu propi blog :P. Veig Modern Family i he vist Fringe.
La culpa és teva. Veig que no ets gaire preparat per a les indirectes…