Cas típic 2530: noi li agrada noia, noi li agrada abandonar llibres (2/2)

Posted: 2017-01-13 in Llibres

Segona part del post amb els llibres que he deixat a mig llegir aquest passat 2016, perquè la vida es massa curta per acabar els llibres que no agraden.

  • Neuromante – William Gibson: 15% llegit. Pàgina 44/291. Una de les principals i més famoses obres de cyberpunk, es un clàssic publicat el 1984. Però què voleu que us digui, el tros que em vaig llegir el vaig trobar molt caòtic, els personatges eren introduïts al mig de la narració sense cap presentació a dins d’una trama ja començada on ningú t’explica ben bé com funciona aquest distòpic mon futurista on la vida de la gent sembla que val ben poc. El vaig acabar abandonat perquè era incapaç de seguir un trama on el protagonista anava d’una banda a l’altra sense saber perquè feia cada acció. Que em perdonin els fans del cyberpunk per tenir tan poca paciència amb aquest mite, però el cyberpunk es per mi una des les branques menys estimades de la ciència ficció.
  • Caballo de Troya – Juan José Benítez: 34% llegit. Pàgina 294/849. El principi de novel·la es com un joc de pistes bastant al estil Dan Brown i per això m’ha enganxat, més endavant comença a entrar en matèria i s’inventa una teoria científica on llença per terra tota la física tal i com la coneixem avui en dia per tal de justificar el funcionament del seu invent, com que es ciència ficció ens ho creiem i punt, per tan tot el munt de pàgines que serveixen per justificar una nova manera d’entendre la física de partícules potser no caldria, fins hi tot parlen d’ordinadors quàntics, realment el senyor Benítez té molta imaginació comptant que es tracta d’un llibre de l’any 1984. Però bé, tot això es només la introducció del llibre, l’argument de veritat es centra en un viatge al passat per tal de descobrir com van ser els últims dies en vida de Jesús, i aquí es on es presenta un Jesús molt donat a repartir pau i amor i gens partidari del tema església, podeu comptar que aquesta visió no li va fer massa gràcia a la església. El problema amb aquest llibre es que no està pensat per mi, bé, ni per mi ni per altra gent que no conegui la bíblia, representa que si t’has llegit la bíblia sabràs com es van desenvolupar els fets abans de la passió de Crist i tal, i ens hauríem de escandalitzar al comprovar com la versió que ens explica el Benítez no concorda massa exactament, però com que no tinc ni idea de quina es la versió bíblia dels fets la veritat es que em deixa tot molt fred. A part, la vida dels jueus del segle I d.c. no m’interessa especialment, com a mínim tal i com està narrada en el llibre.

BCPP: Ricard

Advertisements
Comentaris
  1. JOMATEIXA ha dit:

    Apa, ja pots anar a “Convenzeme” a posar Z vermelles
    :DD

  2. ahse ha dit:

    Ben xungos els dos, espero que van ser dels prestats de la biblioteca.

  3. Xavier Pujol ha dit:

    Li has donat molt poca oportunitat al del 15%

  4. McAbeu ha dit:

    A mi, “Caballo de Troya” si que em va agradar. Vaig tenir una temporada que m’atreien els temes més o menys esotèrics…

    • Pons ha dit:

      Segurament deus conèixer una mica més les històries de la bíblia i per exemple que et diguin que realment Jesús no va expulsar els mercaders del temple a pedrades no et deixa totalment fred.

    • ahse ha dit:

      Ets massa equivocat com per prendre la teva opinió sobre tal Cavall seriosament.

  5. Eva ha dit:

    Una solució seria començar-te la Bíblia. Però igual la abandonaves al 2% o així…

  6. Allau ha dit:

    Sobre jueus del segle I és molt millor “La vida de Brian”.

  7. risto ha dit:

    Jo tinc pendent acabar “El senyor dels anells”… i em vaig quedar a unes 150 pàgines… té pebrots! Potser que comenci de zero, no?

  8. XeXu ha dit:

    Caram, dos llibres que sí que estan en el meu historial! I dic en el meu historial, perquè dir llegits no seria ser fidel a la veritat. El ‘Neuromante’ sí que el vaig llegir, recordo haver-lo comentat aquí amb tu, per això pensava que l’havies llegit, però potser deies que era el que et faltava d’una sèrie de llibres de ciberpunk. A mi no em va agradar, molt fosc, amb una atmosfera molt pesada.Tampoc faré amics entre els amants del subgènere…

    I pel que fa a ‘Caballo de Troya’, a casa en són molt fans, el meu pare els va llegir tots, que n’hi ha almenys 7 o 8, no sé si va continuar la saga. Penso que la meva mare també els llegia. I com que a ells els agradava tant, un cop vaig intentar llegir aquest que has abandonat… i no vaig passar del pròleg. El vaig trobar molt pesat, massa descriptiu, i no s’acabava mai, i vaig pensar que el que no acabaria de llegir-lo seria jo, i així va ser.

    Això era quan encara abandonava llibres… ara no ho faria. Directament no ho intentaria, i llestos.

    • ahse ha dit:

      Has mesurat la Ponsemia que tenies quan vas entrar al bloc?

    • Pons ha dit:

      El meu pare també va llegir com a mínim aquest primer, deu ser cosa de pares això dels Caballos de Troya….

      Una llàstima que hagis perdut la capacitat d’abandonar llibres, t’estalvies bastant temps o bé a vegades trobaries alguna sorpresa.

  9. RICARD ha dit:

    Fa molts i molts anys, en una galàxia molt llunyana, jo treballava en una gestoria. Un dels companys em va deixar el llibre d’en J.J. Benítez dient que l’havia de llegir, que canviaria la meva percepció de les coses. Cada dia que passava em preguntava què tal.

    Des de les primeres pàgines em va semblar una presa de pèl. Benítez és un privilegiat que té molts amics a l’Exèrcit nord-americà i l’han fet partícep d’un secret que consisteix en una màquina del temps. No vol avorrir el lector explicant els detalls del seu funcionament ja que resultarien una mica complicats (aquí, el company havia fet un gràfic a mà provant de desentrellar els conceptes quàntics).

    El fet que Benítez vengués la moto com si es tractés d’un fet real per ensarronar el lectors més crèduls em va semblar mesquí i patètic.

    En fi. Jo hauria d’haver deixat el llibre llavors però l’entusiasme del company em feia enrere i el vaig continuar llegint durant mesos, en un exercici de masoquisme absolut que no va canviar la meva percepció de les coses però un petit trauma sí que em deu haver deixat.

    Després, el J.J. Benítez, en una gran demostració d’imaginació, procedeix a explicar-te el Nou Testament sense canviar-ne gaires detalls. Com que el militar camuflat (es fa passar per grec, si mal no recordo) no pot intervenir en els fets, tampoc no cal que tingui existència com a personatge (real ni literari).

    El final, quan narra amb pèls i senyals la crucifixió, té un punt “gore” i és l’única part divertida.

    Mira, m’ha agradat que treguessis el tema de “Caballo de Troya” perquè necessitava exorcitzar aquest episodi dramàtic de la meva vida.

    • Pons ha dit:

      Pons’s blog, desvetllant traumes des del 2006 ^^

      Lo de vendre-ho com un fet real es més una figura artística que no pas una intenció real, no t’ho havies de prendre tan al peu de la lletra home!

      Jo no he arribat a la crucifixió ni molt menys! No para de fer coses Jesús i això que està només a dos dies de palmar! El problema es que jo no tinc ni idea de la bíblia per tan no se si canvia poc o molt la realitat, i la veritat es que se’m enrefot bastant.

    • ahse ha dit:

      Entenc que vas tenir certa obligació moral de llegir tal llibre i que no et va canviar la percepció de les coses. La cosa que no entenc és si després d’acabar la lectura vas debatre o no amb el teu company el canvi de percepcions d’aquest: és obvi que després de tal debat un de vosaltres 2 havia de quedar il-luminat.

  10. gembabe ha dit:

    Ep, jo també vaig deixar el Neuromante, vaig pensar que ja l’agafaria més endavant, quan tingués les neurones més centrades o més despertes o més algo. I encara estic esperant.

  11. Consol ha dit:

    Ho entenc, amb aquesta tria…

  12. El Peix ha dit:

    Hola, m’he perdut res? Estava en altres temes…

    Fa uns anys quan començava un llibre el volia acabar sí o sí per respecte a l’autor, al llibre i als seus personatges. Fins que un dia vaig adonar-me que torturar-me d’aquesta manera no valia la pena. Ara de tant en tant en deixo algun a mitges perquè se’m fa pesat, o el trobo avorrit o perquè simplement no tinc temps i queda oblidat darrere d’altres llibres. Em sap fins i tot una mica de greu….

    • ahse ha dit:

      És bastant fort que no entris cada dia al CT del dia i després vinguis amb escuses com si d’un fet perdonable es tractés…

      Hi ha autors que no es mereixen ni malgastar el paper imprimint les seves xorrades!! Molt menys el teu respecte! Fes com el Pons i al final de cada any tindràs una llista dels llibres abandonats al tal any, i podràs fins i tot treure’n un post explicant els perquès. ^^

      • El Peix ha dit:

        Demano perdó i clemència. Prometo que procuraré entrar cada dia al CT del dia

        • ahse ha dit:

          Doncs això!

          “No descuidaràs cap CT o llegir-los fora de la setmana laboral; perquè Jo, el gran Lord Pons, no sóc un Deu gelos i els CT-s són vostres, per tant el castig del mateix CT no llegit pels pares arribarà fins a la tercera i quarta generació dels nens dels que l’han descuidat,”

    • Pons ha dit:

      Aviat arribaràs al punt que no et sabrà ni greu abandonar els llibres, jo ja hi sóc en aquest punt.

  13. teresa ha dit:

    No n’he llegit ni començat cap dels quatre, però ja prenc nota per no perdre-hi el temps. Doncs a mi abans em dolia deixar un llibre a mitges. Ara no, ara penso com tu, que no s’ha de perdre el temps amb tonteries. A vegades n’he llegit algun que fins a la meitat del llibre no s’ha posat interessant i el resultat final per mi ha estat bo. És clar que és un acte de fe i només ho faig amb llibres que m’ha recomanat algú a qui considero amb criteri. Un llibre que recordo d’aquest any passat i que, malgrat la recomanació, vaig haver de deixar és La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joel Dicker. No podia amb la seva prosa i amb l’intent de ser graciós amb molt poca gràcia. No crec que el torni a agafar. És complicat. Hi ha llibres que comencen molt fort, massa fort per poder mantenir el nivell i d’altres que són un muermo durant la meitat del llibre i després s’animen tant que no els pots deixar. L’escriptor ha de trobar l’equilibri. Com jo, diré atansant-me a la teva “modèstia”. Per cert, en llegeixes molts. Per què no llegeixes el meu? La teva opinió seria molt valorada. Vinga, ara no em diguis que no llegeixes novel·la negra!

    • Pons ha dit:

      De debò que no es res personal, però la veritat es que no llegeixo novel•la negra. Bé, alguna cosa he llegit, però són casos puntuals, vaig llegir un que l’investigador era un dinosaure, i un altre que era escrit per Huhg Laurie (el Dr. House) però poca cosa més. Si mai et canvies a la ciència ficció avisa’m ;)

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s