Cas típic 2532: noi li agrada noia, noi li agrada saber coses sobre la diabètis

Posted: 2017-01-17 in Ciència, Post ràpids

Avui el post refregit que ofereixo es basa en el CT215

Aquelles preguntes sobre la diabetis tipus 1 (a ningú li importen els tipus 2) que sempre has volgut fer i mai no has gosat preguntar:

  1. Ser diabètic tipus 1 es ser un bitxu raro?
    Si i no… Es la segona malaltia crònica més freqüent en l’adolescència dels països del primer mon (la primera es l’asma). A Catalunya hi ha entre 250 i 300 casos nous cada any. Sempre hi ha algú que pringa.
  2. Per què et tornes diabètic tipus 1?
    Realment no se sap! No, no té res a veure que hagis menjat molt sucre. A vegades diuen que es culpa dels “factors ambientals” i es queden tan amples! Com si “factors ambientals” volgués dir alguna cosa! Tot son factors ambientals! També diuen que la genètica influeix, però molta gent es diabètica sense tenir cap antecedent familiar, jo en sóc un bonic exemple.
  3. Però per què li passa això al cos?
    Donat que no tinc gaires lectors habituals que siguin metges faré la versió per tots els públics. Bàsicament als anticossos se’ls hi gira la pilota i no reconeixen els cèl·lules beta que produeix el pàncrees i se les carreguen.
  4. Però que collons fan els cèl·lules beta?
    Fan insulina, i aquesta serveix per processar el sucre i obtenir energia. Quan el cos no pot obtenir aquesta energia del sucre la treu dels músculs i del greix, i per això acabes fet una piltrafilla.
  5. Com es detecta que tens sucre sense processar corrent per la teva sang?
    Doncs el cos intenta eliminar-la. Total que pixes molt, i per no quedar-te deshidratat beus molt. Un altre símptoma es que quan el cos intentar obtenir energia cremant el greix ja que no el pot treure del sucre, i llavors acabes perdent pes (operació bikini versió poc saludable).
  6. Quins son els 3 punts clau per control·lar la diabetis?
    – Insulina: De moment injectada fins que implantin alguna cosa millor.
    – Alimentació: Control·lar els hidrats de carboni, ni molts ni pocs, els justs.
    – Exercici: Ja coneixeu els metges, per qualsevol cosa et recomanen fer exercici.
  7. I la insulina es per sempre?
    No, tan sols fins que et moris o bé fins que treguin els Trident Insulina Fresh o alguna cosa per l’estil.
  8. Tota la vida amb la mateixa dosis d’insulina?
    Doncs es veu que no. Al cap de poc de iniciar el tractament el pàncrees es recupera una mica (continues amb insulina, però menys), es el període anomenat “lluna de mel” (no se qui posa aquests noms…), però al cap d’uns mesos invariablement torna a parar de funcionar, ei digues-li vago.
  9. Així doncs, els diabètics poden fer una vida normal?
    No. Se’ls ha d’apartar de la societat i ficar-los en guetos. No es tracta d’una persona amb diabetis, es una diabetis amb persona. Només faltaria.

BCPP: Xexu

Advertisements
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Però si tots ja sabem que el Pons va arribar a la diabetis tipus 1 gràcies a la copa amb crispetes amb pintura plàstica que se li va oferir per rentar el món de pecats… I el Pons en la seva grandesa les va menjar totes, i llavors van anomenar a la copa “factor ambiental”. I tothom va veure que això no podia ser cosa bona, però el món ja no tenia pecats per a confessar i perdonar, llavors van inventar una app. ^^

  2. JOMATEIXA ha dit:

    El meu padrí era diabètic, així que el meu germà i jo teníem números per la rifa. De moment però, no ens ha tocat.

  3. McAbeu ha dit:

    Aquest post de fa 9 anys i mig va ser un precedent dels tan admirats casos típics monotemàtics / científics actuals, no?

  4. XeXu ha dit:

    Interessant. Això em refresca aquelles lliçons d’endocrino que em feien a la carrera, perquè tot allò ho tinc molt oblidat. Com que ara em dedico a fer de pastor de cèl·lules, i les meves cèl·lules agafen la glucosa del medi sense problema, ja no em preocupo de l’existència o no d’unes cèl·lules Beta que generen insulina, que s’unirà al seu receptor (la manca del qual genera la molt menys interessant tipus 2), i que això provocarà un canvi de conformació que fosforilarà algunes proteïnes via degradació d’ATP que permetran l’entrada de glucosa des de la circulació a les cèl·lules. Quanta complicació. Si fossis una línia cel·lular en cultiu no et passarien aquestes coses, i a més jo et tractaria millor.

    • McAbeu ha dit:

      Sort que els meus admirats CT monotemàtics / científics no els fas tu. Podries posar una foto d’una proteïna fosforilada com a mínim, no et sembla?

      • XeXu ha dit:

        No sé penjar fotos en un comentari, podria posar l’enllaç, però m’agradaria que algú m’ensenyés a posar una foto directament aquí, i llavors gustosament ho faria. algun voluntari?

      • XeXu ha dit:

        Anem a veure si en Pons ho ha explicat bé. Aquest vindria a ser la ruta de senyalització que fa que la insulina acabi dient-li, via tot un complex mecanisme de senyals intracel·lulars, entre els quals hi ha la fosforilació, que ha d’entrar glucosa a la cèl·lula, i que els transportadors de glucosa s’activin. La fosforilació no és més que s’afegeixin grups fosfat, de l’element fòsfor (P) en alguns aminoàcids de la proteïna. Com que el grup fosfat està molt carregat elèctricament, això fa canviar la forma de la proteïna (per atracció de càrregues), i li canviarà la seva activitat, perquè ja no té la mateixa forma, ja no pot fer el que feia, i ‘es reprograma’ per passar una altra informació. Sé que és complicat…

          • XeXu ha dit:

            Bé, ja es veu que no m’ha sortit això de posar una imatge…

          • XeXu ha dit:

            Ehem… ha sortit posant només l’URL de la imatge…

          • Pons ha dit:

            WordPress es molt llest i ja sabia que volies insertar la imatge només posant la url, si fas el mateix a blogger segur que no ho interpreta….

            Molt maca la explicació i el dibuixet. Tot el procés aquest de transport, senyalització, fosforilació, etc el meu cos ho fa a les mil meravelles, el problema es que algú ha de generar la insulina i en el meu cos ja ningú fa aquesta feina…

          • XeXu ha dit:

            Saps, ja fa molt temps que se sap que la diabetis I és una de les malalties que es podrien curar de manera relativament “””fàcil”””, amb moltes cometes, perquè fàcil tampoc és, amb cèl·lules mare. Es tractaria, a grans trets, d’agafar cèl·lules mare del mateix pacient i donar-los estímuls perquè diferenciïn a cèl·lules Beta pancreàtiques. Si el pàncrees torna a tenir cells Beta, tornarà a generar insulina, i els tipus I, que com bé saps tenen els receptors perfectament funcionant, no s’haurien de punxar més. Naturalment, caldria arranjar altres problemes, però és un camp per treballar-hi, i podria ser exitós. Jo penso que en un futur, el tipus I es curarà sense problema. Però això de treballar amb cèl·lules mare totipotents no està del tot ben vist actualment…

          • Pons ha dit:

            Ho sé, experimentant amb ratolins ja ho han fet això, però per portar-ho a cap en humans s’han de passar molts controls abans, calculo que cap allà al segle vinent ja…

        • ahse ha dit:

          Cony… Quin dibuixet més maco…

        • ahse ha dit:

          El cos del Pons està espatllat i no té qui donar-li aquells puntents vermells que al dibuix posen “insulina”! Ho entens ara?

        • McAbeu ha dit:

          Tot un món aquest de la fosforilació. Gràcies per la imatge.

        • Roselles ha dit:

          Si ja m’era difícil seguir-te, amb el dibuixet en anglès he decidit rendir-me.

      • ahse ha dit:

        Hem de dubtar-ho. Amb quin microscopi en concret proposes que la faci?? Potser saps marca o característiques o tens algun data sheet?

    • Pons ha dit:

      Llàstima que jo sigui un ésser extraordinàriament complex

      PS: Mini-punt per menysprear la tipus 2.

    • ahse ha dit:

      El Pons, línia cel·lular en cultiu!!! Però quina blasfemia! No tens por als trons i els llampecs que et cauran per la teva falta de respecte!?

  5. Xavier Pujol ha dit:

    Aquest ct es podria titllar d’exaltació al diabetisme?
    Fa temps que estudio per diabètic però de moment em suspenen sempre. No perdo l’esperança perquè acostumo a tenir la glucosa bastant alta.

    • Pons ha dit:

      A aquestes alçades de la vida difícilment et donaran el títol de diabètic autèntic, en canvi tens bastantes possibilitats que et donin el succedani de diabètic tipus 2, o sigui que vigila aquests desajustats nivells de glucosa, desconfia de qualsevol aliment que vingui processat.

    • ahse ha dit:

      No. Aquest CT es pot titllar de divulgatiu i una mica més de respecte per al Pons. No li arribaràs mai ni al dit petit del peu esquerra, el diabetis del Pons és tipus 1, eh? Mentre tu segur que menges com un Guarro…

  6. Alfons ha dit:

    Jo pateixo la de tipus 2 i és un autèntic calvari, així m’imagino que la de tipus 1 ha de ser insuportable. El meu metge em diu que la diabetis no és crònica, com es diu sempre, sinó progressiva.

    • ahse ha dit:

      Confessa-ho tot! Què has fet per arribar-hi? Espero que almenys fumar no fumis…

    • Pons ha dit:

      Encara que no ho sembli jo sóc un tio molt disciplinat, o sigui que ho porto bé.

      La tipus 2 potser no es crònica, però la tipus 1 si que ho és, com a mínim de moment, a falta que els meravellosos avanços mèdics aconseguits en els ratolins es passin als éssers humans, però calculo que això serà d’aquí un centenar d’anys.

  7. Eva ha dit:

    Pons’s blog es pot considerar part d’una vida normal?!?

  8. Gaby ha dit:

    Merci per la informació!!! Ja sabia de que anava però el tema de les “betes”…no ho sabia…sempre s’apren una mica més…

    Jo tenia un cosí petit que ho tenia i era ho trobava molt dur….un nen que no pot menjar dolços es una pica putada….però vaja, com sempre, hi han coses pitjors. El trident fresh aquest que dius, seria genial!!!
    Encara que crec, al pas que van, que ja et modificaran l’ADN i el teu cos tornarà a veure com amigues les “betes” aquestes…el problema es quan ho sabran fer…

  9. Roselles ha dit:

    Que jo sàpiga ets la única persona “jove” amb diabetes que conec, i tinc curiositat per saber com ho vas esbrinar, i si has tingut algun iuiu algun cop.

    Fent conya, ets el perfecte company si una vol fer dieta. Cada cop que miro de cuidar-me la meva parella apareix a casa amb xocolata, galetes, i porqueries varies. Hi ha alguna cosa, apart de porquerietes, que no puguis menjar?

    • ahse ha dit:

      Pobre Pons!!! No et fa mal saber quanta insulina a d’empassar-se amb cada menjar, a cada hora d’ingerir coses, cada dia… !!! ??? !!!

    • Pons ha dit:

      El símptomes que em van portar a sospitar que alguna cosa no anava bé van ser la polidípsia, la poliúria i la fatiga.

      Tot aliment que tingui una índex glucèmic elevat no es apte pels diabètics. Fes un cop d’ull a les etiquetes i descobriràs una pila de productes que porten sucre que no n’haurien de portar.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s