Arxivar per 2017-01-25

La setena i última temporada de The Good Wife és la més diferent de totes, en aquesta l’Alicia es mou més pel seu compte, més que no pas funcionar en un buffet com en temporades anteriors, veiem una Alicia més individualista e independent. Aquesta última temporada també es la més dramàtica, amb tot allò de l’Eli, el investigador, els antics socis, un munt de situacions del tipus “ara t’estic, ara no t’estic”, en temporades anteriors també havia passat però no de manera tan exagerada i indiscriminada com en aquesta. Un apunt, es curiós com una dona blanca de classe alta com l’Alicia sempre ha de tenir una amiga d’una minoria ètnica, a falta d’una india sempre es pot canviar per una afroamericana.

good-wife-eli-gold

Com a curiositat, en el primer capítol Eli Gold mira Zombis Nazis 2

Hi ha constants en la sèrie invariables com ara que continuen els casos delicats sobre temes d’actualitat com el suïcidi assistit, els cotxes autònoms, el robatori d’informació confidencial d’empresa, visibilitat dels negocis a google maps (bé, el seu alter ego), demandes per drets d’autor musicals, filtració de prototips tecnològics, Estat Islàmic, drones, jurisdicció entre fronteres, i una pila de temes d’actualitat més. Aquest es un dels motius perquè la sèrie no cansa, perquè encara que els judicis no siguin sempre el més important, els temes d’aquests sempre estan al dia.

L’antepenúltim capítol es un capítol que serveix com a excusa per reunir molts dels personatges secundaris per tal que els veiem per última vegada, no es un mal capítol, però realment aporta poc a la trama del final de temporada. En canvi, la sèrie acaba amb un doble capítol judicial amb moltíssima tensió on els personatges s’hi juguen molt. Es complicat valorar el final sense entrar en espoilers, però hi ha un clar paral·lelisme entre l’inici de la sèrie (ara fa set temporades que es diu aviat!) amb el final. Veiem que la bona dona del principi de la sèrie ja no es la mateixa bona dona, ni com a esposa, ni com amiga, ni com a persona ètica. Donat que els final son el punt més delicat i quan més la solen cagar les sèries, pel·lícules, llibres, etc. Trobo que el final de la sèrie es prou acceptable, tot i que entenc que no sigui un final que agradi a tothom, com a mínim es un final que dona una plantofada de realitat a totes aquelles sèries que simplement acaben complint amb el tòpic de ser feliços i menjar anissos. Però les múltiples situacions de girs constants i alguns d’ells bastant forçats d’aquesta setena temporada fan que les meves temporades preferides siguin les dos anteriors. Que justament siguin les temporades finals les millors de la sèrie es el que em fa valorar-la més positivament ja que la tendència habitual de les sèries es mantenir-se, en el millor dels casos, o directament decaure. En la meva opinió, es clar.

The Good Wife té un 7.6 al filmaffinity i un 8.3 al imdb. Us deixo enllaços a temporades anteriors: Primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena.

Nota setena: 8/10
Nota sèrie: 8/10

Anuncis