Post vintage a partir del CT108
Hi ha persones que tenen la idea de que quan van a un hotel ja que han pagat la habitació tot el que hi ha en aquesta es seu, però llavors matisen que ells no roben. Per exemple en Ross de Friends.
– Cojer el mando de la tele seria robar, però las pilas no!
– Cojer el salero seria robar, però no la sal…
Però si tornem a la realitat el que si que fa tothom es agafar els sabons i gels de bany, es una obligació, seria com una espècie de ofensa a l’hotel si no ho agafessis. En canvi el que està al límit de la legalitat son les tovalloles. En el seu dia (un dia de l’any 2003) la cadena Holiday Inn va perdonar el robatori de les seves tovalloles a canvi d’una història de com va robar la tovallola, podeu llegir la notícia completa. Algú ha estat mai en un hotel de la cadena Holiday Inn? I si algú hi ha estat, ha robat les tovalloles? Jo mai he estat en un hotel d’aquesta cadena, però si mai hi vaig no dubtaré en robar la tovallola i a canvi donar-lis una bonica i original història, se que surten guanyant amb el canvi, però en aquest sentit soc altruista.
Máxima de McFee: La materia ni se crea ni se destruye. Sin embargo, se puede perder
BCPP: McAbeu
Pons's blog 
Mai se’m va acudir emportar-me una tovallola d’hotel. A més a més, sembla que utilitzen de les barates, tampoc seran gaire atractives, no?
(Imaginem-nos la següent escena:
– Noto una forta atracció cap a aquesta tovallola!
– Recorda que és una tovallola d’hotel! Quanta gent deu haver-la utilitzat ja i haver-la passat per tot el cos!?
– No m’importa a quanta gent se la va aixugar, sento que aquesta és la tovallola de la meva vida!
– Vols dir?
– Me l’emportaré i la faré meva per a sempre més! Total si ja l’he pagada…)
Ho trobo lo més normal del mon
Robar les tovalloles? I ja poats, per què no endur-se el llit?
Perquè els llits no caben dins de la maleta
Ja ens explicaràs quin tipus de pakistanis s’han de contractar (i el preu mínim) per transportar-te el llit de l’hotel a casa teva.
Jo m’he imaginat una altra escena:
– Director general dels hotels Holiday Inn: Cada any ens roben un munt de tovalloles, no hi ha manera d’evitar-ho això?
(Un silenci tens plana sobre el despatx on els més alts directius d’aquella cadena hotelera estan reunits. Tots es miren sense saber que dir. El Director General també els mira,impacient, esperant una resposta. Finalment un d’ells comença a parlar)
– Cap de publicitat i màrqueting: La gent es pensa que robar una tovallola no és robar per tant és impossible impedir que les agafin. El que si podem fer és treure’n algun profit..
– DG: Ja diràs com
– CPM: Muntarem una campanya publicitària on direm que “perdonem” als lladres a canvi d’una història. Sens dubte els diaris se’n faran ressò i tindrem publicitat gratuïta.
– DG: I els blogs també en parlaran?
– CPM: Segur que al Pons’s Blog en faran un post i, amb una mica de sort, potser d’aquí uns anys el tornarà a repetir en una sèrie que farà cada dimarts recuperant posts vintage.
– DG: Aleshores ja no em queda cap dubte. Endavant amb aquesta iniciativa. T’acabes de guanyar un augment de sou…
D’acord, d’acord m’has enganxat, jo sóc el cap de publicitat i màrqueting de Holiday Inn!
Doncs en aquest cas, no tindràs alguna promoció d’un cap de setmana amb totes les despeses pagades en un dels hotels de la cadena que em puguis passar? Em comprometo a no agafar cap tovallola.
:DD
Molt bo!!
Mira que tens cara!! Demanar al Pons que es comprometi amb tu per una tovallola…
Història real:
Un viatjant de comerç, va coincidir a un hotel de la Seu d’Urgell amb en Peret. Quan era jove i tenia moltes fans.Va escoltar una conversa entre dues cambreres. No tan sols pensaven quedar-se les tovalloles, sinó fins i tot els llençols on havia dormit el seu ídol rumber.
Peret super-star!
Ah! I després diuen que són els clients que en roben!! Quin món!
Crec que només ho va fer per tenir-los “fitxats”, per si tornaven a l’hotel.
D’aquesta manera ja sabia qui els hi prenia.
I quan tornaven els hi fotien una pallissa. Això m’han explicat
Els lladres tontos es queden fins i tot sense les dones amb les quals van al robatori. ^^
Els hotels susceptibles de que els robis les tovalloles, és a dir, els més o menys bons, perquè robar una tovallola de segons quins llocs, t’ho penses dues vegades, ja es cobren la tovallola amb el preu de l’habitació, i unes quantes coses més. Com a poc, la neteja posterior, els sabonets la utilització de la tele, les infusions, qualsevol cosa que et serveixen, encara que et diguin que són un present, te les cobren per si en fas ús. I si no en fas ús, doncs també te les cobren. En això en Ross no va desencaminat, però emportar-se coses de l’habitació perquè ‘són per fer-les servir, és a dir que són per mi’, té una línia molt fina que si la passes potser no acabaràs precisament escrivint històries. O potser sí, però ho faràs des de la presó. Cal recordar que qualsevol hotel respectable no és com el típic motel de sèrie americana, que no et demanen cap documentació per estar-t’hi, i que millor que no sàpiguen ni com et dius, ni tu ells. A l’hotel tenen les teves dades, especialment les bancàries, així que si no et cobren de més per tot allò que t’emportes, és perquè ja s’ho han cobrat prèviament. Així que el dubte està servit, en realitat ja ho has pagat, però emportar-t’ho segueix semblant un robatori. Què faràs la propera vegada que tinguis una tovallola d’hotel a les mans? Perquè em diràs que en els 11 anys que fa del post no has estat en un hotel d’aquests…
Ha quedat clar que tu només robes als hotels rics per donar-lo als pobres, es a dir, a tu mateix, una espècie de Robin Hood hoteler. Recorda’m que no et deixi allotjar mai en el meu hotel.
A què ve tota aquesta teoria hotelera? Vols que et lloguem una habitació al bloc i no saps si pots emportar-te la tovallola??