Arxivar per 2017-02-06

Cánticos de la lejana tierra – Arthur C. Clarke
canticos-preview

Arthur C. Clarke, clàssic autor de ciència ficció conegut per 2001: Odissea espacial, Fi de la infància, Cita amb Rama, El martell de Déu, i molts altres llibres que (encara) no he llegit. A Càntics de la llunyana Terra ens trobem en un futur on la Terra ha deixat d’existir perquè el sol s’ha desestabilitzat i ha començat a fer-se nova. Per sort s’han enviat vàries naus colonitzadores al espai i s’han fundat algunes colònies. La història arranca quan la última nau que ha sortit de la Terra arriba a una tranquil·la colònia en un planeta que es pràcticament tot oceà menys tres illes. La vida de la colònia es pacífica i sense pràcticament cap incident, i l’arribada d’una nau plena de colons revolucionarà aquesta tranquil·litat, en teoria els colons estan de pas i només han vingut a repostar una mica de gel per tal de continuar el seu viatge. En aquest futur s’ha solucionat el problema del combustible necessari per fer funcionar les naus espacials però la galàxia continua sent enorme i les velocitats màximes no arriben més enllà de la meitat de la velocitat de la llum, per tan per desplaçar-se d’un lloc al altre s’ha de recorre a la hibernació.

La idea inicial de la novel·la es atractiva, però no se com va apareixent un romanticisme pel mig entre una local i un visitant de tal manera que la ciència ficció queda bastant en segon pla, si fins hi tot hi ha un trio amorós! La veritat no m’esperava això del senyor Clarke, es la primera vegada que m’ho trobo en un llibre seu. No tot es romàntic es clar, també hi ha una mica de drama amb alguna que altra mort inesperada, i també hi ha una mica de discussió ètica – filosòfica sobre la colonització de planetes, però tot i així no m’ha convençut massa. Ha tingut sort que el llibre no arriba a les 300 pàgines i que ja porto dos llibres abandonats aquest any que tot just comença i em sentia culpable per abandonar un tercer.

Una vez fue aceptado por todo el mundo que cualquiera que aspirara deliberadamente al cargo [de presidente] debía ser descalificado de manera automática, casi cualquier otro sistema podía servir, y el procedimiento más simple fue una lotería.

Nota: 5/10

Anuncis