Cas típic 2546: noi li agrada noia, noi li agraden els Càntics de la llunyana Terra

Posted: 2017-02-06 in Llibres
Cánticos de la lejana tierra – Arthur C. Clarke
canticos-preview

Arthur C. Clarke, clàssic autor de ciència ficció conegut per 2001: Odissea espacial, Fi de la infància, Cita amb Rama, El martell de Déu, i molts altres llibres que (encara) no he llegit. A Càntics de la llunyana Terra ens trobem en un futur on la Terra ha deixat d’existir perquè el sol s’ha desestabilitzat i ha començat a fer-se nova. Per sort s’han enviat vàries naus colonitzadores al espai i s’han fundat algunes colònies. La història arranca quan la última nau que ha sortit de la Terra arriba a una tranquil·la colònia en un planeta que es pràcticament tot oceà menys tres illes. La vida de la colònia es pacífica i sense pràcticament cap incident, i l’arribada d’una nau plena de colons revolucionarà aquesta tranquil·litat, en teoria els colons estan de pas i només han vingut a repostar una mica de gel per tal de continuar el seu viatge. En aquest futur s’ha solucionat el problema del combustible necessari per fer funcionar les naus espacials però la galàxia continua sent enorme i les velocitats màximes no arriben més enllà de la meitat de la velocitat de la llum, per tan per desplaçar-se d’un lloc al altre s’ha de recorre a la hibernació.

La idea inicial de la novel·la es atractiva, però no se com va apareixent un romanticisme pel mig entre una local i un visitant de tal manera que la ciència ficció queda bastant en segon pla, si fins hi tot hi ha un trio amorós! La veritat no m’esperava això del senyor Clarke, es la primera vegada que m’ho trobo en un llibre seu. No tot es romàntic es clar, també hi ha una mica de drama amb alguna que altra mort inesperada, i també hi ha una mica de discussió ètica – filosòfica sobre la colonització de planetes, però tot i així no m’ha convençut massa. Ha tingut sort que el llibre no arriba a les 300 pàgines i que ja porto dos llibres abandonats aquest any que tot just comença i em sentia culpable per abandonar un tercer.

Una vez fue aceptado por todo el mundo que cualquiera que aspirara deliberadamente al cargo [de presidente] debía ser descalificado de manera automática, casi cualquier otro sistema podía servir, y el procedimiento más simple fue una lotería.

Nota: 5/10

Advertisements
Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Clarke és un altre dels grans de la ciència-ficció, fa temps que tinc ganes de rellegir la saga completa de les “Odissees” potser m’hi posi quan acabi amb els Asimov…

    Pel que fa a aquest llibre concret, no l’he llegit i em sembla que seguiré sense llegir-lo. Me’l fa molt poc interessant que una història romàntica faci passar la ciència ficció en un segon pla. Ja m’ho he trobat en algun altre llibre d’aquest gènere (tampoc en cap de Clarke) i si no fos que jo no sóc d’abandonar els llibres, et diria que és motiu més que suficient per fer-ho.

    Per cert, portes dos llibres abandonats en un mes?. Noi, si que tries malament, no? ;-)

    • Pons ha dit:

      Com que he vist la peli i em va semblar bastant fumada no tinc massa ganes de tocar les odissees.

      PS: Tinc poca paciència amb els llibres que no m’enganxen.

    • ahse ha dit:

      Doncs jo no el llegiré segur. Però el resum del Pons sí, per assegurar-me que no m’estic perdent res. ^^

  2. XeXu ha dit:

    Estàs perdent l’oportunitat de superar el teu record de llibres abandonats en un any, quina manca de visió! Què serà de la teva pestanya dedicada a tal efecte?

    • ahse ha dit:

      Tu ves preocupant-te per les pestanyes del teu bloc! Tens cap pestanya de llibres abandonats? No? Què tal si la crees?

      • XeXu ha dit:

        Seria força inútil, espavilada. Jo no abandono llibres.

        • ahse ha dit:

          Doncs pitjor per tu, eh? Ni tan sols tens l’oportunitat de crear tal pestanya i vens aquí a donar consells sobre les pestanyes més cuidades i ordenades del Pons, que amb tanta cura i dedicació va omplint-les i polint-les!!

    • Pons ha dit:

      Haig de buscar un equilibri entre la pestanya de llegits i d’abandonats, la idea es que els segons no superin els primers.

      • ahse ha dit:

        Si ni sap de què parla el marró aquest!! Hem de contractar becaris que ens busquin i ens tornin al fucsia, que feia comentaris més eixerits…

  3. ahse ha dit:

    Avui vaig una mica dormida… Mal rotllo, eh?
    Comentaré quan em desperti.

    • Pons ha dit:

      Estic esperant

      • ahse ha dit:

        A veure:

        – en trobem detalls sobre què se’n va fer del canvi climatic abans de tornar-se el sol en una supernova?
        – apareix el nom de l’Elon Musk entre els fundadors de les colonies?
        – els del trio amoros aconsegueixen arribar tots a l’orgasme al mateix temps? es donen també els detalls sobre com ho fan?
        – es podria considerar que el Sr. Clarke no és un home romàntic?
        – les lleis d’escollir presidents apliquen també per a escollir els presidents de la comunitat de veins?

  4. Eva ha dit:

    Culpable? El senyor Clarke és mort, i els llibres no tenen sentiments (ni els de ciència ficció): l’hauries pogut abandonar tranquil·lament.

  5. JOMATEIXA ha dit:

    Uf! ja veig que vaig endarrerira amb els clàssics, però amb la puntuació que dones potser esperaré a veure què diu el Mc de les “Odissees”

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s