Cas típic 2547: noi li agrada noia, noi té una història mòbil

Posted: 2017-02-07 in Dimarts Vintage, Personals

Refregit del CT302. M’ha fet gràcia trobar aquest post amb els tres primers mòbils (mòbils, eh? Res de smartphone) que vaig tenir.

Ja no es fan mòbils com abans: Nokia, Connecting People? 3310. El mític mòbil indestructible amb el joc de la serp!

Siemens A65. No el cuidava massa, no…

Brilla tan que es pot veure el reflex de la càmera: Sony Erickson Z310i. Encara aguanta! [Està clar que ARA ja no aguanta]

Mira els 3 juntets!

Recordeu quin va ser el vostre primer mòbil? Quan fa d’això? Quan us va durar? El Nokia 3310 crec que el vaig comprar al 2002.

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Molen! Els smartphones no són mòbils^^
    Jo no recordo el meu primer mòbil què era, crec que un Alcatel, però em sembla que tenia una antena i sé segur que el vaig banyar amb suc de pressecs…

  2. Eva ha dit:

    El meu primer mòbil seria com el de l’ahse. El meu mòbil actual, un Nokia indestructible com el de la primera foto.

    • Pons ha dit:

      No tens un smartphone?! Però quin tipus de persona ets?!

      • Eva ha dit:

        Clàssica. En fi, com a toc modern, el Nokia és de dues targetes. Les dues de prepagament, és clar.

        • ahse ha dit:

          Tens sort! Les targetes de prepagament a Espanya fa temps que es van tornar en una mena de targes amb contracte…

          • Eva ha dit:

            Una de les targetes de prepagament és espanyola, i no hi ha contracte.

          • ahse ha dit:

            Vols dir que no et caduca el prepagament a una certa data i no n’estàs obligada a recarregar-la quan la companyia telefonica vol?

    • ahse ha dit:

      Tens sort! Els smartphone són una plaga. Però bé, ets a Marroc, aquí no sé jo si aguantaries només amb el Nokia de la foto…

      • Eva ha dit:

        En això hi ha una visió molt equivocada: al Marroc hi ha molta més gent amb mòbil car que a Espanya (costa de creure,eh?). Pots no tindre llum a casa, però smartphone no hi ha ningú que no en tinga. Mai no he conegut ningú al Marroc sense telèfon, i a Espanya, sí.

        • Pons ha dit:

          Això es positiu, vol dir que els marroquins es preocupen d’estar en contacte amb els seus

        • ahse ha dit:

          Costa creure que a Espanya encara hagi gent normal que no depen del mòbil!

          • Eva ha dit:

            Eh? Qui ha dit “normal”?

            De tota manera, la normalitat està sobrevalorada.

          • ahse ha dit:

            Vull dir que respecte als mòbils, el normal seria no tenir-los. Qui i quan necessita un mòbil, realment?

            De tota manera, la normalitat no existeix. Ara bé, el Pons, l’AhSe i el becari som normals, però la resta…

  3. McAbeu ha dit:

    Sense posar la mà al foc, perquè fa uns quants anys d’això, jo també diria que el meu primer mòbil va ser un Alcatel que segur que portava una antena i que NO vaig banyar amb suc de préssec. No recordo però quin model era.

    Després d’aquest en van passar uns quants més, segur que me’n deixo però els que ara recordo són: ERICSSON T10, PHILIPS SAVVY (aquest el vaig comprar l’any 2000), SIEMENS MC60 i l’últim abans dels smartphones va ser un NOKIA 7210 SUPERNOVA comprat l’any 2009 i que vaig fer servir fins 2012 o 2013.

  4. Xavier Pujol ha dit:

    Vaig tardar molt, comparat amb altres, a tenir mòbil. Fins el 2009 no vaig tenir el primer. No recordo la marca, era plegable i només servia per telefonar. El tenia en règim de tarja de pagament. De tan poc que l’utilitzava: 10 € em duraven mig any que és quan caducaven.

  5. XeXu ha dit:

    Falta l’actualització del post amb tots els mòbils posteriors, no? Per veure que s’anaven fent progressivament més petits, i després van tornar a créixer per ser més plans, però molt més grossos. Qui li havia de dir a qui va fabricar aquests models (vull dir qui el va dissenyar, no la classe de nens i nenes bangladeshencs que els van fabricar) que els mòbils acabarien sent petits ordinadors de butxaca que, de tant en tant, faríem servir per trucar.

    Jo vaig trigar molt a tenir mòbil, m’hi negava. El primer era un Nokia, però un model molt més modern que el famós 3310, i que per tant no va durar ni la meitat. El següent ja va ser un tàctil rudimentari, així que ja veus que en comparació amb la majoria de gent, tinc mòbil des de fa quatre dies. De fet, no fa ni 10 anys que en tinc, ara que ho penso. Em sembla que el primer el vaig tenir al 2008, o a finals del 2007, potser. No entenc com ara no sóc capaç de desenganxar-me’n…

    • Pons ha dit:

      El següent mòbil ja seria un smartphone, un Samsung galaxy Y, força petit, amb una pantalla de 3 polzades. Després vindria el Sony Xperia U, i després l’actual Huawei 3C. Si t’interessa pots buscar les fotos pel google. Fins al 2007! Verge santa!

    • ahse ha dit:

      Què dius tio! Ara resultarà que l’opinió dels nens & les nenes de Bangladesh no importa… T’hauria de fer vergonya dir coses d’aquestes!

  6. Roselles ha dit:

    El meu primer mòbil-trasto, al 1999, va ser un Alcatel One Touch Club. Aquest:

    Abans la cosa anava diferent. Recordo els últims anys de l’insti, més o menys per aquesta època (vaig repetir, o sigui que any amunt any avall) que va sortir el Nokia 8210, que valia una pasta (80.000 pessetes). I tot l’institut sabia qui tenia aquest prodigi de mòbil, que eren concretament dues persones. Això volia dir que a casa seva hi havia pasta gansa, ja t’ho pots imaginar. Avui dia, qualsevol marrec et porta un mòbil de 400-500€, i com a mínim, perquè de marrecs amb Iphone hi han a patades.

    • Pons ha dit:

      En el 99! Ets el contrari del Xexu! Et tenien mimada a casa per comprar-te un mòbil tan jove! Avui en dia atracar un nen et surt a compte, abans lo més valuós que portava un nen a sobre els els bolis Pilot. Lo màxim que m’he gastat amb mòbil ha sigut 170€, més que suficient per tenir un aparell força decent.

      • Roselles ha dit:

        Res de mimada!!! M’ho vaig comprar amb el sou del treball d’estiu, al Super Stop. Des de petita que sempre havia volgut tenir un mòbil, perquè el meu somni era ser detectiu i envejava aquells detectius que sortien a la tv parlant amb un totxo a la mà. És un somni infantil que no em trauré mai de sobre.

        És ben bé que tinc una idea ben equivocada de tu. Et feia d’Iphone, imagina’t.

        • Pons ha dit:

          Llavors no treballes de detectiu? Encara ets jove! Encara pots complir el teu somni!

          iPhone?! Jo que sempre ho valoro tot amb la relació qualitat/preu/utilitat per mi

          • Roselles ha dit:

            Et feia fan de la tecnologia, i t’imaginava envoltat d’aparellets xorres que fan mil i una virgueries. Ja tenia la sensació de que m’equivocava quan em vas dir que no tenies rellotge.

    • ahse ha dit:

      I què dius que feies amb aquest aparell?

  7. Alfons ha dit:

    Els primers mòbils, semblaven portaavions, jo vaig tenir un alcatel i ho vaig deixar cansat de tenir-lo, no perquè es fes malbé, també em sona un nokia, que temps aquells, però eren mòbils semblants als telèfons normals, per cridar quan ho necessitessis, ah i de targeta.

  8. JOMATEIXA ha dit:

    A mi el primer em va durar anys i panys, a partir de llavors, la cosa ha anat decaient. Ara, intento fer-lo durar, més que res perquè són les meves filles les qui volen canviar-lo sovint i la vaca no dona per tant… :(

  9. Lux Lisbon ha dit:

    El meu era un Alcatel rodonet verd amb antena, cap a l’any 1999…era fantàstic, com tret de dibuixos animats!

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s