Cas típic 2558: noi li agrada noia, noi li agrada la quarta temporada de Sherlock

Posted: 2017-02-22 in TV

La quarta temporada de Sherlock comença amb un aperitiu que ens van regalar a principis del 2016, un capítol enumerat 4×00 que es basa en una situació alternativa on en Watson i en Sherlock actuals no existeixen i en canvi van existir a finals del segle XIX, sent coetanis d’en Sherlock Holmes de Conan Doyle. Per variar en Watson també té seqüeles d’una guerra, una guerra d’Afganistan per més inri, però aquesta es tan sols la primera de les moltes coincidències entre en Watson i Sherlock que coneixem i els d’aquesta història alternativa. El cas que ens mostra el capítol es titula (o més aviat en Watson titula) la novia abominable, una novia que després de suïcidar-se decideix carregar-se al seu marit, sí, sí, no m’he equivocat no he volgut dir “abans”, el “després” es totalment correcte. El capítol 4×00 ha sortit 2 anys després de l’últim de la tercera temporada, realment calia dos anys per fer un capítol? No, però casi, ja que els detalls han estat molt cuidats, començant pels efectes especials i acabant pels decorats i el vestuari, però no solament això sinó també les interpretacions i la trama en general, però aquests dos últims aspectes no són cap novetat respecte els capítols contemporanis de Sherlock.

Sherlock amb un estil més clàssic

Sherlock amb un estil més clàssic

2017, un any més tard arribem al primer capítol de la quarta temporada sembla una mica una parodia del propi Sherlock, es a dir, el protagonista cada vegada es més exagerat i té comportaments més autistes i excèntrics, amb deduccions directament impossibles que acaben sent certes tot i aguantar-se només amb detalls ínfims que podrien significar qualsevol altre cosa, però quan es tracta de deduir alguna cosa tan evident com que un lladre està buscant les còpies d’una figura sembla que ningú es dona compte fins a la sisena còpia i tot així la policia encara no està vigilant, en fi… En aquest capítol té bastant protagonisme la dona d’en Watson i ja sabeu que no m’agrada, però independentment que surti ella no hi ha dubte que es el capítol més fluix de la temporada i possiblement de la sèrie. Coi, es que la gràcia de la sèrie es un duo entre Watson i Sherlock, no hi ha lloc per un trio amb la Mary dels nassos pel mig!

El segon capítol diria que ja l’hem vist abans, no havíem vist en Watson enfadat amb en Sherlock? No havíem vist en Sherlock descontrolat i deixat de la ma de les drogues, si, oi? Doncs ho tornem a veure, no passa res. De totes maneres aquest capítol es entretingut i que el dolent sigui Toby Jones ajuda, per tan per mi es el millor capítol de la temporada, però continua sense estar a l’alçada de les dos primeres temporades, que són per mi les millors de la sèrie, amb final sorpresa inclòs. Per acabar, el tercer i últim capítol es el més exagerat de tots, que es dir molt ja que estem parlant de Sherlock, una sèrie plena de situacions límit. El problema d’aquest capítol es principalment el final, que després de tots els pollastres que han de passar els protagonistes la història acabi d’aquesta manera es força decebedora, a part que no té massa sentit… El fet que cada vegada aparegui un dolent més xungo que l’anterior al estil son Goku però en comptes de cada vegada més fort, sigui cada vegada més intel·ligent també cansa una mica. Ah, i es l’últim capítol de la temporada per tan ha de sortir en Moriarty, però aquest no estava mort? Bé, si, no, si, bé, es complicat d’explicar-ho sense espoilers, però havia d’anomenar-lo perquè en Moriarty m’agrada molt.

Resumint, es Sherlock i per tan mola, en Benedict Cumberbatch es genial, i en Bilbo, vull dir en Martin Freeman també. però les trames d’aquesta temporada no són tan rodones com les de temporades anteriors, tot i així la temporada es mereix un 7 ja que l’únic capítol que realment s’ha de disculpar es el 4×01.

Nota sèrie: 8/10
Nota 4rta temporada: 7/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    S’ha de ser molt llest per suicidar-te abans i voler matar al teu marit després!! Així els policies no et podran agafar mai. :-P

  2. JOMATEIXA ha dit:

    Avui sí que em fas enveja. Aquesta sí que no me la perdré.

  3. Xavier Pujol ha dit:

    Una nòvia suïcidada vol matar el seu nòvio? Sembla l’argument d’un expedient X

  4. risto ha dit:

    Brutal sèrie. Del millor que he vist. M’encanta l’humor britànic…

  5. XeXu ha dit:

    Ja ho vaig intentar amb Sherlock, però no entenia res de res. Ara que tinc Netflix segurament ho tornaré a intentar, quan acabi el que tinc ara entre mans, així que no miro que n’expliques. Tothom parla tan bé d’aquesta sèrie que alguna cosa deu tenir. Per cert, l’altre dia vaig mirar ‘The imitation Game’, i el prota fa més o menys el mateix paper que a Sherlock. No deu ser així de veritat el paio aquest?

    • ahse ha dit:

      No vagis confiant en les opinions dels altres, segur és una serie sobrevalorada. Total, si només té un 8 de 10…

    • Pons ha dit:

      La propera vegada que miris Sherlock tingues el comandament a punt per anar pausant i poder aprendre apunts per tal de no perdre’t.

      No solament a The imitation game fa el mateix paper sinó que també fa un paper semblant a la segona de Star Trek, aquest home ja està encasellat.

  6. Roselles ha dit:

    Ahir al vespre no tenia res millor a fer que acabar Sherlock, així que m’hi vaig posar. No coincidim gaire en el gust dels capítols… Sí que és la temporada de més baixa qualitat i més estranya, però com a capítol dolent per mi s’emporta el premi l’últim capítol. Tot plegat és un disbarat, ridícul, tant de rotllo per… no res. Hi havia maneres millors de fer un capítol amb l’Eurus, i no diguem ja de fer un millor final. I d’en Moriarty, encara dubto que sigui mort, tal i com van les coses a Sherlock.
    Ah, i una queixa per tu: quina mania li tensa les dones fortes i amb personalitat de les sèries! (com a la Sara de CSI). La Mary és estupenda, m’encanta el personatge. Sí, també m’agrada molt en Sherlock i en John… però la Mary els complementa molt bé.

    • Pons ha dit:

      El final del tercer capítol tampoc m’agrada a mi, però el capítol en si no està malament encara que sigui una flipada.

      Si, molta mania a les dones fortes, la Roselles que em cau bastant malament :P

  7. ÒscarAzAl ha dit:

    Jo també crec que l’últim capítol va ser una mica exagerat. D’altra banda, el Sherlock drogat em recorda moltíssim a un pseudoamant meu :P

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s