Arxivar per Març, 2017

Segona temporada de Peaky Blinders, aquella sèrie la qual la primera temporada no em va entusiasmar però igualment es mereix que la continuï veient i no em penedeixo pas d’haver-ho fet. La temporada comença dos anys mes tard del final de la primera amb la mort d’un personatge principal, evidentment no us diré qui, però si diré que es tracta d’un inici explosiu, si, es tracta d’un joc de paraules molt bàsic perquè quedi clar que hi ha alguna cosa que explota, perquè les explosions molen. En quan els nostres germans protagonistes, el seu negoci va bé, de fet, va millor que mai, per tan es moment de ser ambiciosos i ampliar el negoci cap a Londres, i com podeu deduir això vol dir problemes, molts problemes. La gran ciutat (Londres) està repartida entre els italians i els jueus, hi haurà lloc per la nostra família Shelby o els hi anirà gran? Si voleu descobrir-ho haureu de mirar la segona temporada. Un apunt, em fa gracia veure com la gent s’apunta en una banda i quan després quan acaben morts ve la viuda indignada i la mare trista reclamant al líder de la banda que es injust que el seu marit / fill s’hagi mort, haver-ho pensat abans d’apuntar-se a una banda criminal, no? En aquesta temporada han fet més us que mai de la màquina de fer fum, sutge i merda que deixa el carbó perquè la ciutat de Birmingham està més bruta i ennegrida que mai, només d’agafar el comandament per donar al play ja em miro les mans per veure si m’he tacat. Ja ho vaig dir en la meva crònica de la primera temporada però em repeteixo, la ambientació d’aquesta sèrie es de lo millor que he vist mai.

Birmingham està preciosa en aquesta època de l’any

Es curiós que tractant-se en teoria d’una sèrie sobre apostes hípiques no veiem la primera carrera de cavalls fins a l’últim capítol de la segona temporada, de fet, sent estrictes no veiem cap cursa, de fet, tinc la sensació que durant tota la sèrie mai veurem un sol cavall corre. En quan als nous personatges m’agradaria destacar la incorporació de Tom Hardy en el paper de jueu mafiós malparit, un gran encert. En la llista de personatges que repeteixen em continuo quedant amb el protagonista Cillian Murphy i l’inspector interpretat per Sam Neill. El següent punt a favor es que a diferencia de la primera temporada en aquesta la trama es posa interessant des del primer capítol. Una sèrie la qual millora sempre es positiu, tot i això no es una sèrie trepidant que et manté enganxat a la pantalla, però es una sèrie ben feta i el més important es que no et fa escridassar la tele acusant-la de veure comportaments il·lògics dels personatges. Aquesta segona temporada es clarament millor principalment perquè afegeix una cosa que li faltava en la primera, acció, així de fàcil. No us estranyeu quan d’aquí poc veieu la ressenya de la tercera temporada en aquest mateix blog.

La crònica de la primera temporada en el CT2566. Peaky Blinders (que podeu trobar a Netflix) té un 8.1 al filmaffinity i un 8.8 al imdb.

Nota: 7/10

La corona del pastor – Terry Pratchett (352 pàgines)la-corona-del-pastor-portada

Novel·la número 41 de Mundodisco i última publicada per Terry Pratchett (em queda pendent la 40, A todo vapor), i cinquè llibre de la saga de de Tiffany Dolorido. Malgrat la seva jove edat Tiffany ja es una autèntica bruixa amb totes les de la llei, i contràriament al què expliquen les llegendes les bruixes es dediquen a ajudar a la gent fent servir molt poca màgia però molta dedicació i treball.

El inici del llibre es molt possiblement el principi més dramàtic que he llegit en un llibre de Mundodisco, mai hauria pensat que la mort d’un personatge m’afectés tan tot i no tractar-se d’un dels meus personatges preferits però sense dubte un dels més emblemàtics i importants, m’ha deixat tocat, ho reconec. Es inevitable crear un paral·lelisme entre la mort d’aquest personatge i el del propi Terry Pratchett ja que recordo que aquest es l’últim llibre que va escriure. A partir d’aquí hi ha la típica història de noia motivada que vol abastar més del què es humanament possible ja que mai hi ha prou temps per solucionar els problemes de tothom, cosa que ja havíem vist en llibres anteriors de la saga de Tiffany. El conflicte com a tal no apareix fins que no portem tres quartes parts de llibre i un cop hi arribem aquest es desenvolupa amb poca gràcia. Després de “l’acció” arriba un altre moment nostàlgic (no tan com el del principi) i maco i s’ha acabat. Ja ho he dit sempre que els llibres de la Tiffany estan més enfocats al públic adolescent i no m’agraden tan com la resta de sagues de Mundodisco, tot i així es Terry Pratchett i es nota molt, especialment en els personatges secundaris carismàtics com Tata Ogg, LA MORT, la gata Tú, Magrat o fins hi tot la senyora Carcoma. A part el llibre està ple de mini-cameos de molts personatges coneguts d’altres històries del Mundodisco, aquests petits detalls m’encanten, així com una cinquantena llarga de genials notes a peu de pàgina. Així doncs La Corona del Pastor es el Pratchett més dramàtic tan per la trama del llibre però sobretot perquè sabem que es tracta de l’últim Pratchett, però tal i com ens demostra el llibre, malgrat la mort de gent important la vida segueix, llarga vida al llegat de Terry Pratchett!

La reputación de Yaya se había extendido a lo largo y ancho, más largo y más ancho de lo que Yaya acostumbraba a viajar en persona. Los enanos de las Llanuras Sto hasta le habían puesto un nombre, que traducido significaba: «Ve por el Otro Lado de la Montaña».

Nota: 7/10

Recordeu Bron? Si coi, la sèrie sobre assassins que ataquen Dinamarca i Suècia. La tercera temporada de Bron comença amb un cadàver en estranyes circumstàncies, per tan res fora de lo habitual. La morta es una activista de gènere, de fet, la majoria de morts de la temporada (si, sempre es un assassí en sèrie) estan relacionats amb gent que… No, a Bron la trama dona girs argumentals i la situació no para de canviar, de fet la tàctica de cada final de capítol de posar un cliffhanger es manté exactament igual que en temporades anteriors i caram si funciona! Al principi de la temporada amb varies histories de personatges nous que semblen no tenir cap relació amb el cas es fa una mica avorrit de seguir, però aquesta sensació només passa als primers capítols.

La sèrie sempre es de nit o bé el dia està gris, deuen tenir prohibit rodar en un dia de sol, tampoc es que sigui molt complicat trobar un dia gris a Suècia. Les llums de nit sempre son blaves o taronja, i la resta fosc, la il·luminació nocturna d’aquesta sèrie es una llum molt característica, veus una escena nocturna de Bron i de seguida saps que es Bron.


Fa 625 dies que vaig veure el final de la segona temporada de Bron, i creieu-me realment tenia ganes de veure com d’insofrible es treballar amb la autista de la Saga Noren, però en canvi mirat des de fora com a espectador es genial, pobres desgraciats, tenen molta paciència el danesos i els suecs. La Saga es tal i com la descriu el seu company, massa sincera i sense sentit de l’humor, però aquesta absoluta falta de sentit de l’humor i aquesta sinceritat brutal des de fora fan gracia, una gracia especial això si. Per certs motius en Martin no treballa amb la Saga aquesta temporada, i la veritat es que es troba a faltar aquesta parella treballant junts, el nou company no està malament, però no es en Martin, en Martin tenia algo que contraposava molt bé amb el caràcter de la Saga. Per cert, en aquesta temporada coneixem els pares de la Saga, crec que no sóc l’únic que es pensava que havia nascut en un laboratori de robòtica avançada, però es veu que no, que te un pare i una mare i resulta que son humans o com a mínim son extraterrestres amb una bona disfressa. En temporades anteriors havíem aprés alguna cosa relacionada amb la seva germana, però poca cosa, en aquesta temporada aprendrem bastant més, de fet aquesta es la temporada amb més situacions que afecten directament als sentiments de la Saga, això donant per suposat que tingui sentiments, sentiments que poden afectar a la seva feina, que es el punt de la vida més important per ella.

No deixa de sorprendrem la estranya mania que tenen tots els assassins en sèrie en deixar pistes que els portin a atrapar-los. Un apunt, el informàtic de la comissaria sempre ha ajudat amb les seves investigacions però aquesta temporada fa cada rastreig i obté la informació de manera molt rapida i precisa, gairebé sembla un CSI, vull dir que l’han fet massa eficient per ser real, però bé, es suec, els suecs són eficients per naturalesa, bé, tret d’en Marcus, quin inútil en Marcus! Els shows que munta l’assassí en sèrie aquesta temporada són tan impressionats com en temporades anteriors, però el cas en si mateix no m’ha semblat tan interessant, però com ja he dit abans el que més s’ha trobat a faltar aquesta temporada es en Martin, una gran pèrdua, en menor mesura també s’ha notat la poca participació d’en Hans. Amb tot això no vull dir que la tercera temporada sigui dolenta, al contrari, es bona, però no està al nivell de les dos genials primeres temporades, bàsicament sóc l’únic que afirma tal cosa perquè la resta de crítics sembla que els hi agradat tan la tercera temporada com els anteriors, per tan serà cosa meva que trobo a faltar molt en Martin. De totes maneres tres temporades les trobo suficients per aquesta sèrie ja que si ho allarguen més els guionistes corren el perill de quedar-se sense bones idees i començar a cansar. Ara dic això però ja em conec, la veritat es que d’aquí res tornaré a tenir ganes de tornar a veure la Saga en acció.

La crítica de la primera temporada en el CT2204 i la segona en el CT2299. Bron té un 7,8 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota 3era: 7/10
Nota sèrie: 8/10

Com que el tema de la recopilació de frases les dites dels professors recopilades en un cas típics anteriors que havien sigut recopilades en la web de Patata Brava ha tingut èxit avui us porto un altre post vintage amb més frases provinents de CT64 i del CT85

Si després de la II Guerra Mundial algú hagués dit que existiria un altre cop Alemanya com a país li hagueren dit: deixa la beguda. Si hagués dit que hi n’hi haurien dues (d’alemanyes) li hagueren dit: deixa la beguda i pren-te la pastilla
David Ballester – Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB

Hola, em dic Patrícia Pardo, i soc la nova professora de materials, en substitució de l’Albert, he heretat el seu despatx, he heretat la seva feina, però el que està clar és que no he heretat el seu sou.
Patrícia Pardo – ETSE de Camins, Canals i Ports de Barcelona, UPC

Si a un mono le quitas la amigdala muestra una conducta sexual indiscriminada; le da igual hacerlo con un, macho, una hembra o una batidora
Xavier Manteca – Facultat de Veterinària, UAB

[Després d’equivocar-se en un número]: “Perdoneu, si voleu destinaré una part del meu minso sou a la subvenció de Tippex”
Andreu Casero – Esc. Sup. de Relacions Públiques, UB

Era Primo de Rivera…es a dir… Cosí de la vora del riu
Just Casas – Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

Si alguna vegada arribeu a ser professors, veureu que una de les coses que fa més gràcia és fer soroll amb el guix a la pissarra.
Patrícia Pardo – ETSE de Camins, Canals i Ports de Barcelona, UPC

(en medio de una ofuscacion con una demostración)… y a esto lo despreciamos por miserable
Fernando Lopez Aguilar (FLA) – Facultat de Ciències, UAB

Qué se le dice a un licenciado? “-Un BigMac, porfavor.”
Sean Golden – Facultat de Traducció i Interpretació, UAB

(el dia de l’examen, entra a classe i es fa un silenci) Perdonad, es que la impresión de entrar i ver que tengo tantos alumnos que no he visto nunca me ha dejado sin palabras…
Francisco Marhuenda – Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

Us heu fixat que Leonardo té nom de tortuga ninja?”
Mireia Freixa – Facultat de Geografia i Història, UB

(Estadística II) Ja sabeu interpretar una funció de densitat oi?… (silenci)…no?…no???? Vinga nois! Que no vull haver de prendre antidepressius aquest any!
Jordi Saperas – Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, UAB

[El professor escriu a la pissarra] “Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure” [Es gira cap als alumnes i diu] Heu vist alguna vegada algun professor que escrigui “cagar” a la pissarra?
Jesús Tuson – Facultat de Filologia, UB

-Els jipis (escrit així fora de la pissarra) són aquella classe de persones que resideixen a la facultat de biologia, van amb bicicleta i fan servir el S.O. Linux. (arriba un alumne tard a classe) – El que arriba tard, vostè ve amb bicicleta? – jo… No -Fa servir el SO Linux? -No… -Molt bé, segui
Llorenç Rosselló – Facultat d’Informàtica FIB, UPC

M’enteneu? No? Com ho haig de dir? Faig la vertical? Em tiro per la finestra per fer-ho més espectacular?
Jesús López – Facultat d’Empresa i Comunicació, UVic

Deixeu d’abocar-me la vostra ignorància, home! (després de la resposta d’un alumne).
Món Rodríguez – Facultat d’Empresa i Comunicació, UVic

Amb els pronoms febles passa com amb el PP del Rajoy, sempre tant a la dreta com es pugui.
Maria Teresa Barenys – Facultat de Traducció i Interpretació, UAB

L’exercici 2 és una collonada com els altres. Estem mesurant collonèssimes
Xavier López – Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB

A veure estimada, ja en sóc conscient que cap dels dos som precisament agraciats físicament, de fet, molta gent ens pregunta si som parents d’en Vladimir Putin i amb raó, però jo només espero que el segon fill no ens surti tan peludet com el primer.


Aquesta ha sigut la meva peluda participació al relats conjunts de març

Últim dia de la setmana del paper o papermana.

Un elefant de paper a mida real

Origami modular

Kit per convertir un avió de paper en un avió controlat amb el mòbil

It’s paper: Una ciutat de paper.

Robot de paper amb auto-acoblament

BCPP: McAbeu

Paper i més paper, això es el què porta la setmana del paper.

La papiroflèxia també serveix per fer el mal

Les curioses escultures de paper de Li Hongbo

Cartró + cinta adhesiva + paper = Diversió

Portal amb molinets de paper

Com fer un avió de paper que voli sense parar

BCPP: McAbeu

Setmana dedicada als paper en homenatges dels clàssics blocs que són en paper.

Cheong-ah Hwang es un crack amb el paper.

Llibres desplegables

Com fer un robot de paper que camina i tot!

Vídeo musical animat amb paper òbviament

Paperman un curtmetratge de Disney amb el paper com a protagonista

Continuem amb la setmana del paper i deixem el dimarts vintage per un altre dimarts.

Les escultures en paper de Ingrid Siliakus

Serp de paper

Truc per dibuixar un cercle bastant aconseguit en un full de paper.

Rècord de distància amb un avió de paper (69 metres)

Seguim amb els rècords d’avions de paper, en aquest cas es tracta de l’avió de paper més gran.

A Pons’s Blog fem setmanes mono-temàtiques de qualsevol cosa, fins hi tot sobre el paper.

Origami en miniatura

Dibuixant un full de paper com si es tractés d’un full de paper arrugat

Una guerra amb paper i cartró

Amb 720 fulls de paper i molta paciència pots fer-te un Gundam

Quantes vegades es pot doblegar un paper per la meitat? 7 vegades dieu? Unes quantes més si el paper fa 16 quilòmetres.

BCPP: Xexu

Ja heu participat al concurs de microrelats de Jo Mateixa? Jo si, aquí us deixo la meva aportació.

Títol: Al peu de la lletra

En comptes d’aparèixer un poderós dimoni ha sortit un animalet, un rabiós gos rata, es estrany perquè he seguit les instruccions del llibre de convocacions demoníaques al peu de la lletra, tan sols he substituït la pell d’un basilisc per un mitjó, però no crec que sigui per això…

BCPP: Eva

51fgdeb1dwl-_sx330_bo1204203200_El problema de los tres cuerpos – Cixin Liu (416 pàgines)

Que no llegiu autors xinesos o què vosaltres? Ah, es clar, només japonesos com el Murakami., doncs que sapigueu que aquest tal Cixin Liu s’ha emportat el premi Hugo del 2015, per tan ja us he donat la primera pista i ara sabeu que es tracta d’una novel·la de ciència ficció o fantasia, doncs ja us avanço que es la primera opció, ciència ficció, rodolí!

L’argument del Teorema dels tres cossos es complicat d’explicar sense donar massa detalls espoilejadors. El llibre comença amb un pròleg sobre la revolució cultural xinesa que en el fons no aporta res a l’argument principal de la trama i que si te’l llegeixes en diagonal no passa res, però mai està de més per tal de fer una mica de cultura sobre el què va passar a la llunyana Xina no fa tants anys. Tornant al present ens trobem que inexplicablement uns quants científics s’han suïcidat, i es una llàstima perquè són científics, si fossin participants de reality shows no farien cap llàstima, això preocupa entre d’altres a les autoritats militars xineses, però això no es el més greu que preocupa als xinesos, i fins aquí puc explicar. D’acord, puc afegir que pel mig hi ha un joc molt estrany que es desenvolupa en un planeta on el cicles solars son realment caòtics i totalment catastròfics pels habitants del planeta, però què coi té a veure això amb lo dels científics? Llegiu el llibre i ho sabreu.

El principal problema que tenim els occidentals es que tots els noms xinesos ens sonen a Xino… Els protagonistes tenen noms com Ye Wenjie, Yang Weining, Wang Miao, Da Shi, Shen Yufei, entre d’altres noms que sonen de manera semblant per un occidental, de fet fins hi tot sóc incapaç d’indentificar només pels noms qui es dona i qui es home, per sort la editorial ha tingut la excel·lent idea de posar al principi del llibre un índex de noms i una línia resumint qui és cada personatge, un gran encert. Dit això ja podem passar a la valoració personal. La primera part del llibre on es desenvolupa en el temps de la revolució cultural Xinesa m’ha semblat la part més fluixa, després amb la part del present la cosa millora, tampoc massa, no ens enganyen, però arriba un punt on entre la història del passat i la història del present s’acaba descobrint el pastís i què està passant realment, i llavors es quan la novel·la es posa autènticament interessant. Fins que de cop et trobes al final del llibre i descobreixes que la història no acaba aquí perquè es tracta d’una trilogia, perquè als autors de ciència ficció els hi encanten les trilogies, total que per saber com acaba la cosa hauré de llegir els dos llibres que falten, lamentablement el tercer encara no està publicat en el nostre idioma i aprendre xinés de moment ho descarto, o sigui que de moment tocarà llegir el segon, però sense molta pressa per tal de donar temps a que els traductors del país facin la seva feina. La manera d’escriure un xinés es diferent a la manera occidental que estem acostumats, només per això ja considero que com a mínim un ha de llegir alguna cosa de l’estil, i si t’agrada la ciència ficció perquè no aquest llibre? En el fons el què passa en aquest llibre ho hem vist una pila de vegades, però la manera com es tracta es bastant versemblant, com a mínim a mi m’ho ha semblat.

Nota: 7/10

Orbita Laika: La nova generació, es l’Orbita Laika de sempre però amb un grapat de canvis, per començar el plató es una nau espacial tipus Star Trek, el presentador ja no es l’humorista Angel Marín sinó l’humorista Goyo Jiménez.

El presentador i els tres col·laboradors habituals i de fons el plató / nau espacial

El presentador i els tres col·laboradors habituals i de fons el plató / nau espacial

La estructura de la nova generació de Orbita Laika es:

  • Monòleg inicial sobre alguna cosa relacionada amb la ciència, bastant fluix normalment.
  • Llavors presenten al convidat i fa una mica de promoció del què estigui fent, això es bastant avorrit.
  • Després ve la secció on li expliquen coses complicades de manera senzilla a una senyora gran que va pels llocs, per exemple a un detector de neutrins, al Cosmocaixa, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, El centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat) per explicar com es fan les pròtesis o llegir el cervell gràcies a captar els impuls elèctrics. A l’agencia europea d’energia de fusió (els que fan el ITER). Al CERN, Al institut de ciències fotòniques, una visita a una sala blanca, al projecte Melisa de la ESA que fan a la UAB, etc.
  • A continuació Santi Garcia, un matemàtic, ens porta un fet històric de la ciència, per exemple, com es va descobrir que hi va haver un Big Bang, una medusa immortal que regenera totes les seves parts, com es va resoldre la conjectura de Poincaré, el problemes tipus P i els els NP. El biaix de percepció. El teorema central de la desviació Normal que segueix la corba de Gauss. La corrent alterna inventada per Tesla. La última teoria de Fermat. Com va es crear la lluna (quan un planeta anomenat Tea va xocar contra la terra), la explicació científica de les plagues d’Egipte, la paradoxa de Fermi sobre la vida al espai, etc.
  • Llavors apareix un idiota que fa com de follonero però sense cap mena de gràcia i li diuen “el super Nerd”.
  • Llavors posen a un dels pocs membres del públic (n’hi ha només una trentena) a buscar per internet la resposta d’una pregunta, normalment es la relació entre dos conceptes, per exemple què té a veure la fundació del imperi romà amb la gravetat.
  • Gloria Garcia, una física teòrica, ens explica alguna cosa, com ara les ones gravitatòries, el calendari còsmic, la dilatació del temps gràcies a la massa i la velocitat, la computació quàntica, la mecànica quàntica, la dualitat ona-partícula, la teletransportació (que a nivell quàntic ja s’ha fet). El bosó de Higgs, el cicle de vida d’una estrella. La ingravetat, etc.
  • Física en un minut: L’univers s’expandeix? O ens parlen d’algun centre d’investigació, com el centre d’investigació oncològic, o ens diuen perquè en Legoles no pot tenir tan bona vista pel tema de la difracció de la llum. O expliquen com produeix energia el Sol. O expliquen l’energia que porten les ones electromagnètiques depenent de la seva longitud d’ona, tot en menys de dos minuts.
  • Dani Jiménez, es un físic experimental que ens farà un experiment, o alguna explicació amb objectes, com ara els animals, arbres, i roques, i meteorits més antics. Un experiment de cultivar bacteris del cos humà. Un altre experiment per veure el ADN d’un plàtan. Nano-materials, com per exemple una capa de grafè en una lamina de coure, o els materials amb memòria de forma.
  • Llavors fan una entrevista a algun científic famós per vídeo-trucada rollo Stephen Hawking, Jane Goodall, Richard Dawkins, Eric Betzig, Neil DeGrasse Tyson, el astronauta Chris Hadfield, .etc.
  • El programa acaba amb un vídeo de les investigacions que s’estan portant a terme actualment sobre el tema del programa, tot molt optimista de cara el futur.

El primer programa va sobre la creació de l’univers, les ondes gravitatòries, la radiació de fons de microones i aquestes coses i la primera convidada del programa es Eva Hache. El segon programa va sobre l’evolució i l’entrevistada es Mónica Naranjo. El tercer va sobre els avanços tecnològics que ens permeten millorar les deficiències del nostre cos, des de lo més bàsic com unes ulleres fins a pròtesis biòniques i exosquelets, la convidada es Mónica Lopez, una noia del temps segons diuen. El quart va sobre la mort i la convidada es una cantant anomenada Barei que no conec de res. El cinquè programa va sobre les pseudociències, i el convidat es Dani Martínez, no patiu si no el coneixeu. El sisè va sobre la intel·ligència  i el convidat es Sergio Peris Mencheta, per variar també ni idea, es veu que es actor. El setè va sobre coses petites i per fi conec el convidat! Es Berto Romero. El vuitè va sobre genètica i el convidat es José Luís Gil, no cal dir que no el conec, es veu que es un doblador. El capítol 9 va sobre energia i el convidat es un músic “conegut” com a Rayden, entre cometes perquè evidentment tampoc el conec. El programa 10 va sobre la  mort i el convidat es Ramon Gener un músic d’òpera que per seguir amb la tònica general no conec. El programa 11 va sobre com sobreviure al espai i molt adequadament el convidat es Pedro Duque, l’astronauta, i aquest si que el conec! Personalment no, es clar. El dotzè i últim capítol va sobre si hi ha vida al univers i com podria ser, i el convidat es Fernando Romay.

Aquesta tercera temporada l’he trobat millor que les dos temporades anteriors, molt millor? A veure tampoc, no ens enganyem però si us agrada la ciència es una bona opció a tenir en compte, fet i fet no es fàcil trobar un bon programa de divulgació científica. Si acaben fent una quarta temporada també la seguiré. Si voleu mirar els capítols teniu TVE a la carta.

BCPP: Xexu

Avui es el dia de Pi! Celebrem-ho amb un bonic post matemàtic! Comencem amb una dada:

En el 1900 tot el coneixement matemàtic de la humanitat cabia en uns 80 llibres. Avui en dia, una mica més d’un segle després, es necessitarien uns 100.000 llibres per emmagatzemar tot el que se sap sobre les matemàtiques. Comparativament, es calcula que en els nostres dies hi ha uns 130 milions de llibres diferents sobre tot tipus de temes (tant ficció com no ficció).

Un parell de fraccions curioses:

1/9998 = 0,0001 0002 0004 0008 0016 0032 0064 0128 0256 0512 1024 2048 4096…
El patró dels nombres de quatre dígits com potències de 2 es manté durant 52 dígits.

1/998999 = 0,000 001 001 002 003 005 008 013 021…
Es a la dir, la famosa successió de Fibonacci.

Els quatre primers milions dígits de pi en un bonic mosaic
Sample2

L’equació de Batman: 2*sqrt(-abs(abs(x)-1)*abs(3-abs(x))/((abs(x)-1)*(3-abs(x))))(1+abs(abs(x)-3)/(abs(x)-3))sqrt(1-(x/7)^2)+(5+0.97(abs(x-.5)+abs(x+.5))-3(abs(x-.75)+abs(x+.75)))(1+abs(1-abs(x))/(1-abs(x))),-3sqrt(1-(x/7)^2)sqrt(abs(abs(x)-4)/(abs(x)-4)),abs(x/2)-0.0913722(x^2)-3+sqrt(1-(abs(abs(x)-2)-1)^2),(2.71052+(1.5-.5abs(x))-1.35526sqrt(4-(abs(x)-1)^2))sqrt(abs(abs(x)-1)/(abs(x)-1))+0.9.
Sin título

Relacionat amb l’anterior, però més complexes tenim la pàgina de corbes famoses de Wolfram Alpha amb un recull de corbes interessants, com per exemple: La curva de Zoidberg
Sin título2

Per demostrar que l’art no està renyit amb les matemàtiques: La bellesa de les matemàtiques.

Avui toca parlar de la sèrie Vikings, pel nom de la sèrie de què diríeu que va? De horticultura? Doncs més aviat no…. Ens trobem en el segle VIII després de Crist, per allà escandinava, el que avui en dia seria possiblement Noruega, un grup de Vikings està cansat d’anar a fer pillatge i saquejar cap als territoris del est, on avui viurien russos, perquè són fins hi tot més pobres que ells, i no es gaire bon negoci saquejar als pobres, per tan decideixen embarca-se en una travessia més llarga cap un lloc que han sentit anomenar com Anglaterra, llegendes diuen alguns, gent que no té ni idea de cuina en diuen altres. La sèrie comença amb una lluita entre un home amb una destral i un home amb una espasa, es un inici entretingut, com ha de ser, res de començar per exemple amb un avorrit diàleg sobre horticultura (què m’ha agafat avui amb l’horticultura?). Per satisfacció del públic femení qui guanya es l’home més guapo, ves que no sigui un el protagonista principal, en Ragnar Lothbrok. El que no queda clar es de quina relació hi ha entre la història que apareix després del opening i la batalla, potser l’han posat només perquè una bona baralla sempre agrada.

Víkings, una colla de bàrbars mal-arreglats que no et voldries creuar en un carreró fosc, ni en un carreró il·luminat, ni en una avinguda, ni de fet enlloc.

Víkings, una colla de bàrbars mal-arreglats que no et voldries creuar en un carreró fosc, ni en un carreró il·luminat, ni en una avinguda, ni de fet enlloc.

Al principi costa una mica acostumar-se als noms vikings, que si Bjorn, que si Floki, Ragnar, Olaf, no, espera, aquest últim es el ninot de neu de Frozen, tan es, dona el “pego” com a viking també. El motiu pel qual els vikings sempre han sigut un poblet de quatre bàrbars es pel fet dels sacrificis als Deus, quan es mor el comte s’ha de sacrificar una noia, quan es celebra tal festa religiosa uns quants joves més, així anar fent, entre això i les ganes que tenen de morir en combat com coi volen crear una civilització si no paren de morir? Es curiosa la insistència del Ragnar i la seva dona en tenir un fill, potser no s’han fixat però ja tenen una filla i un fill, d’acord que de moment el nano no es gaire espavilat, però quan sigui una mica més gran ja s’arreglarà, dic jo. Cap a la meitat de la temporada representa que hi ha una lluita molt èpica e igualada entre dos personatges importants, però siguem seriosos, estàs enfrontant un home de trenta i pocs anys amb un vell de seixanta i pico, on representa que està l’emoció? I més tenint en compte que el jove es el protagonista únic i indiscutible de la sèrie. Hi ha moments molt tòpics en la sèrie com ara que el dolent fa cara de dolent i es veu des del primer moment que ho és i no hi ha absolutament cap dubte. Com a mínim no hi ha el tòpic dels cascs amb banyes, algo es algo….

Es nota que la sèrie es de producció irlandesa (i mitja canadenca) perquè els anglesos són incapaços de guanyar una sola batalla, fins hi tot quan estan en superioritat numèrica, una cosa es que els vikings siguin bons lluitant però em sembla que s’han passat una mica de la ratlla, la quantitat de baixes que hi ha entre els vikings sempre es ridículament baixa, i que els anglesos siguin tan imbècils com per no posar guàrdies en els seus campaments militars ratlla el ridícul. A la sèrie les lluites son sanguinolentes, però li sobren alguns moviments de càmera, no arriba a marejar, però jo sóc de la vella escola m’agrada veure una treballada coreografia de lluita gravada sense masses efectes. Digueu-me persona no sonada, però em sobren les al·lucinacions, tot allò de Odín, els corbs, etc, ho trobo innecessari, a part que en aquestes seqüències maregen la càmera, per sort se’n veuen molt poques. Es curiós com el punt de vista canvia les coses, com que els protagonistes són els vikings, encara que aquests siguin uns bàrbars salvatges que es dediquen a saquejar, violar i assassinar a sang freda fins hi tot a gent desarmada, dones, nens i vells inclosos, automàticament es converteixen en els bons i et preocupes per ells, i les víctimes es converteixen en danys col·laterals necessaris que es troben en la línia recta entre els vikings i el or.

Lo més interessant de la sèrie son els moments on aprenem conceptes de la cultura vikinga, el seu mode de vida, els seus Deus, les seves creences, etc, aquesta es la principal utilitat del monjo que han posat en la sèrie, que els vikings li expliquin coses i així també als espectadors. Més acostumats estem a les costums dels cristians, però en el segle VIII el cristianisme a Anglaterra es vivia d’una manera que molts de nosaltres no estem acostumats, per tan també es curiós de veure, tenien molta fe en resar, cosa que no sembla massa efectiva quan t’enfrontes a uns bàrbars que no tenen cap por de morir. Una de les millors característiques de la sèrie son els paisatges, típics paisatges nòrdics verds on baixa aigua per tot arreu i el cel està sempre de color gris. Una cosa que m’agrada es que els capítols no determinem històries senceres, si la historia es més curta doncs aquesta dura menys d’un capítol i en comença una altra en el mateix capítol, si per contra la historia es mes llarga dura varis capítols i ja està, es a dir que eviten posar escenes simplement per acabar d’omplir el temps d’un capítol. L’ambientació està bé, es correcte, mentre no ho comparem amb Joc de Trons es clar, aquí veiem poblets de merda amb gent ronyosa vestida amb moltes pells, de tan en tan algun més cuidat, però no hi ha massa varietat, en canvi a Joc de Trons, al moure’ns per un gran territori veiem tot tipus de ciutats i regions, de palaus i castells, tot es més èpic, a Vikings, tot es més… viking, que fet i fet ja es això lo correcte, no?

Vikings es una sèrie d’aventuretes força distreta, però es tracta d’una sèrie bastant bàsica, com a mínim aquesta primera temporada. Aquí els bons son molt bons i els dolents son molt dolents i des d’un primer moment veiem qui es qui. Molta gent compara aquesta sèrie amb Joc de Trons, no entenc ben bé perquè, perquè tot i que les dues són fantasia (tot i que aquesta es basa mig en mites i llegendes nòrdiques i mig en la història real) no tenen gaires més coses en comú. Acabo de dir que no la compararia amb Joc de Trons però ho faré igualment, a Joc de Trons hi ha personatges de tot, els molt bons (aquest son els primers a morir), els molt dolents (aquests son els segons a morir perquè al ser tan dolents es guanyen molt enemics) i finalment només sobreviuen els que son mig bons mig dolents segons com bufi el vent, aquests son els que sobreviuen més, en canvi a Vikings simplement es barallen bons i dolents, i saps que el bo ho pot passar malament però no morirà.

Víkings té un 7,6 al filmaffinity i un 8,7 al imdb.

Nota: 7/10