Arxivar per Març, 2017

Segona temporada de Peaky Blinders, aquella sèrie la qual la primera temporada no em va entusiasmar però igualment es mereix que la continuï veient i no em penedeixo pas d’haver-ho fet. La temporada comença dos anys mes tard del final de la primera amb la mort d’un personatge principal, evidentment no us diré qui, però si diré que es tracta d’un inici explosiu, si, es tracta d’un joc de paraules molt bàsic perquè quedi clar que hi ha alguna cosa que explota, perquè les explosions molen. En quan els nostres germans protagonistes, el seu negoci va bé, de fet, va millor que mai, per tan es moment de ser ambiciosos i ampliar el negoci cap a Londres, i com podeu deduir això vol dir problemes, molts problemes. La gran ciutat (Londres) està repartida entre els italians i els jueus, hi haurà lloc per la nostra família Shelby o els hi anirà gran? Si voleu descobrir-ho haureu de mirar la segona temporada. Un apunt, em fa gracia veure com la gent s’apunta en una banda i quan després quan acaben morts ve la viuda indignada i la mare trista reclamant al líder de la banda que es injust que el seu marit / fill s’hagi mort, haver-ho pensat abans d’apuntar-se a una banda criminal, no? En aquesta temporada han fet més us que mai de la màquina de fer fum, sutge i merda que deixa el carbó perquè la ciutat de Birmingham està més bruta i ennegrida que mai, només d’agafar el comandament per donar al play ja em miro les mans per veure si m’he tacat. Ja ho vaig dir en la meva crònica de la primera temporada però em repeteixo, la ambientació d’aquesta sèrie es de lo millor que he vist mai.

Birmingham està preciosa en aquesta època de l’any

Es curiós que tractant-se en teoria d’una sèrie sobre apostes hípiques no veiem la primera carrera de cavalls fins a l’últim capítol de la segona temporada, de fet, sent estrictes no veiem cap cursa, de fet, tinc la sensació que durant tota la sèrie mai veurem un sol cavall corre. En quan als nous personatges m’agradaria destacar la incorporació de Tom Hardy en el paper de jueu mafiós malparit, un gran encert. En la llista de personatges que repeteixen em continuo quedant amb el protagonista Cillian Murphy i l’inspector interpretat per Sam Neill. El següent punt a favor es que a diferencia de la primera temporada en aquesta la trama es posa interessant des del primer capítol. Una sèrie la qual millora sempre es positiu, tot i això no es una sèrie trepidant que et manté enganxat a la pantalla, però es una sèrie ben feta i el més important es que no et fa escridassar la tele acusant-la de veure comportaments il·lògics dels personatges. Aquesta segona temporada es clarament millor principalment perquè afegeix una cosa que li faltava en la primera, acció, així de fàcil. No us estranyeu quan d’aquí poc veieu la ressenya de la tercera temporada en aquest mateix blog.

La crònica de la primera temporada en el CT2566. Peaky Blinders (que podeu trobar a Netflix) té un 8.1 al filmaffinity i un 8.8 al imdb.

Nota: 7/10

Anuncis
La corona del pastor – Terry Pratchettla-corona-del-pastor-portada

Novel·la número 41 de Mundodisco i última publicada per Terry Pratchett (em queda pendent la 40, A todo vapor), i cinquè llibre de la saga de de Tiffany Dolorido. Malgrat la seva jove edat Tiffany ja es una autèntica bruixa amb totes les de la llei, i contràriament al què expliquen les llegendes les bruixes es dediquen a ajudar a la gent fent servir molt poca màgia però molta dedicació i treball.

El inici del llibre es molt possiblement el principi més dramàtic que he llegit en un llibre de Mundodisco, mai hauria pensat que la mort d’un personatge m’afectés tan tot i no tractar-se d’un dels meus personatges preferits però sense dubte un dels més emblemàtics i importants, m’ha deixat tocat, ho reconec. Es inevitable crear un paral·lelisme entre la mort d’aquest personatge i el del propi Terry Pratchett ja que recordo que aquest es l’últim llibre que va escriure. A partir d’aquí hi ha la típica història de noia motivada que vol abastar més del què es humanament possible ja que mai hi ha prou temps per solucionar els problemes de tothom, cosa que ja havíem vist en llibres anteriors de la saga de Tiffany. El conflicte com a tal no apareix fins que no portem tres quartes parts de llibre i un cop hi arribem aquest es desenvolupa amb poca gràcia. Després de “l’acció” arriba un altre moment nostàlgic (no tan com el del principi) i maco i s’ha acabat. Ja ho he dit sempre que els llibres de la Tiffany estan més enfocats al públic adolescent i no m’agraden tan com la resta de sagues de Mundodisco, tot i així es Terry Pratchett i es nota molt, especialment en els personatges secundaris carismàtics com Tata Ogg, LA MORT, la gata Tú, Magrat o fins hi tot la senyora Carcoma. A part el llibre està ple de mini-cameos de molts personatges coneguts d’altres històries del Mundodisco, aquests petits detalls m’encanten, així com una cinquantena llarga de genials notes a peu de pàgina. Així doncs La Corona del Pastor es el Pratchett més dramàtic tan per la trama del llibre però sobretot perquè sabem que es tracta de l’últim Pratchett, però tal i com ens demostra el llibre, malgrat la mort de gent important la vida segueix, llarga vida al llegat de Terry Pratchett!

La reputación de Yaya se había extendido a lo largo y ancho, más largo y más ancho de lo que Yaya acostumbraba a viajar en persona. Los enanos de las Llanuras Sto hasta le habían puesto un nombre, que traducido significaba: «Ve por el Otro Lado de la Montaña».

Nota: 7/10

Recordeu Bron? Si coi, la sèrie sobre assassins que ataquen Dinamarca i Suècia. La tercera temporada de Bron comença amb un cadàver en estranyes circumstàncies, per tan res fora de lo habitual. La morta es una activista de gènere, de fet, la majoria de morts de la temporada (si, sempre es un assassí en sèrie) estan relacionats amb gent que… No, a Bron la trama dona girs argumentals i la situació no para de canviar, de fet la tàctica de cada final de capítol de posar un cliffhanger es manté exactament igual que en temporades anteriors i caram si funciona! Al principi de la temporada amb varies histories de personatges nous que semblen no tenir cap relació amb el cas es fa una mica avorrit de seguir, però aquesta sensació només passa als primers capítols.

La sèrie sempre es de nit o bé el dia està gris, deuen tenir prohibit rodar en un dia de sol, tampoc es que sigui molt complicat trobar un dia gris a Suècia. Les llums de nit sempre son blaves o taronja, i la resta fosc, la il·luminació nocturna d’aquesta sèrie es una llum molt característica, veus una escena nocturna de Bron i de seguida saps que es Bron.


Fa 625 dies que vaig veure el final de la segona temporada de Bron, i creieu-me realment tenia ganes de veure com d’insofrible es treballar amb la autista de la Saga Noren, però en canvi mirat des de fora com a espectador es genial, pobres desgraciats, tenen molta paciència el danesos i els suecs. La Saga es tal i com la descriu el seu company, massa sincera i sense sentit de l’humor, però aquesta absoluta falta de sentit de l’humor i aquesta sinceritat brutal des de fora fan gracia, una gracia especial això si. Per certs motius en Martin no treballa amb la Saga aquesta temporada, i la veritat es que es troba a faltar aquesta parella treballant junts, el nou company no està malament, però no es en Martin, en Martin tenia algo que contraposava molt bé amb el caràcter de la Saga. Per cert, en aquesta temporada coneixem els pares de la Saga, crec que no sóc l’únic que es pensava que havia nascut en un laboratori de robòtica avançada, però es veu que no, que te un pare i una mare i resulta que son humans o com a mínim son extraterrestres amb una bona disfressa. En temporades anteriors havíem aprés alguna cosa relacionada amb la seva germana, però poca cosa, en aquesta temporada aprendrem bastant més, de fet aquesta es la temporada amb més situacions que afecten directament als sentiments de la Saga, això donant per suposat que tingui sentiments, sentiments que poden afectar a la seva feina, que es el punt de la vida més important per ella.

No deixa de sorprendrem la estranya mania que tenen tots els assassins en sèrie en deixar pistes que els portin a atrapar-los. Un apunt, el informàtic de la comissaria sempre ha ajudat amb les seves investigacions però aquesta temporada fa cada rastreig i obté la informació de manera molt rapida i precisa, gairebé sembla un CSI, vull dir que l’han fet massa eficient per ser real, però bé, es suec, els suecs són eficients per naturalesa, bé, tret d’en Marcus, quin inútil en Marcus! Els shows que munta l’assassí en sèrie aquesta temporada són tan impressionats com en temporades anteriors, però el cas en si mateix no m’ha semblat tan interessant, però com ja he dit abans el que més s’ha trobat a faltar aquesta temporada es en Martin, una gran pèrdua, en menor mesura també s’ha notat la poca participació d’en Hans. Amb tot això no vull dir que la tercera temporada sigui dolenta, al contrari, es bona, però no està al nivell de les dos genials primeres temporades, bàsicament sóc l’únic que afirma tal cosa perquè la resta de crítics sembla que els hi agradat tan la tercera temporada com els anteriors, per tan serà cosa meva que trobo a faltar molt en Martin. De totes maneres tres temporades les trobo suficients per aquesta sèrie ja que si ho allarguen més els guionistes corren el perill de quedar-se sense bones idees i començar a cansar. Ara dic això però ja em conec, la veritat es que d’aquí res tornaré a tenir ganes de tornar a veure la Saga en acció.

La crítica de la primera temporada en el CT2204 i la segona en el CT2299. Bron té un 7,8 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota 3era: 7/10
Nota sèrie: 8/10

Com que el tema de la recopilació de frases les dites dels professors recopilades en un cas típics anteriors que havien sigut recopilades en la web de Patata Brava ha tingut èxit avui us porto un altre post vintage amb més frases provinents de CT64 i del CT85

Si després de la II Guerra Mundial algú hagués dit que existiria un altre cop Alemanya com a país li hagueren dit: deixa la beguda. Si hagués dit que hi n’hi haurien dues (d’alemanyes) li hagueren dit: deixa la beguda i pren-te la pastilla
David Ballester – Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB

Hola, em dic Patrícia Pardo, i soc la nova professora de materials, en substitució de l’Albert, he heretat el seu despatx, he heretat la seva feina, però el que està clar és que no he heretat el seu sou.
Patrícia Pardo – ETSE de Camins, Canals i Ports de Barcelona, UPC

Si a un mono le quitas la amigdala muestra una conducta sexual indiscriminada; le da igual hacerlo con un, macho, una hembra o una batidora
Xavier Manteca – Facultat de Veterinària, UAB

[Després d’equivocar-se en un número]: “Perdoneu, si voleu destinaré una part del meu minso sou a la subvenció de Tippex”
Andreu Casero – Esc. Sup. de Relacions Públiques, UB

Era Primo de Rivera…es a dir… Cosí de la vora del riu
Just Casas – Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

Si alguna vegada arribeu a ser professors, veureu que una de les coses que fa més gràcia és fer soroll amb el guix a la pissarra.
Patrícia Pardo – ETSE de Camins, Canals i Ports de Barcelona, UPC

(en medio de una ofuscacion con una demostración)… y a esto lo despreciamos por miserable
Fernando Lopez Aguilar (FLA) – Facultat de Ciències, UAB

Qué se le dice a un licenciado? “-Un BigMac, porfavor.”
Sean Golden – Facultat de Traducció i Interpretació, UAB

(el dia de l’examen, entra a classe i es fa un silenci) Perdonad, es que la impresión de entrar i ver que tengo tantos alumnos que no he visto nunca me ha dejado sin palabras…
Francisco Marhuenda – Facultat de Ciències de la Comunicació, UAB

Us heu fixat que Leonardo té nom de tortuga ninja?”
Mireia Freixa – Facultat de Geografia i Història, UB

(Estadística II) Ja sabeu interpretar una funció de densitat oi?… (silenci)…no?…no???? Vinga nois! Que no vull haver de prendre antidepressius aquest any!
Jordi Saperas – Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, UAB

[El professor escriu a la pissarra] “Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure” [Es gira cap als alumnes i diu] Heu vist alguna vegada algun professor que escrigui “cagar” a la pissarra?
Jesús Tuson – Facultat de Filologia, UB

-Els jipis (escrit així fora de la pissarra) són aquella classe de persones que resideixen a la facultat de biologia, van amb bicicleta i fan servir el S.O. Linux. (arriba un alumne tard a classe) – El que arriba tard, vostè ve amb bicicleta? – jo… No -Fa servir el SO Linux? -No… -Molt bé, segui
Llorenç Rosselló – Facultat d’Informàtica FIB, UPC

M’enteneu? No? Com ho haig de dir? Faig la vertical? Em tiro per la finestra per fer-ho més espectacular?
Jesús López – Facultat d’Empresa i Comunicació, UVic

Deixeu d’abocar-me la vostra ignorància, home! (després de la resposta d’un alumne).
Món Rodríguez – Facultat d’Empresa i Comunicació, UVic

Amb els pronoms febles passa com amb el PP del Rajoy, sempre tant a la dreta com es pugui.
Maria Teresa Barenys – Facultat de Traducció i Interpretació, UAB

L’exercici 2 és una collonada com els altres. Estem mesurant collonèssimes
Xavier López – Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB

A veure estimada, ja en sóc conscient que cap dels dos som precisament agraciats físicament, de fet, molta gent ens pregunta si som parents d’en Vladimir Putin i amb raó, però jo només espero que el segon fill no ens surti tan peludet com el primer.


Aquesta ha sigut la meva peluda participació al relats conjunts de març

Últim dia de la setmana del paper o papermana.

Un elefant de paper a mida real

Origami modular

Kit per convertir un avió de paper en un avió controlat amb el mòbil

It’s paper: Una ciutat de paper.

Robot de paper amb auto-acoblament

BCPP: McAbeu

Paper i més paper, això es el què porta la setmana del paper.

La papiroflèxia també serveix per fer el mal

Les curioses escultures de paper de Li Hongbo

Cartró + cinta adhesiva + paper = Diversió

Portal amb molinets de paper

Com fer un avió de paper que voli sense parar

BCPP: McAbeu