Cas típic 2566: noi li agrada noia, noi li agrada Peaky Blinders

Peaky Blinders està ambientada a l’Anglaterra (Birmingham per ser exactes) de principis de segle XX (1919 per ser exactes). Es una sèrie anglesa co-produida per la BBC i per una altra productora menor que no us sonarà i no em molestaré a anomenar. Podria dir que tal com suggereix el nom de la sèrie aquesta gira al voltant dels cavalls, concretament al voltant de les curses de cavalls i concretament al voltant de les apostes hípiques, però mentiria perquè les apostes de cavalls només són la excusa, l’argument de veritat gira al voltant de la vida mafiosa d’un família de quatre germans (3 homes i una dona) i també la tieta d’aquests.

L’ambientació de la sèrie es espectacular, els carrers estan plens de porqueria i carbó, el ferro i el foc de les foses de ferro sempre presents, el vestuari cuidat al mil·límetre, especialment el de les dames, perquè en aquesta època no hi ha dones ni noies, hi ha dames. L’ambientació, la posada en escena i el muntatge es segurament el millor que he vist mai en una sèrie, i això es molt dir després d’haver vist sèries molt ben fetes com ara la segona temporada de Fargo. Parlant de l’ambientació sonora cal destacar que malgrat ser una sèrie ambientada al 1919 la banda sonora utilitza moltes vegades cançons modernes, com per exemple temes de rock (The White Stripes), donant així un contrast gens habitual en una sèrie d’aquesta època.

Els homes ja no vesteixen amb la elegància d’abans.

La vida de la banda dels Peaky Blinders es senzilla, apostes de cavalls, tràfic d’alcohol i poca cosa més, però un dia en comptes de robar un carregament d’alcohol roben un carregament d’armes de l’exercit, això provoca que el Churchil enviï un comissari per tal de recuperar-lo abans no caiguin les armes a mans de l’IRA. No cal dir que les armes han sigut robades per la banda dels Peaky Blinders, que son 3 germans: El gran, el “jefe” i el tonto. També hi ha una germana que crea alguns problemes i una tieta que es la mes sensata de tota la família. A part dels anomenats també hi ha una policia infiltrada molt maca, un nou cap de policia molt treballador (com tots els caps de policia que veiem en les sèries vaja) i un revolucionari sindicalista que s’embolica amb la noia que no hauria. Les interpretacions de tots ells son bones, especialment bones en el cas d’en Tommy (Cillian Murphy) i l’inspector Campbell (Sam Neil).

La sèrie va fent però, argumentalment parlant, fins al quart capítol no m’ha captat realment l’interès, quan l’IRA es posa pel mig i comença l’acció i fins aquí puc explicar. Clarament la primera temporada de Peaky Blinders va de menys a més, això es positiu, però tot i així el record dels avorrits (es una paraula molt lletja, ho se) primers capítols m’impedeixen posar-li el 7 a la primera temporada, però m’agradaria remarcar que els últims capítols passen bé, especialment remarcable l’últim capítol. Es una d’aquelles sèries que sobre el paper ho tenen tot per triomfar, però la realitat es que es una sèrie que costa enganxar-se perquè té capítols lents. La temporada només té sis capítols amb durades entre 50 i 60 minuts per tan es una temporada força lleugera. La tendència de la sèrie es bona, i segur que acabo mirant la segona temporada, però no serà ara perquè ara mateix tinc curiositat per veure altres sèries que estan més de moda.

Peaky Blinders (que podeu trobar a Netflix) té un 8.1 al filmaffinity i un 8.8 al imdb.

Nota: 6/10