Arxivar per 2017-03-13

Avui toca parlar de la sèrie Vikings, pel nom de la sèrie de què diríeu que va? De horticultura? Doncs més aviat no…. Ens trobem en el segle VIII després de Crist, per allà escandinava, el que avui en dia seria possiblement Noruega, un grup de Vikings està cansat d’anar a fer pillatge i saquejar cap als territoris del est, on avui viurien russos, perquè són fins hi tot més pobres que ells, i no es gaire bon negoci saquejar als pobres, per tan decideixen embarca-se en una travessia més llarga cap un lloc que han sentit anomenar com Anglaterra, llegendes diuen alguns, gent que no té ni idea de cuina en diuen altres. La sèrie comença amb una lluita entre un home amb una destral i un home amb una espasa, es un inici entretingut, com ha de ser, res de començar per exemple amb un avorrit diàleg sobre horticultura (què m’ha agafat avui amb l’horticultura?). Per satisfacció del públic femení qui guanya es l’home més guapo, ves que no sigui un el protagonista principal, en Ragnar Lothbrok. El que no queda clar es de quina relació hi ha entre la història que apareix després del opening i la batalla, potser l’han posat només perquè una bona baralla sempre agrada.

Víkings, una colla de bàrbars mal-arreglats que no et voldries creuar en un carreró fosc, ni en un carreró il·luminat, ni en una avinguda, ni de fet enlloc.

Víkings, una colla de bàrbars mal-arreglats que no et voldries creuar en un carreró fosc, ni en un carreró il·luminat, ni en una avinguda, ni de fet enlloc.

Al principi costa una mica acostumar-se als noms vikings, que si Bjorn, que si Floki, Ragnar, Olaf, no, espera, aquest últim es el ninot de neu de Frozen, tan es, dona el “pego” com a viking també. El motiu pel qual els vikings sempre han sigut un poblet de quatre bàrbars es pel fet dels sacrificis als Deus, quan es mor el comte s’ha de sacrificar una noia, quan es celebra tal festa religiosa uns quants joves més, així anar fent, entre això i les ganes que tenen de morir en combat com coi volen crear una civilització si no paren de morir? Es curiosa la insistència del Ragnar i la seva dona en tenir un fill, potser no s’han fixat però ja tenen una filla i un fill, d’acord que de moment el nano no es gaire espavilat, però quan sigui una mica més gran ja s’arreglarà, dic jo. Cap a la meitat de la temporada representa que hi ha una lluita molt èpica e igualada entre dos personatges importants, però siguem seriosos, estàs enfrontant un home de trenta i pocs anys amb un vell de seixanta i pico, on representa que està l’emoció? I més tenint en compte que el jove es el protagonista únic i indiscutible de la sèrie. Hi ha moments molt tòpics en la sèrie com ara que el dolent fa cara de dolent i es veu des del primer moment que ho és i no hi ha absolutament cap dubte. Com a mínim no hi ha el tòpic dels cascs amb banyes, algo es algo….

Es nota que la sèrie es de producció irlandesa (i mitja canadenca) perquè els anglesos són incapaços de guanyar una sola batalla, fins hi tot quan estan en superioritat numèrica, una cosa es que els vikings siguin bons lluitant però em sembla que s’han passat una mica de la ratlla, la quantitat de baixes que hi ha entre els vikings sempre es ridículament baixa, i que els anglesos siguin tan imbècils com per no posar guàrdies en els seus campaments militars ratlla el ridícul. A la sèrie les lluites son sanguinolentes, però li sobren alguns moviments de càmera, no arriba a marejar, però jo sóc de la vella escola m’agrada veure una treballada coreografia de lluita gravada sense masses efectes. Digueu-me persona no sonada, però em sobren les al·lucinacions, tot allò de Odín, els corbs, etc, ho trobo innecessari, a part que en aquestes seqüències maregen la càmera, per sort se’n veuen molt poques. Es curiós com el punt de vista canvia les coses, com que els protagonistes són els vikings, encara que aquests siguin uns bàrbars salvatges que es dediquen a saquejar, violar i assassinar a sang freda fins hi tot a gent desarmada, dones, nens i vells inclosos, automàticament es converteixen en els bons i et preocupes per ells, i les víctimes es converteixen en danys col·laterals necessaris que es troben en la línia recta entre els vikings i el or.

Lo més interessant de la sèrie son els moments on aprenem conceptes de la cultura vikinga, el seu mode de vida, els seus Deus, les seves creences, etc, aquesta es la principal utilitat del monjo que han posat en la sèrie, que els vikings li expliquin coses i així també als espectadors. Més acostumats estem a les costums dels cristians, però en el segle VIII el cristianisme a Anglaterra es vivia d’una manera que molts de nosaltres no estem acostumats, per tan també es curiós de veure, tenien molta fe en resar, cosa que no sembla massa efectiva quan t’enfrontes a uns bàrbars que no tenen cap por de morir. Una de les millors característiques de la sèrie son els paisatges, típics paisatges nòrdics verds on baixa aigua per tot arreu i el cel està sempre de color gris. Una cosa que m’agrada es que els capítols no determinem històries senceres, si la historia es més curta doncs aquesta dura menys d’un capítol i en comença una altra en el mateix capítol, si per contra la historia es mes llarga dura varis capítols i ja està, es a dir que eviten posar escenes simplement per acabar d’omplir el temps d’un capítol. L’ambientació està bé, es correcte, mentre no ho comparem amb Joc de Trons es clar, aquí veiem poblets de merda amb gent ronyosa vestida amb moltes pells, de tan en tan algun més cuidat, però no hi ha massa varietat, en canvi a Joc de Trons, al moure’ns per un gran territori veiem tot tipus de ciutats i regions, de palaus i castells, tot es més èpic, a Vikings, tot es més… viking, que fet i fet ja es això lo correcte, no?

Vikings es una sèrie d’aventuretes força distreta, però es tracta d’una sèrie bastant bàsica, com a mínim aquesta primera temporada. Aquí els bons son molt bons i els dolents son molt dolents i des d’un primer moment veiem qui es qui. Molta gent compara aquesta sèrie amb Joc de Trons, no entenc ben bé perquè, perquè tot i que les dues són fantasia (tot i que aquesta es basa mig en mites i llegendes nòrdiques i mig en la història real) no tenen gaires més coses en comú. Acabo de dir que no la compararia amb Joc de Trons però ho faré igualment, a Joc de Trons hi ha personatges de tot, els molt bons (aquest son els primers a morir), els molt dolents (aquests son els segons a morir perquè al ser tan dolents es guanyen molt enemics) i finalment només sobreviuen els que son mig bons mig dolents segons com bufi el vent, aquests son els que sobreviuen més, en canvi a Vikings simplement es barallen bons i dolents, i saps que el bo ho pot passar malament però no morirà.

Víkings té un 7,6 al filmaffinity i un 8,7 al imdb.

Nota: 7/10

Anuncis