Cas típic 2584: noi li agrada noia, noi li agrada La Corona del Pastor

Posted: 2017-03-30 in Llibres, Terry Pratchett
La corona del pastor – Terry Pratchettla-corona-del-pastor-portada

Novel·la número 41 de Mundodisco i última publicada per Terry Pratchett (em queda pendent la 40, A todo vapor), i cinquè llibre de la saga de de Tiffany Dolorido. Malgrat la seva jove edat Tiffany ja es una autèntica bruixa amb totes les de la llei, i contràriament al què expliquen les llegendes les bruixes es dediquen a ajudar a la gent fent servir molt poca màgia però molta dedicació i treball.

El inici del llibre es molt possiblement el principi més dramàtic que he llegit en un llibre de Mundodisco, mai hauria pensat que la mort d’un personatge m’afectés tan tot i no tractar-se d’un dels meus personatges preferits però sense dubte un dels més emblemàtics i importants, m’ha deixat tocat, ho reconec. Es inevitable crear un paral·lelisme entre la mort d’aquest personatge i el del propi Terry Pratchett ja que recordo que aquest es l’últim llibre que va escriure. A partir d’aquí hi ha la típica història de noia motivada que vol abastar més del què es humanament possible ja que mai hi ha prou temps per solucionar els problemes de tothom, cosa que ja havíem vist en llibres anteriors de la saga de Tiffany. El conflicte com a tal no apareix fins que no portem tres quartes parts de llibre i un cop hi arribem aquest es desenvolupa amb poca gràcia. Després de “l’acció” arriba un altre moment nostàlgic (no tan com el del principi) i maco i s’ha acabat. Ja ho he dit sempre que els llibres de la Tiffany estan més enfocats al públic adolescent i no m’agraden tan com la resta de sagues de Mundodisco, tot i així es Terry Pratchett i es nota molt, especialment en els personatges secundaris carismàtics com Tata Ogg, LA MORT, la gata Tú, Magrat o fins hi tot la senyora Carcoma. A part el llibre està ple de mini-cameos de molts personatges coneguts d’altres històries del Mundodisco, aquests petits detalls m’encanten, així com una cinquantena llarga de genials notes a peu de pàgina. Així doncs La Corona del Pastor es el Pratchett més dramàtic tan per la trama del llibre però sobretot perquè sabem que es tracta de l’últim Pratchett, però tal i com ens demostra el llibre, malgrat la mort de gent important la vida segueix, llarga vida al llegat de Terry Pratchett!

La reputación de Yaya se había extendido a lo largo y ancho, más largo y más ancho de lo que Yaya acostumbraba a viajar en persona. Los enanos de las Llanuras Sto hasta le habían puesto un nombre, que traducido significaba: «Ve por el Otro Lado de la Montaña».

Nota: 7/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    M’agradaria saber els percentatges de l’historia dedicats a cada personatge secundari carismàtic ^^

  2. JOMATEIXA ha dit:

    Caram! tens tota la col·lecció del Pratchett?
    Jo en tinc a casa i encara no m’hi he posat. Tan veure’l per aquí l’hauré de fer remuntar a la llista de pendents.

  3. McAbeu ha dit:

    He d’acabar els de “La Guardia” primer…

    • Pons ha dit:

      Els que et queden, més que “de la Guàrdia” són directament d’en Vimes, que ja va bé perquè es el millor personatge de la Guàrdia.

    • ahse ha dit:

      Qué esperes? Que et prometem un ram de flors o una colònia Pons Sant Ramon per encendre les teves ganes de lectura?

  4. Eva ha dit:

    Cada cop que ressenyes un Prattchett penso en l’angoixa d’acabar-te’ls tots… Per això només n’he llegit un parell, fins ara.

  5. Xavier Pujol ha dit:

    Amb aquesta portada, vols dir que és una novel·la gaire seriosa?

  6. XeXu ha dit:

    Acabo de llegir un llibre de la saga de les bruixes i em dius que una d’elles mor?? Quin spoiler! Perquè si això són les muntanyes del Carnero, segur que qui mor deu ser una de les bruixes.

    Va, recomana’m algun llibre de la saga de la Guàrdia que em pugui agradar quan torni a provar-ho amb Pratchett d’aquí dos anys o així.

    • ahse ha dit:

      No t’equivoquis, l’important no és *qui* mor, sino La Mort.

    • Pons ha dit:

      Que la Tiffany sigui una bruixa no vol dir que aquest llibre sigui de la saga de les bruixes, es tracta d’una saga independent.

      La Guàrdia s’ha de començar pel principi, per Guardias! Guardias! o potser començaries a llegir cançó de geli foc per Festí de corbs?

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s