Cas típic 2585: noi li agrada noia, noi li agrada la segona temporada de Peaky Blinders

Segona temporada de Peaky Blinders, aquella sèrie la qual la primera temporada no em va entusiasmar però igualment es mereix que la continuï veient i no em penedeixo pas d’haver-ho fet. La temporada comença dos anys mes tard del final de la primera amb la mort d’un personatge principal, evidentment no us diré qui, però si diré que es tracta d’un inici explosiu, si, es tracta d’un joc de paraules molt bàsic perquè quedi clar que hi ha alguna cosa que explota, perquè les explosions molen. En quan els nostres germans protagonistes, el seu negoci va bé, de fet, va millor que mai, per tan es moment de ser ambiciosos i ampliar el negoci cap a Londres, i com podeu deduir això vol dir problemes, molts problemes. La gran ciutat (Londres) està repartida entre els italians i els jueus, hi haurà lloc per la nostra família Shelby o els hi anirà gran? Si voleu descobrir-ho haureu de mirar la segona temporada. Un apunt, em fa gracia veure com la gent s’apunta en una banda i quan després quan acaben morts ve la viuda indignada i la mare trista reclamant al líder de la banda que es injust que el seu marit / fill s’hagi mort, haver-ho pensat abans d’apuntar-se a una banda criminal, no? En aquesta temporada han fet més us que mai de la màquina de fer fum, sutge i merda que deixa el carbó perquè la ciutat de Birmingham està més bruta i ennegrida que mai, només d’agafar el comandament per donar al play ja em miro les mans per veure si m’he tacat. Ja ho vaig dir en la meva crònica de la primera temporada però em repeteixo, la ambientació d’aquesta sèrie es de lo millor que he vist mai.

Birmingham està preciosa en aquesta època de l’any

Es curiós que tractant-se en teoria d’una sèrie sobre apostes hípiques no veiem la primera carrera de cavalls fins a l’últim capítol de la segona temporada, de fet, sent estrictes no veiem cap cursa, de fet, tinc la sensació que durant tota la sèrie mai veurem un sol cavall corre. En quan als nous personatges m’agradaria destacar la incorporació de Tom Hardy en el paper de jueu mafiós malparit, un gran encert. En la llista de personatges que repeteixen em continuo quedant amb el protagonista Cillian Murphy i l’inspector interpretat per Sam Neill. El següent punt a favor es que a diferencia de la primera temporada en aquesta la trama es posa interessant des del primer capítol. Una sèrie la qual millora sempre es positiu, tot i això no es una sèrie trepidant que et manté enganxat a la pantalla, però es una sèrie ben feta i el més important es que no et fa escridassar la tele acusant-la de veure comportaments il·lògics dels personatges. Aquesta segona temporada es clarament millor principalment perquè afegeix una cosa que li faltava en la primera, acció, així de fàcil. No us estranyeu quan d’aquí poc veieu la ressenya de la tercera temporada en aquest mateix blog.

La crònica de la primera temporada en el CT2566. Peaky Blinders (que podeu trobar a Netflix) té un 8.1 al filmaffinity i un 8.8 al imdb.

Nota: 7/10